El Montserrat es desplaça a Madrid per intervenir en el triangular d’ascens a 1a Nacional.

Divendres, 26 setembre de 1975

El divendres començava a Madrid el triangular havia de servir per aconseguir una plaça per a la 1a Divisió Nacional. En aquell torneig intervenien el Marali-Kelvinator de Valladolid, l’Avante de Cádiz i el GDNS Montserrat de Sarrià de Ter.

El dia abans, el periodista de la premsa gironina (Los Sítios de Gerona), Narcís Planas, es posava en contacte amb l’entrenador de l’equip blau-i-blanc, Emili Rodríguez, que en primer lloc confirmava  la presència  de l’actual campió provincial de Girona a Madrid.

Emili Rodríguez

El Club ha acordat que estiguem presents en el triangular de Madrid. Fa molt temps que esperem l’oportunitat de pujar de categoria i no és qüestió de deixar passar l’ocasió encara que, amb honor a la veritat, he de manifestar que la decisió federativa ha arribat tardanament. Tingues present que en poc menys de 72 hores s’ha de programar un viatge a Madrid.

En què viatjareu?

No està decidit, però possiblement ho farem amb avió.

Quan?

El divendres al matí.

Podràs comptar amb tots els jugadors?

Abans de tot cal explicar que al triangular només poden actuar els jugadors de la passada temporada. S’estan realitzant les gestions necessàries  perquè siguin a Madrid tots els nois. Serà difícil, ja que tots som amateurs i no es poden deixar la feina o els estudis alegrement.

Hi ha alguns expedicionaris que ja són segurs, no?

Sí. En Martí Teixidor, en Ramon Clotas, en Josep M Rodríguez, en Jaume Casadevall, en Josep Mitjà, en Xavier Sànchez, en Francesc Ginesta i en Pau Fornells. Estem pendents d’en Miquel Espígol, en Pepe Sala, en Santi Busquets i l’Esteve Esparraguera; s’ha de treballar a marxes forçades.

Quines possibilitats té el Montserrat en aquest triangular?

Les mateixes que els altres equips. Tingues present que ells es deuen haver trobat amb els mateixos problemes que nosaltres. Potser com que Valladolid està més a prop de Madrid, aquests no han de salvar tants obstacles. Ara bé, el que és inqüestionable és que el resultat del triangular semblarà més una loteria que una competició balonmanística.

Estàs en contra d’aquesta improvisació?

Els clubs hem d’acatar els dictàmens federatius. Ara bé, és inqüestionable que tot s’ha muntat improvisadament. És una llàstima.

Coneixes els equips que oposaran les seves forces al Montserrat?

Mai ens hem enfrontat a l’Avantede Cádiz ni al Marali-Kelvinator de Valladolid. Són per a mi una incògnita.

Què passaria si no es desplacessin?

Jo crec que es desplaçaran a Madrid. De totes maneres suposo que igual que a nosaltres la celebració del triangular els haurà agafat per sorpresa.

Tot i els molts problemes que ha de salvar, el Montserrat anirà a Madrid. Això demostra clarament que, al Club, li interessa decididament l’ascens.

Així és. Fa 3 anys que estem batallant per aconseguir la 1a divisió Nacional. Esperem aconseguir l’ascens al triangular programat per aquest cap de setmana.

Quin ambient es respira a la plantilla?

Tots els jugadors estan molt animats i disposats a lluitar el màxim per ocupar un lloc, la pròxima temporada, a la 1a Divisió Nacional. La totalitat dels components de l’equip s’ha compromès a fer el que estigui a les seves mans per poder viatjar divendres a Madrid.

Així parlava Emili Rodríguez, entrenador del Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat, equip que es desplaçava a Madrid per intervenir en el decisiu triangular amb vista a l’ascens a la 1a Divisió Nacional, competició que s’iniciava el 5 d’octubre de 1975. Major improvisació federativa, impossible.

El GDNS Montserrat amb un peu i mig a la 1a Divisió Nacional

Dimecres, 10 de setembre de 1975

El diumenge 18 de maig, el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat s’havia acomiadat de la Fase d’Ascens a 1a Divisió Nacional amb una victòria. Els blau-i-blancs s’imposaven en el darrer partit a Alacant contra el Betis Florida, amb el qual s’havia classificat a la 2a posició del seu grup i havia estat superat tan sols pel SEAT de Barcelona. Els 2 últims anys s’havia imposat a representants barcelonins i d’altres províncies. Aquella vegada no va poder ser, i això havia estat conseqüència del “mal dia” que havia tingut la formació sarrianenca en la setmana anterior. De totes maneres, també van ser significatives les baixes que va tenir el Montserrat, circumstància que va fer minvar de forma ostensible el seu rendiment habitual.

A principis de juny el GDNS Montserrat presentava un recurs a la Federació Espanyola de Balonmano per haver designat el Claretianos (2n classificat del II Grup de 2a Divisió Nacional) per disputar la promoció d’ascens contra el CD Egia, ja que el JD Arrate (subcampió de 2a Divisió) no podia aspirar a l’ascens perquè comptava amb un equip a 1a.

El campió provincial de Girona es queixava que el Claretianos s’havia classificat 2n de grup, igual que el Montserrat que ho havia fet per darrere del SEAT. Doncs bé, els blau-i-blancs opinaven que tant dret tenien ells de jugar la promoció com el Claretianos i com els altres dos equips que havien obtingut la 2a posició en els altres grups de la penúltima fase de sector de 2a Divisió Nacional.

S’entenia que si l’Arrate no podia ascendir perquè tenia un equip a 1a Divisió havia d’abstenir-se de jugar la Fase Final a fi d’evitar complicacions. Si ho havia fet i havia guanyat, llavors la seva plaça no havia de ser automàticament per al 2n classificat del seu grup. Es creia que els quatre 2ns havien de disputar una competició entre ells per designar qui tenia dret a enfrontar-se a l’Egia. Era el que semblava més just encara que, pel que semblava, la Federació Espanyola opinava el contrari.

S’havia d’esperar si el recurs presentat pel Montserrat aconseguia o no els efectes desitjats.

A primers de setembre a Sarrià de Ter arribava la notícia que el Montserrat tenia moltíssimes possibilitats de jugar a la 1a Divisió Nacional. Resultava que s’havia retirat el Bofarull de Madrid i la Federació Espanyola s’havia dirigit a la Federació de Girona per saber si, els sarrianencs, els interessava cobrir la plaça. L’organisme que presidia el Sr. Joan Casellas va passar la comunicació al club de Sarrià de Ter, que va contestar afirmativament. Tot estava pendent del que digués el Comitè de Competició de la Federació Espanyola que molt probablement es coneixeria al cap de pocs dies.

S’ignorava però on havia de jugar l’equip blau-i-blanc, perquè era obligatori fer-ho en pista coberta, encara que la resposta afirmativa feia suposar lògicament que ja havien pensat en aquesta circumstància.

En resum, el balonmano provincial podia tornar a tenir dos equips a la 1a Divisió Nacional

El NS Montserrat guanya el BM Gavà (12-13) en partit amistós.

Diumenge, 31 d’agost de 1974.

L’últim diumenge d’agost, es desplaçava a Gavà el Montserrat per disputar un partit amistós amb el recent ascendit a Divisió d’Honor, BM Gavà.

En primer lloc van enfrontar-se els juvenils d’ambdós clubs, imposant-se els locals per 12 a 11. En el transcurs del primer temps van dominar més els blau-i-blancs que es retiraven als vestidors amb el resultat de 4 a 6 al seu favor. En la segona part, els sarrianencs van acusar el cansament i això va ser suficient perquè el marcador s’inclinés a favor del BM Gavà.

Les alineacions que van presentar els 2 equips van ser:

Seguidament es van enfrontar els primers equips en un ambient de gran expectació  ja que els de Gavà presentaven la plantilla davant de la seva afecció, en la que havien de citar 5 grans novetats com les de Sala, Isidoro, Zabalo i Bauer de l’exequip del Picadero-Moritz que havia desaparegut com a club a l’acabar la temporada anterior de la Divisió d’Honor i el porter Pérez que en l’anterior temporada jugava en el GE SEAT de la 1a Divisió Nacional.

Ningú podia esperar, ni els entrenadors més entesos, que el Montserrat plantés seriosos problemes al BM Gavà. Però així va ser i els sarrianencs van quallar una actuació realment extraordinària que els va permetre retirar-se als vestidors, a l’acabar els primers 30 minuts amb un resultat de 4 a 8 al seu favor. Tot i la intensa pressió que van fer els locals, el Montserrat va mantenir l’avantatge en el marcador acabant el partit amb un extraordinari 12 a 13. S’ha de remarcar que en aquest  segon període el porter Martí Teixidor va realitzar una sensacional actuació i fins hi tot, va marcar de camp a camp.

Els equips van presentar les següents alineacions:

Per al proper diumenge, amb motiu de la Festa Major de Sarrià de Ter, s’havia programat la devolució de la visita en la que els gavanencs intentarien treure’s l’espina de l’entrebanc sofert en la seva pròpia pista per l’actual campió provincial de Girona.

El GDNS Montserrat davant la nova temporada 1974/1975.

Dissabte, 24 d’agost de 1974.

Novament, després del parèntesi estiuenc, es reprenia l’activitat a la pista poliesportiva de Sarrià de Ter.

Seguien en l’equip sènior els mateixos homes que van integrar aquesta formació la temporada anterior i que van aconseguir sense oposició el títol provincial jugant, per consegüent, la Fase d’Ascens a la 1a Divisió Nacional encara que sense fruits positius. Les altes que es produïssin, conforme venia siguent norma del club, provindrien dels juvenils i del Sater sènior, equip filial del Montserrat. La preparació aniria a càrrec d’Emili Rodríguez qui al finalitzar la fase preparatòria donaria a conèixer la composició de la plantilla del 1r equip.

La novetat, pel que al quadre tècnic es refereix, era Andreu Dalmau que, després d’una positiva campanya amb els juvenils de Sarrià de Dalt havia fitxat pel Montserrat substituint Félix Castellanos qui per motius professionals no podia seguir preparant els joves encara que continuaria com assessor tècnic de l’entitat blau-i-blanca.

També els components dels equips infantils, alevins i benjamins reprenien l’activitat anant als entrenaments dels dissabtes a la tarda.

Faltava ultimar el nom de l’entrenador que dirigiria els destins tècnics del Sater, filial del Montserrat i que competia en el campionat provincial de sèniors.

Amb l’objectiu d’enllestir la posada a punt de l’equip sènior s’havien programat vàries confrontacions amistoses amb el BM Gavà, flamant Divisió d’Honor. El primer partit es jugaria a Gavà el 31 d’agost i el segon a Sarrià de Ter el 8 de setembre, per la Festa Major. Competirien també com a preliminar, els juvenils d’ambdós equips.

A les portes de l’ascens.

Diumenge, 8 de setembre de 1974.

Per segon any consecutiu l’equip sènior del Montserrat es quedava a les portes de l’ascens a 1a Divisió Nacional. Quan s’havia passat el més difícil en teoria, la Fase de Sector amb equips barcelonins, es perdia tot en un partit de la Fase Final, contra l’equip de Cádiz i per 1 gol de diferència que deixava els sarrianencs en la mateixa categoria.

Malgrat la desil·lusió que tal resultat va proporcionar, no hi va haver desmoralització en l’equip sinó un ferm propòsit de tornar-ho a intentar de nou.

Sospesada fredament la campanya realitzada es veia que havia estat superior en assoliments que l’anterior:

• Es participava en 2 tornejos internacionals a Toulouse i Tarbes (França) amb saldo negatiu, ambdós, en l’àmbit esportiu, però molt profitosos quant a ensenyaments tècnics.
• Diferents partits amistosos amb equips barcelonins amb signe positiu.
• S’acabava el Campionat de Lliga Provincial imbatuts després de 22 partits.
• A la Fase de Sector de 2a Divisió (grup català-llevantí) s’aconseguia quedar campió perdent només 1 sol partit contra el SEAT, a Barcelona.

Es demostrava que s’havia treballat amb il·lusió per obtenir aquests resultats.

El 20 d’agost els components de l’equip sènior començaven la preparació i posada a punt per la temporada que s’apropava. Com sempre, estaria carregada de dificultats, cada cop més, però disposats per afrontar-la amb totes les forces. Al final es podria jutjar segons els mèrits o fracassos que aportessin.

Pel que fa a l’equip juvenil, davant la impossibilitat de Fèlix Castellanos, es tenia aparaulat un tècnic que aviat iniciaria la preparació. En breu es fixaria l’inici de les sessions.

El Sater juvenil havia de sortir de nois que volguessin iniciar-se en el balonmano amb un mínim de 14 anys.

No estava decidida encara la formació d’un equip Sater sènior. Es tenien mals precedents d’anys anteriors, perquè en començaven molts i n’acabaven la temporada amb penes i treballs. Fallaven en els entrenaments, descomptant-ne una minoria, i posaven escàs interès en el seu afany competitiu. Ja es veuria amb qui es podria comptar, les il·lusions que tindrien i les ganes de participar, llavors es decidiria.

Es continuaria jugant en la mateixa pista, la qual semblava que imminentment s’ampliaria a 20×40. A més, jugadors i directius aspiraven a disposar de la cobertura del recinte ja que podia aportar molt.

L’organització de la Festa Major pels mateixos jugadors i directius, era un altre trumfo  que es realitzava en funció directa en les pròpies instal·lacions.

Aquestes activitats i altres en pro de l’esport, tindrien un bon final si comptaven amb el suport dels jugadors i simpatitzants, i amb l’afany d’aconseguir-ho es tractava de treballar i esforçar-se un any més.

La UE Sarrià comença amb bon peu la fase de sector juvenil (13-23).

Dijous, 25 de març de 1982.

No li van poder sortir millor les coses a l’equip sarrianenc en la jornada inaugural de la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil que va començar a Sarrià de Ter. L’equip de la UES es va imposar amb claredat al subcampió de València, el Colegio Nacional Jaume I. Aquest fet, indubtablement, va reforçar la moral de l’equip que ostentava el títol provincial de Girona, amb vistes al següent partit que havia de jugar contra el BM Granollers, el divendres 26 de març a les 20’30h del vespre.

Pel que fa als altres partits, els vallesans van tenir dificultats per derrotar al subcampió de Las Palmas, el Torrelavega. En l’altre grup, el B, triomfs previsibles dels Reus Deportiu i el Tres de Mayo sobre els representants de Navarra, l’Anaitasuna i Castelló, l’Atlètic Betxí, respectivament.

Un altre fet destacable va ser l’estrena del nou marcador electrònic que va fer de talismà en el primer partit dels de la UES en la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil de balonmano.

Extraordinària 1a part en defensa del campió de Girona. El fet que només encaixés 3 gols posava en relleu la fermesa de la seva línia defensiva. Molt bé, francament bé en aquest aspecte, circumstància que va donar possibilitat que els nois que entrenava Mariano Pérez obtinguessin una renda considerable gràcies a la qual, pràcticament, asseguraven el triomf (3 a 11).

En la represa, la UES una mica desorientada al començament, va tornar a pitjar l’accelerador i va continuar dominant. El parcial va ser de 10 a 12 favorable a l’equip de Sarrià de Ter que en cap moment va permetre que el seu oponent pogués inquietar-lo.

Suport total i absolut dels afeccionats i triomf indiscutible per als sarrianencs que havien començat amb molt bon peu.

Els àrbitres els Srs. Posadas i Cardona van estar correctes.

Els 2 equips van alinear els següents jugadors:

Als altres partits del Grup B, el BM Granollers-Sant Dalmai va guanyar sobre el Torrelavega, que es presentava com un gran equip. S’havia vist que els 4 equips del Grup B eren superiors als del Grup A, on ja hi havia 2 clars favorits: el Reus Deportiu i el Tres de Mayo.

En el Grup A, els del Reus Deportiu es desfeien dels pamploniques de l’Anaitasuna per 10 a 18, mentre que els de Castelló, de l’Atlètic Betxí, claudicaven clarament enfront del tinerfenys del Tres de Mayo per 16 a 28.

Comença a Sarrià de Ter la fase de sector juvenil.

Dijous, 25 de març de 1982.

A partir de les 17h. de la tarda del dijous 25 de març, el pavelló de Sarrià de Ter era l’escenari de la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil, competició on hi participaven 8 equips dividits en 2 grups. En el primer; el BM Granollers, campió de Barcelona; el Torrelavega de Lanzarote, subcampió de Las Palmas; el Col·legi Nacional Jaume I, subcampió de València; i la Unió Esportiva Sarrià, campió de Girona. En el segon grup; el subcampió de Navarra, l’Anaitasuna; el campió de Tarragona, el Reus; el campió de Castelló, l’Atlètic Betxí; i el campió de Tenerife, el Tres de Mayo.

El primer de cada un dels dos grups jugaria el diumenge a les 12’30h. la final, classificant-se per la fase decisiva del Campionat d’Espanya.

En la jornada inaugural hi havia programats els següents partits:

Els sarrianencs, jugaven el primer partit de la fase contra un rival qualificat com era el CN Jaume I de València, i sortien amb l’avantatge de que tindrien l’ambient al seu favor. De totes maneres, cal significar que en aquesta fase de sector competien equips molt qualificats, 3 d’ells filials d’equips que militaven a la Divisió d’Honor i no hi havia dubte que això augmentaria les dificultats de que el campió gironí estigués en la fase final del Campionat d’Espanya.

A les 15h. es reunien els delegats dels clubs participants per parlar de les últimes qüestions relacionades amb el desenvolupament d’aquesta fase de sector que organitzava la Federació de Girona. Cal assenyalar que els encarregats de dirigir els partits serien els Srs. Brustenga i Teixidor, de Girona, i els Srs. Posadas i Cardona de València.

Molt ambient, equips qualificats com per exemple, el BM Granollers, el Reus, que havia guanyat pocs dies abans en un partit amistós als sarrianencs, i el CN Jaume I de València, i el ferm propòsit de presenciar unes jornades balonmanístiques de gran categoria que conclourien el diumenge, a les 12’30h. amb la disputa de la gran final.

Començava la marxa darrera d’un títol nacional que va aconseguir per primera vegada en la temporada 1952/1953 la Cultural Española de Córdoba i que fins la present temporada ostentava el BM Granollers que se’l va adjudicar la temporada 1980/1981.

L’organització de la fase de sector del campionat d’Espanya juvenil concedida a la Federació de Girona que ha decidit celebrar-ho a Sarrià de Ter.

Dissabte, 13 de març de 1982.

L’organització de la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil es va concedir novament a la Federació de Girona que va decidir que es celebrés, altre cop, a Sarrià de Ter. Es disputarien del 25 al 28 de març i participarien 8 equips. A principis de mes ja es coneixia el nom del representant de Barcelona; el BM Granollers, i el de Tarragona; el Reus. Per Girona, era molt provable que es classifiqués la UE Sarrià, encara que la competició provincial no havia acabat.

El fet d’aconseguir aquesta fase de sector suposava un gran avantatge per al representant de Girona, que jugava a l’empara dels seus incondicionals i amb l’ambient totalment favorable.

El cap de setmana del 13 i 14 de març es van cloure els Campionats Provincials juvenils i la UE Sarrià va quedar campiona per davant de la UE Figueres a qui va avantatjà de 2 punts. D’aquesta manera, l’equip sarrianenc tornava a disputar la fase de sector del Campionat d’Espanya a casa, en el pavelló Sarrià I.

Un cop les altres federacions van acabar les respectives competicions de lliga o bé, les fases classificatòries, ja es van poder conèixer oficialment els equips que prendrien part en la fase de sector del Campionat d’Espanya. Els equips i la composició dels 2 grups quedava de la següent manera:

També es sabien els àrbitres que xiularien els partits d’aquesta fase de sector: la parella valenciana Srs. Cardona i Posadas i  els àrbitres gironins, els Srs. Brustenga i Teixidor.

Els partits començarien a les 17h. de la tarda, amb els partits del Grup B i a continuació es ferien els respectius del Grup A, de manera que es jugarien 4 partits en cada jornada. La final i els partits de consolació es disputarien el diumenge 28 de març.

Es confirmen les fases de sector juvenil i cadet a Sarrià de Ter.

Dissabte, 14 de març de 1981.

El president de la Federació de Girona, Joan Casellas, havia anunciat que demanaria a la Federació Espanyola de Balonmano la realització de la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil i cadet a Girona. Aquests últims, es reunien la nit del divendres 6 de març per escollir els diferents  llocs on es realitzarien aquests campionats, però, si no hi havia un gran imprevist, la competició es celebraria en terres gironines.

El diumenge 21 de març de 1981, acabava el Campionat Provincial juvenil i cadet de Girona, i un altre cop, els juvenils de la Unió Esportiva Sarrià havien dominat i es proclamaven campions, superant de 5 punts al subcampió, el CN Figueres. Els sarrianencs només cedien en una ocasió la derrota, a la pista del CN Figueres, i van ser l’equip més golejador (474) i el que menys gols va rebre (190). En cadets, el 1r lloc també se l’havia adjudicat el Sarrià.

La Federació gironina creia que Sarrià de Ter era l’escenari idoni per celebrar aquest campionat ja que, sempre que s’havia organitzat algun esdeveniment relacionat amb el balonmano, els aficionats de Sarrià havien respost massivament i, segon, perquè tant els juvenils com els cadets eren els representants de Girona en aquestes fases de sector. Les dates en què es durien a terme aquests campionats serien el 26, 27, 28 i 29  de març.

La setmana següent es confirmava el que era una notícia a veus, es disputaven a les instal·lacions esportives de la Unió Esportiva Sarrià les fases de sector del Campionat d’Espanya juvenil i també la de cadets.

Es coneixien també les províncies que estarien representades en aquestes fases de sector. En juvenils, es desplaçaven a Sarrià de Ter equips de Saragossa, Barcelona, Tarragona, València, Castelló de la Plana i Balears, a més, és clar, de la Unió Esportiva Sarrià.

Pel que feia als cadets, competirien equips de Barcelona, Tarragona, Balears, Tenerife, Las Palmas, així com el campió provincial de Girona, la UE Sarrià.

En els partits d’anada dels quarts de final de la Copa Federació, resultats totalment previsibles.

Diumenge, 24 de març de 1974.

El diumenge es van disputar els partits d’anada corresponents a la primera eliminatòria de quarts de final del Trofeu Federació, competició que intervenien 9 equips sèniors i 7 de juvenils.

En sèniors, només hi havia un representant sarrianenc, el CB Sater, ja que el GDNS Montserrat participava, com a campió provincial de Girona,  en la fase d’ascens a 1a Divisió Nacional, competició que s’havia iniciat el passat 19 de març, festivitat de sant Josep.

L’aparellament en aquesta categoria va ser:

CB Sater – CB Bordils

El Sater rebia a Sarrià de Ter al CB Bordils que podia deixar constància de les seves possibilitats davant l’equip sarrianenc. Eliminatòria complicada de superar.

El resultats foren el següents:

El Sater, a Sarrià de Ter, era derrotat pel Bordils com ja preveien els pronòstics.

En juvenils, els tres equips de Sarrià tenien els següents rivals:

CB Sater – CB Bordils

ADC Sarrià de Dalt – UCD Celrà

OJE Figueres – GDNS Montserrat

Igualtat de forces entre el Sater i el Bordils de juvenils.

El Sarrià de Dalt i el Montserrat sortien com a favorits dels seus enfrontaments contra el Celrà i l’OJE Figueres, respectivament, l’un a la pista de Sarrià de Dalt i l’altre, a Figueres.

Els resultats de les confrontacions del diumenge:

El Sarrià de Dalt passava directament a la següent ronda de l’eliminatòria ja que el seu rival, el Celrà, no es presentava a la pista dels locals.

El Sater que perdia a casa contra el Bordils, desaprofitava el factor camp i s’esvaïen molt les possibilitats d’imposar-se en el còmput total dels partits.

El Montserrat guanyava de 5 gols a Figueres, en un enfrontament que no va arribar a finalitzar.