4ª jornada. En juvenils, l’A.D.C. Sarrià de Dalt manté la imbatibilitat a Blanes.

Diumenge, 21 d’octubre de 1973.

El diumenge, 21 d’octubre de 1973 es disputava la 4ª jornada del Campionat Provincial de 1ª Categoria, en sèniors, i el juvenil.

Els partits a jugar en la 1ª categoria eren:

C.B. Ganador – C.B. Sater

El primer equip del G.D.N.S. Montserrat descansava en aquesta jornada, mentre que el C.B. Ganador, a Bordils, sortia com a favorit en el seu enfrontament contra el C.B. Sater de Sarrià de Ter.

Els resultats:

El partit que va disputar el C.B. Sater, a Bordils, va ser més igualat de lo esperat, i els joves jugadors sarrianencs van plantar cara fins a l’últim minut de partit al C.B. Ganador.

Al final de la 4ª jornada sènior, 2 equips es mantenien imbatuts, el Montserrat que va descansar el diumenge, i el C.N. Figueres que es va imposar al C.D. Banyoles de 16 gols de diferència.

En juvenils:

C.B. Blanes – A.D.C Sarrià de Dalt

G.D.N.S. Montserrat – OJE Figueres

Dos líders cara a cara. Els blanencs rebien a la seva pista als de Sarrià de Dalt, amb la imbatibilitat en joc i, això feia el partit molt atractiu. El Montserrat no havia de tenir problemes, a priori, per batre a l’OJE Figueres, a terres sarrianenques. El C.B. Sater de Sarrià de Ter, descansava en la present jornada.

El partit que havia despertat més expectació durant la setmana, era el que van disputar el C.B. Blanes i l’A.D.C. Sarrià de Dalt, tots dos imbatuts fins al moment. Doncs bé, els nois de l’Andreu Dalmau van evidenciar una posada a punt excel·lent, aconseguint el quart triomf consecutiu i que el comencessin a considerar com un decidit aspirant al campionat. Entre setmana, també es va jugar el partit suspès a la 2ª jornada. Els de Sarrià de Dalt s’emportaren els dos punts de la pista del C.D. Banyoles.

El G.D.N.S. Montserrat guanyava àmpliament, de 27 gols, als juvenils empordanesos.

Doble jornada (2ª i 3ª) del Campionat Provincial de 1ª Categoria i juvenil.

Divendres 12 i diumenge 14 d’octubre de 1973.

El 12 i 14 d’octubre va ser un cap de setmana de molta activitat, sobretot balonmanística, ja que la Federació Provincial, a fi d’aprofitar els dies festius, el 12 era divendres, el Dia de la Hispanitat, va organitzar dues jornades, la 2ª i 3ª.

A 1ª Categoria, pel dia 12 d’octubre es preveien els següents enfrontaments:

G.D.N.S. Montserrat – U.C.D. Celrà

C. B. Blanes – C.B. Sater

I pel diumenge, 14 d’octubre:

G.E.i E.G. B – G.D.N.S. Montserrat

 C.B. Sater – C.N. Figueres

Els pronòstics dels dies anteriors, recomanaven com a partits interessants el que s’havia de jugar a Sarrià de Ter contra el Celrà, el G.D.N.S. Montserrat, tot i que donaven com a clar favorit l’equip sarrianenc. L’altre, el dia 14 d’octubre, a disputar-se a casa també, enfrontava al C.B. Sater contra els de figuerencs del Club Natació i es presentava igualadíssim.

Els resultats:

Després de la 3ª jornada, ja es descartava qualsevol dubte al voltant de qui aconseguiria el títol de campió de 1ª Categoria Provincial, de moment, una mitjana de 35 gols realitzats per partit i uns 26 encaixats en total, uns 8-9 per partit, eren els números de presentació del G.D.N.S. Montserrat.

A partir d’aquest moment, la lluita es centrava en qui guanyaria la 2ª plaça, una posició que tenia més d’un aspirant. Un d’aquests era el C.N. Figueres, que havia guanyat el diumenge al Sater, a Sarrià de Ter. Un altre, que també estava portant una bona trajectòria era el C.B. Blanes. G.E.iE.G i C.B. Bordils també havien d’optar en aquesta plaça però, algun entrebanc d’inici de temporada els relegava una mica d’aquests llocs.

Pel que fa als juvenils, els partits del dia 12 d’octubre eren:

C.D. Banyoles – A.D.C Sarrià de Dalt

C.B. Blanes – C.B. Sater

I pel diumenge, 14 d’octubre:

A.D.C. Sarrià de Dalt – U.C.D. Celrà

Cal mencionar que el G.D.N.S. Montserrat no va disputar aquestes dues jornades, ja que es trobava a Tarragona, prenent part de la fase de sector dels XXI Campionats d’Espanya de balonmano juvenil.

Els partits més destacats de les dues jornades eren els que jugava l’A.D.C. Sarrià de Dalt, rivals que podia superar però, tindrien la seva dificultat. A la pista del C.D. Banyoles i el diumenge, a casa, contra l’U.C.D. Celrà.

El partit que enfrontava l’A.D.C. Sarrià de Dalt als de Banyoles,no es va disputar per causes desconegudes, en canvi el de diumenge, contra l’U.C.D. Celrà sí, i es van fer bons els pronòstics.

Bon començament dels juvenils del C.B. Blanes que de 3 jornades disputades portava 3 victòries i també, brillant la trajectòria dels de l’A.D.C. Sarrià de Dalt que es mantenien imbatuts.

El G.D.N.S. Montserrat, 3r en la fase de sector del XXI Campionat d’Espanya juvenil.

Dijous 11 al diumenge 14 d’octubre de 1973.

Ja es coneixia el lloc i la data en què tindria lloc la fase de sector corresponent al XXI Campionat d’Espanya juvenil, a Reus, de l’11 al 14 d’octubre, i en el que hi participaria, per 7ª vegada ininterrompuda, el que era, pel moment, campió provincial, el G.D.N.S. Montserrat.

Un total de 64 equips participaven en el Campionat d’Espanya de Balonmano en la categoria de juvenil. Es van establir 8 fases de sector, que en cada una d’elles en sortiria un guanyador que tindria el dret a competir en la fase final. Les fases de sector es duien a terme a Gijón, Castelló de la Plana, Córdoba, Granada, San Sebastian, Madrid, Pontevedra i Tarragona.

Els juvenils del G.D.N.S. Montserrat,  estaven enquadrats en el sector de Reus (Tarragona) on també hi prenien part, un total 8 equips que quedaven dividits en 2 grups. En el primer hi intervenien; el Jaime Balmes de Tarragona, campió de Tarragona; el C.de F. Barcelona, subcampió barceloní; l’I.N.E.M de Huesca, campió de Huesca i el G.D.N.S. Montserrat de Sarrià de Ter, campió gironí. En el segon hi figuraven; el C.D. Elida-OJE de Tarragona, subcampió de Tarragona; el Picadero-Moritz de Barcelona, campió de Barcelona; el C.I.D.E., campió de les illes Balears i el San Juan Bosco, campió de Teruel.

Els quatre equips de cada grup s’enfrontaven entre sí, per dictaminar qui optaria al primer lloc, que donava dret a anar a la fase final, que estava prevista jugar de l’1 al 4 de novembre a Granada.

L’entrenador del G.D.N.S. Montserrat, Fèlix Castellanos, disposava per aquests partits, dels següents jugadors:

Els sarrianencs marxaven cap a Tarragona molt animats i disposats a aconseguir una bona classificació i, superar els potents equips de Barcelona. El sorteig els havia afavorit, ja que podien imposar-se bé en els partits inicials contra els tarragonins i els de Huesca i, optar al triomf en el partit, teòricament, decisiu contra els barcelonins

El dijous, 11 d’octubre, començava a Tarragona, en el pavelló poliesportiu de la Joventut, la primera jornada de la fase de sector del Campionat d’Espanya de balonmano juvenil. El G.D.N.S. Montserrat inaugurava la competició, a les 17’30h. de la tarda, enfront d’un dels amfitrions. L’altre partit no es va disputar, ja que l’I.N.E.M. de Huesca no es va presentar a la competició i quedà automàticament desqualificat.

Els resultats va ser els següents:

La 2ª jornada del campionat, el divendres pel matí, el Montserrat no la va disputar, ja que l’equip de l’I.N.E.M. de Huesca no s’havia presentat, ni en la jornada anterior ni en aquesta. Aquest fet va anar bé pels sarrianencs, ja que van tenir una jornada més de descans abans de l’interessantíssim partit que els esperava el dia següent. Recuperar forces i observar  el joc de l’últim rival del grup, el C.F. Barcelona.

La segona jornada:

La penúltima jornada de la fase de sector, jugada el dissabte, 13 d’octubre pel matí, era la més important, ja que decidia qui es classificava com a primer de grup i li permetia disputar la final de sector. A l’acabament de l’encontre, el C.F. Barcelona va derrotar contundentment al G.D.N.S. Montserrat, 20 a 3. Entrava dins la lògica, ja que l’equip barceloní tenia un equip extraordinari.

La última jornada, disputada el diumenge 14 d’octubre, a les 10h. del matí, es van enfrontar pel 5è i 6è lloc, el C. Jaime Balmes (Tarragona) contra el C.I.D.E. (Balears). La victòria va ser pels de les illes, per 15 a 7. Pel 3r i 4rt lloc, se’l disputaven l’equip sarrianenc del G.D.N.S. Montserrat i el C.D. Elida-OJE de Tarragona. Al final, victòria dels de Sarrià de Ter, a casa de l’amfitrió, per 16 a 11, aconseguint la 3ª posició del torneig.

A la final, s’enfrontaven els 2 equips més forts de la fase de sector de Tarragona, el Picadero-Moritz de Barcelona, i el C. de F. Barcelona. El partit es va viure una extraordinària emoció per la igualtat de forces predominant que, al finalitzar l’encontre en empat a 8 gols i persistir la igualada en la pròrroga, van ser necessàries 2 pròrrogues més, amb victòria final del Picadero-Moritz, i el públic posat dempeus per l’interès en què van ser seguides aquestes pròrrogues, per 10 a 9.

Un cop finalitzats els partits de la jornada final, es va passar al repartiment de trofeus  presidit pel vicepresident de la Federació Espanyola de Balonmano, el Sr. Tendero; el president de la Federació Provincial de Tarragona, el Sr. Josep Mª Badia; el secretari de la Delegació Provincial d’Educació Física i Esports, el Sr. Ramon Vargas-Machuca; i el president del C. D. Elida-OJE, el Sr. Claudi Rebull.

El repartiment de trofeus es va realitzar d’acord amb la següent classificació final:

Es van concedir 2 premis més, el de màxim golejador  i porter menys golejat. El primer el guanyà, merescudament, l’extrem dret del G.D.N.S. Montserrat, Màrius Peix, que amb 18 gols realitzats, va ser el màxim golejador de la fase de sector de Tarragona. Un èxit personal que també se l’emportava l’equip. El de porter menys golejat va recaure a Moral, del Picadero-Moritz.

A la tornada de la capital tarragonina, l’entrenador del G.D.N.S Montserrat, Fèlix Castellanos, es mostrava molt satisfet, ja que s’havia quedat darrera dels 2 representants barcelonins. Dels tres partits disputats, 2 victòries per només, una derrota, enfront del C.F. Barcelona. Una 3ª posició en la fase de sector del XXI Campionat d’Espanya de Balonmano juvenil més que meritòria.

En el derbi més matiner, la 1ª jornada del Campionat Provincial, els juvenils de l’A.D.C. Sarrià de Dalt superaven el G.D.N.S. Montserrat (13-8).

Diumenge, 8 d’octubre de 1973.

El matí del diumenge, 8 d’octubre de 1973, s’iniciava el Campionat Provincial de 1ª Categoria i juvenils amb la disputa de la 1ª jornada.

Els partits a disputar pels equips de Sarrià de Ter de la 1ª Categoria eren:

C.B. Sater – C.D. Banyoles

Sport Lloret – G.D.N.S. Montserrat

El partit C.B. Sater – C.D. Banyoles, de comú acord entre els dos clubs i amb la pertinent conformitat federativa, va ser aplaçat, fixant la data per la seva disputa, l’1 de novembre.

En el segon, els pronòstics donaven el Montserrat favorit en el seu desplaçament a Lloret de Mar, contra un equip novell.

Els resultats foren els següents:

El G.D.N.S. Montserrat feia bons els pronòstics i s’imposava amb rotunditat al Lloret a la pista dels costers.

En juvenils, els partits eren:

A.D.C. Sarrià de Dalt – G.D.N.S. Montserrat

El partit més interessant de la primera jornada era indiscutible, i el protagonitzaven els dos equips de Sarrià, l’A.D.C. Sarrià de Dalt i el G.D.N.S. de Montserrat de Sarrià de Ter. Els nois que entrenava l’Andreu Dalmau eren pràcticament els mateixos de l’any passat. Per la seva banda, els blanc-i-blaus de Fèlix Castellanos, havien sofert la baixa d’algun dels seus jugadors més importants, al sobrepassar l’edat permesa a la categoria.

El pronòstic era incert però, el que sí que es podia garantir era una bona matinal balonmanística.

Els resultats van ser:

L’any anterior, els deixebles de l’Andreu Dalmau ja van evidenciar un progrés notable. Doncs bé, això va tenir la seva continuïtat, i en la primera jornada de la present temporada, els de Sarrià de Dalt guanyaven, per un clar 13 a 8 al Montserrat, fins en aquell moment, poc menys que imbatible. Ben cert era que els banc-i blaus havien perdut algun dels puntals, que havien passat al primer equip però, la victòria de l’A.D.C. Sarrià de Dalt feia apostar fort, la present temporada, pels nois entrenats per l’Andreu Dalmau.

Partit amistós del G.D.N.S. Montserrat (juvenil i sènior) a Sant Feliu de Llobregat.

Dissabte, 15 de setembre de 1973.

Alevins.

El dissabte pel matí, es jugava a la pista de Sarrià de Ter, el partit ajornat per part dels dos equips, de la final del Campionat Provincial en categoria aleví, i que havia d’enfrontar els equips de el G.D.N.S. Montserrat i La Salle de Girona. Van guanyar els “lasallistes” per 13 a 10.

La primera part va ser netament pels de La Salle que s’imposaven per 8 a 3. A la segona, el Montserrat guanyava parcialment per 5 a 7, però en el còmput global es va imposar l’equip gironí, que va rebre de mans del Sr. Carreras el trofeu en disputa.

Juvenil i sènior.

A la nit del dissabte, el G.D.N.S. Montserrat es va desplaçar a Sant Feliu de Llobregat, retornant la visita del dissabte anterior realitzada pel Santfeliuenc a Sarrià de Ter.

En juvenils, els blanc-i-blaus van guanyar àmpliament per 7 a 20. El domini va ser total per part dels sarrianencs que van alinear en aquest partit:

Seguidament es van enfrontar els primers equips sènior, imposant-se el Santfeliuenc pel resultat de 18 a 11. El partit va ser disputat, però jugat amb més ganes i coratge per part dels locals.

El Santfeliuenc es va rescabalar de l’ensopegada que havia patit feia 8 dies a la pista de Sarrià de Ter. El G.D.N.S. Montserrat va tenir ocasions claríssimes que no va saber aprofitar. Es van comptabilitzar 10 situacions de gol, amb un jugador sol davant del porter, i que no es van transformar. Així mateix, es van fallar 2 penals.

Va arbitrar el col·legiat Sr. Bernabé, que va tallar el joc amb excés.

Es va aprofitar el partit per provar els juvenils; Martí Teixidor, Antonio Guerrero i Pau Fornells amb el primer equip sènior però, van acusar el canvi de categoria.

El diumenge, 7 d’octubre, inici del Campionat Provincial de 1ª Categoria (sènior) i juvenil.

Diumenge, 30 de setembre de 1973.

El diumenge, 7 d’octubre de 1973, s’iniciaria una nova edició del Campionat Provincial de 1ª Categoria i juvenils, que cada any per aquestes dates posava en funcionament la Federació Provincial de Girona, amb la nota positiva de que varis equips incrementaven el número de participants en aquesta competició.

Les novetats que es presentaven en la 1ª Categoria provincial i en el balonmano nacional en general, eren vàries.

En l’assemblea nacional de la Federació Espanyola de balonmano, celebrada a finals d’estiu, es van acordar variacions importants en les competicions estatals, que es produirien al llarg de la temporada 1973-1974, les quals servirien de reestructuració per la 1974-1975.

La primera era que, la Divisió d’Honor quedava reduïda a dotze equips. Això provocava que baixessin els dos últims classificats i que, de la novena a la dotzena posició, promocionessin.

La segona, que perjudicava els campions dels dos grups de la 1ª Divisió Nacional, era que es reduïen a dotze, els equips de cada grup i, s’anul·lava l’ascens directe. Caldria promocionar amb els equips que baixessin de Divisió d’Honor.

La tercera, era la de crear una 2ª Divisió Nacional, a la que hi tindrien accés els dos primers equips de cada Federació Provincial, sempre que aquests tinguessin inscrits en les competicions de categoria sènior, vint-i-cinc o més clubs. De no arribar en aquesta xifra, únicament tindria dret a jugar, en aquesta 2ª Divisió Nacional, un sol club.

1ª Categoria.

En la 1ª Categoria Provincial es presentaven dues novetats i les dues agradables, ja que debutava en aquesta competició l’Sport Lloret, que ja havia participat en l’anterior “Copa President”, i el C.D.Banyoles. Un total d’onze equips a les pistes; l’O.J.E. La Bisbal, el C.B. Blanes, el C.B. Bordils, l’U.D. Celrà, el C.N. Figueres, el C.B. Ganador de Bordils, el G.E.iE.G. “B”, el G.D.N.S. Montserrat i el C.B. Sater de Sarrià de Ter, l’Sport Lloret i el C.D. Banyoles.

Indiscutiblement, un any més, el pronòstics donaven com a clar favorit en la competició provincial al G.D.N.S. Montserrat. L’equip blanc-i-blau, que entrenava Emili Rodríguez, era superior a la resta dels equips inscrits i lògic, que al final del Campionat s’aixequés novament amb la victòria absoluta. El C.B. Sater de Sarrià de Ter, filial del G.D.N.S. Montserrat, tenia com a objectiu, “foguejar” a les noves promocions de jugadors sarrianencs.

Juvenils

En juvenils, 10 equips competien pel títol. Hi havia dues baixes, i una d’important: La Salle de Girona, una entitat que durant molts anys havia estat un referent a les comarques gironines en aquest esport, i el C.N. Figueres, que havia tingut els seus més i menys amb l’O.J.E. Figueres, van optar per no fer equip. La causa, a última hora els millors jugadors dels primers, van decidir anar a jugar amb els segons.

Els participants eren: el C.B. Blanes, el C.B. Bordils, la F.D. Cassanenc, l’U.D. Celrà, el G.E.i.E.G., el G.D.N.S. Montserrat i el C.B.Sater de Sarrià de Ter, l’A.D.C. Sarrià de Dalt, l’O.J.E. Figueres i el C.D. Banyoles.

També en juvenils, el pronòstics per guanyar el títol s’inclinaven a favor del G.D.N.S. Montserrat, encara que se li vaticinava més problemes i, probablement, tindria més dificultats per aconseguir-lo que els sèniors.

Homenatge a Andrés Rodríguez, introductor del balonmano a Sarrià de Ter.

Dissabte i diumenge, 8 i 9 de setembre de 1973.

El cap de setmana del 8 i 9 de setembre de 1973, es va celebrar, a Sarrià de Ter, l’anunciat homenatge a don Andrés Rodríguez Rodríguez, introductor del balonmano, feia 18 anys (actualment en faria 58) i, fundador del G.D.N.S. Montserrat.

Andrés Rodríguez Rodríguez, gallec, nascut a Vigo, va arribar a Sarrià de Ter l’any 1944, per fer de mestre. Ell es sentia d’aquí,  la prova n’era que es va casar i s’hi va quedar.

Andrés Rodríguez Rodríguez, mestre d’escola i iniciador del balonmano a Sarrià de Ter, fundador del G.D.N.S. Montserrat.

Home dedicat a l’ensenyament i que en les seves estones d’oci, des de les seves dues vessants, de mestre i delegat local del Joventuts, va agrupar al seu voltant a una colla de joves disposats, en les seves estones lliures, a iniciar-se en el món de l’esport. Aquell primer assaig va donar immediatament els seus fruits, essent cada dia més gran el número de joves i nois, de totes les edats, que a la vista dels èxits que, ràpidament va obtenir el balonmano a Sarrià de Ter, es van unir a ell, per ser fidels practicants de l’esport que, en aquells moments ja comptava amb 4 equips federats i varis de categoria inferior.

Primerament va ser per mediació del Frente de Juventudes, on es va enquadrar l’equip de Sarrià de Ter que, don Andrés Rodríguez juntament amb els seus alumnes, batejarien amb el nom de la Patrona de Catalunya. Verdaderament paradoxal, ja que ell havia nascut en les terres humides i verdes de Galícia.

Ràpidament, el balonmano va agafar tal apogeu que va ser necessari buscar una Junta que coordinés  totes les activitats que aquells nois realitzaven, que va culminar amb la fundació del Grupo Deportivo Nuestra Señora de Montserrat.

A l’organitzar-se la Federació Provincial de Balonmano, el G.D.N.S. Montserrat s’hi va inscriure i, a partir d’aquella data, es va organitzar com a club particular i afecte a la Federació Provincial.

Andrés Rodríguez va posar les primeres pedres del que amb els anys seria l’essència de l’esport a Sarrià de Ter, ja que la majoria dels nois del poble practicaven el balonmano.

Doncs, el club, juntament amb el Patronat de Pares de Família i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, va organitzar un homenatge a qui tant devia el G.D.N.S. Montserrat, Sarrià de Ter i el balonmano provincial.

Els actes es van iniciar el dissabte, 8 de setembre, a les 7h. de la tarda, a la pista de Sarrià de Ter, amb la disputa de la final del Campionat Provincial d’infantils, a la que hi van arribar el G.D.N.S. Montserrat i el Llagostera. La victòria final va ser per l’equip local que d’aquesta manera s’alçava amb el títol en litigi. El triomf del Montserrat va arribar després del 22 a 21, que va romandre en el marcador a la fi de l’enfrontament.

A les 18h. s’havia de disputar la final provincial d’alevins entre el Montserrat i La Salle de Girona però, de mutu acord entre els dos clubs, aquesta va quedar aplaçada pel dissabte següent.

A la nit del dissabte, es va celebrar un sopar-homenatge. Més d’un centenar de comensals  hi van assistir, rebent l’homenatjat amb diferents mostres d’afecte per part de tota la família balonmanística provincial i en especial del “seu” club, el G.D.N.S Montserrat.

Andrés Rodríguez va rebre en nom de la Federació Provincial de Balonmano un trofeu que l’entregà el sr. Francisco Vilar Mercader, president del Col·legi Provincial d’Àrbitres i que també havia jugat a les files del club blanc-i-blau. També va adquirir una placa de la Delegació Provincial de la Joventut, que l’hi va entregar el sr. Carreras. El Patronat de Pares de Família , com el G.D.N.S. Montserrat l’hi van lliurar vàries plaques. L’alcalde  de Sarrià de Ter i president del club, l’hi va fer entrega d’un rellotge d’estil medieval.

També van assistir a l’homenatge, l’ex-president del club blanc-i-blau, el sr. Blas Ibars; el mossèn Gabriel Roure, així com el doctor Garriga, ferm defensor i entusiasta de G.D.N.S. Montserrat.

El diumenge 9 de setembre, pel matí, hi havia una doble confrontació a la pista de Sarrià de Ter, entre el G.D.N.S. Montserrat i el Sanfeliuenc de Barcelona. La jornada va ser completa pel Montserrat ja que es van imposar tant els juvenils com els sèniors.

La jornada es va inaugurar a les 10’30h. del matí, entre els juvenils d’ambdós clubs. La victòria final va ser pel G.D.N.S. Montserrat que va guanyar per un clar 18 a 8 al seu oponent.

Efectuant la sacada d’honor Andrés Rodríguez, va començar la confrontació entre els sèniors. A la primera part, un clar 16 a 7 favorable al G.D.N.S. Montserrat. A la segona, els visitants del Sanfeliuenc es va anar recuperant i es van acostar perillosament en el marcador. Els últims minuts van ser molt emocionants, aconseguint finalment la victòria el G.D.N.S. Montserrat que va guanyar per 21 a 20.

Van dirigir el partit els àrbitres, sr. Palomeras i el sr. Moratalla. A les mitges parts dels 2 partits, van actuar les patinadores de la secció de patinatge de l’A.D.C. Sarrià de Dalt.

Comença la pretemporada contra el S.V. Wacker Burghausen (Alemanya) a la pista del G.D.N.S. Montserrat. (II)

Diumenge, 2 de desembre de 1973.

Pocs minuts abans, els juvenils del G.D.N.S. Montserrat de Sarrià de Ter havien guanyat al S.V. Wacker Burghausen per 11 a 9. En el partit, es va evidenciar la falta de preparació física dels diferents components de l’equip local que, només amb accions individuals, van poder derrotar el grup germànic. Era el primer partit de la temporada 1973/1974 i comprensible que “despistés”. A partir d’aquell  moment, els juvenils del G.D.N.S. Montserrat havien de treballar en ferm, ja que haurien de participar el proper mes d’octubre en la fase sector del Campionat d’Espanya juvenil.

A les 12h. i amb un sol de justícia, van saltar a la pista els primers equips del G.D.N.S. Montserrat i el S.V. Wacker Burghausen.

Primer equip del G.D.N.S. Montserrat. Drets (d’esquerra a dreta): Miquel Espigol (porter); Esteve Esparraguera Quintana; Jaume Casadevall Canals; Josep Sala Lòpez; Ramon Clotas Martí; Martí Teixidor Panella (porter); Ricard Batllori; Emili Rodríguez Vidal (entrenador).
Ajupits (d’esquerra dreta): Lluís Cañigueral; Xavier Sànchez Noguer; Jordi Duran Sala; Santi Busquets Martí; Josep Mª Sànchez Noguer; Francisco Ginesta Farreròs; Josep Mª Rodríguez Vidal; Josep Mitjà Mach.

Equip sènior del S.V. Wacker Burghausen.

Prèviament, i igual que els juvenils, va haver-hi la presentació dels equips i l’intercanvi d’obsequis.

Presentació dels dos equips abans de l’inici del partit. (De dreta a esquerra): Esteve Esparraguera; Miquel Espígol (avançat); Ricard Batllori; Xavier Sànchez; Santi Busquets; Josep Mª Sànchez; Ramon Clotas; Jordi Duran i Jaume Casadevall. Els dos àrbitres del partit, el sr. Moratalla i el sr. Palomeras. A continuació els jugadors del S.V. Wacker Burghausen. A la l’esquerra de la grada, Ramon Pagès i sota el parasol, Blas Ibars i, repenjat a la paret, Bernabé Martínez.

Finalitzant la presentació dels equips. (De dreta a esquerra): Santi Busquets, Josep Mª Sànchez; Ramon Clotas; Jordi Duran; Jaume Casadevall; la parella d’àbitres sr. Moratalla i el sr. Palomeras i l’equip rival.

El partit va començar amb una sortida fulgurant del G.D.N.S. Montserrat que amb deu minuts ja guanyava per 7 a 0.

Josep Mª Rodríguez, finalitzant un contraatac, llança a porteria. Des de la grada s’ho mira en Josep “Pitu” Sitges.

Santi Busquets i Ramon Clotas segueixen de prop una jugada del partit.

Josep Sànchez, seguit de molt a prop per un rival, finalitza un contraatac des de l’extrem dret. El públic de la grada segueix la jugada (d’esquerra a dreta): Josep “Pitu” Sitges, ? , ? , Agustí Pérez; “Fede”, Ramon Pagès, ? .

A partir d’aquest moment es va començar a moure molt la banqueta blanc-i-blava, circumstància que es va notar, arribant-se al final del primer temps amb un 13 a 7, a favor.

En Jaume Casadevall pujant la pilota mentre, el S.V. Wacker Burghausen s’està posicionant en defensa.

La segona part, el joc va ser lent i faltat de compenetració per part dels sarrianencs, fet que va provocar que els alemanys del S.V. Wacker Burghausen s’acostessin en el marcador.

La defensa del Montserrat privant l’atac del rival. En primer terme, defensant de segon, Esteve Esparraguera. El segueixen més avançats, Josep Mitjà i Jordi Duran. Darrera, Ricard Batllori i, a l’extrem esquerre, Ramon Clotas.

Els últims deu minuts es van jugar altra vegada amb més força i nervi, avançant-se en el marcador el G.D.N.S. Montserrat, d’una manera mínima; 25 a 23.

Jaume Casadevall, capità del G.D.N.S. Montserrat, rep de mans de Martí Ballada, el trofeu com a guanyadors del partit amistós. L’aixeca celebrant-ho amb el públic assistent. Entre els dos protagonistes, un jove Joan Oliu aplaudint el moment, entre d’altres afeccionats.

El capità de l’equip sarrianenc, Jaume Casadevall, entrega al capità rival, el trofeu corresponent. Al fons de la pista, Xevi Masó, s’ho mira des de lluny, tot encenent un cigarret.

Els jugadors del S.V. Wacker Burghausen, celebrant amb esportivitat, la derrota davant del G.D.N.S. Montserrat.

Comença la pretemporada contra el S.V. Wacker Burghausen (Alemanya) a la pista del G.D.N.S. Montserrat. (I)

Diumenge, 2 de setembre de 1973.

La temporada estava a punt d’arrecanr oficialment, es començava a aixecar el teló de la competició. Els equips anaven preparant i foguejant els seus jugadors i el G.D.N.S. Montserrat i l’A.D.C. Sarrià de Dalt no eren menys. El temps de descans havia quedat enrere.

Tornava a la província l’equip alemany del S.V. Wacker Burghausen, de la ciutat de Burghausen, situada a prop de la frontera amb Àustria, dins l’estat lliure de Baviera. Aquest club ja havia actuat en diferents pistes gironines en temporades anteriors, per realitzar vàries gires balonmanístiques, en diferents localitats de Girona. La sèrie de partits els iniciava el dia 1 de setembre i els finalitzava el 7, visitant 5 equips de diferents indrets.

La pista del G.D.N.S. Montserrat de Sarrià de Ter la trepitjava el diumenge 2 de setembre i els partits a disputar eren; a les 11h. del matí, els juvenils i a les 12h. del migdia, el primer equip sènior.

El matí es presentava assolellat i els dos equips, una mica abans de les 11h., saltaven a la pista amb ganes d’agradar als afeccionats que s’havien acostat per veure el primer partit. Tot estava a punt i els jugadors ja vestien de curt damunt del terreny de joc, començaven els partits de pretemporada.

L’equip juvenil del G.D.N.S. Montserrat. Drets (d’esquerre a dreta): Fèlix Castellanos (entrenador); Pau Fornells Sala; Juli Masó Sanz; Josep Mª Besalú Tixis; Jordi Batllori Nouvilas; Martí Teixidor Panella. Ajupits (d’esquerre a dreta): Miguel Valencia Galera; Jordi Duch Despuig; Antonio Guerrero Miñano; Màrius Peix Espigol, Quim Rodríguez Vidal, Jordi Mercader Farrés; Xevi Fornells Sala.

L’equip juvenil del S.V. Wacker Burghausen.

Els jugadors juvenils del G.D.N.S. Montserrat abans del partit. Drets (d’esquerre a dreta): Pau Fornells i Martí Teixidor. Ajupits (d’esquerre a dreta): Josep Mª Besalú i Antonio Guerrero

Presentació i intercanvi de banderins dels dos equips abans de començar el partit. En primer pla, Martí Teixidor i Quim Rodríguez. Damunt seu Josep Mª Besalú i Pau Fornells, el sostre de l’equip del Montserrat. Més a la dreta, Antonio Guerrero, Xevi Fornells i Miguel Valencia. A la grada, Blas Ibars i arribant, Ramon Pagès.

Bona acció defensiva del G.D.N.S Montserrat que provoca l’immediata sortida al contraatac.

Martí Teixidor, el porter, aturant un llançament dels alemanys.

Aquest cop no ha pogut ser i la pilota acaba introduint-se dins la xarxa de la porteria del G.D.N.S. Montserrat.

El porter del S.V. Wacker Burghausen aturant un llançament des de l’extrem dret d’en Jordi Batllori. En Xavi Masó s’ho mira assegut a l’ombra per darrera del pal llarg.

Josep Mª Besalú és l’encarregat de materialitzar el penal, sota l’atenta mirada de Màrius Peix i els rivals, a 9 metres.

Màrius Peix mira com finalitza el contraatac Quim Rodríguez, des de l’extrem dret.

En el partit es va anar per davant en tot moment. A la finalització de la primera part, s’arribava als vestidors amb una lleugera avantatge de 2 gols, 6 a 4. A la represa, les coses anaven millor i els sarrianencs portaven el partit a la seva fi, en un còmode marcador d’11 a 6. L’àrbitre, el Sr. Palomeras, no tingué cap dificultat i va passar desapercebut tot l’encontre.

Els golejadors del partit foren:

Al final del partit, repartiment de trofeus.

El president del G.D.N.S. Montserrat, Martí Ballada entrega el trofeu de campions al capità de l’equip juvenil, Pau Fornells. Darrera, aplaudint efusivament i emocionat, el jove Jordi Galí.

Pau Fornells, capità de l’equip juvenil, fa entrega del trofeu de 2n classificat al capità del S.V. Wacker Burghausen. Jordi Galí, enmig, s’ho mira atentament.

Les fortes precipitacions ajornen la 5ª jornada.

08.12.1963

El segon diumenge de desembre de l’any 1963, s’havia de disputar la 5ª jornada del Campionat Provincial de balonmano. Els partits a jugar pels equips sarrianencs eren:

OJE Girona – ADC Sarrià de Dalt

GDNS. Montserrat – GEiEG

Els pronòstics deien que l’ADC Sarrià de Dalt sortia com a màxim favorit en el partit a jugar contra l’OJE Girona, mentre que el GDNS Montserrat li passava el contrari, partia amb desavantatge en l’enfrontament contra els experimentats homes del GEiEG de Girona.

Al mateix temps, en la localitat de Riudarenes, la Federació Provincial de Girona organitzava un torneig  a quatre, d’exhibició, entre els segons equips del  GEiEG, l’ADC Sarrià de Dalt, el GDNS Montserrat de Sarrià de Ter i el primer equip del Duque de Ahumada, equip de la Guàrdia Civil de Girona.

Finalment, no es va poder celebrar cap enfrontament dels previstos ja que sobre Girona i comarca va caure una important turmenta durant tot el cap de setmana. La persistència de les precipitacions al llarg del diumenge va fer que en moltes carreteres, s’hagués de circular amb precaució i limitar el pas en algun pont, de camions de més de 15 tones. A la  zona de Sarrià de Ter, el cabal del riu era enorme però, no s’observava excessius símptomes de perillositat. Tallat el trànsit per Pedret, l’aigua passava per damunt de la presa, tots els vehicles que anaven cap a Sarrià de Ter havien de circular per la carretera Nacional.