Una renovada III Lliga Catalana es posa en marxa.

Dimecres, 31 d’agost de 1983

El dijous, 1 de setembre de 1983, començava la 3a edició de la Lliga Catalana  que organitzava la Federació Catalana d’Handbol. Des que en Joan Casellas es va fer càrrec de la presidència de la FCH, una de les seves aspiracions principals va ser la de potenciar les competicions catalanes. D’aquí que la Lliga Catalana d’aquell any s’hagués remodelat totalment i se li donés una altra vitalitat.

Era del tot impensable que FC Barcelona i BM Granollers els pogués interessar participar des d’un principi a la competició com havien fet l’any anterior. Per això, la Comissió Tècnica de la FCH va decidir que aquests dos equips de la Divisió d’Honor entressin directament a semifinals. D’aquesta manera s’aconseguien dos objectius importants: donar cabuda als dos millors equips catalans i, per altra part, que no es veiessin involucrats en una competició que no els interessava gens, esportivament parlant.

El funcionament d’aquella edició va constar de dues fases; a la primera, dos grups de quatre equips cadascun, jugaven entre ells pel sistema de lligueta, tots contra tots a dues voltes. A la segona fase, els campions de cada grup, i previ sorteig, s’enfrontaven contra el FC Barcelona i el BM Granollers. D’aquella semifinal, a doble partit, va sortir els finalistes que si res canviava s’havia de jugar el diumenge 2 d’octubre al pavelló poliesportiu de Puig-reig, al Berguedà (Barcelona).

Els representants gironins a la Lliga Catalana van ser dos, la Unió Esportiva Sarrià de la 1a Divisió Nacional i el GEiEG de Girona, de la Divisió d’Honor.

Cal dir que a l’anterior edició el FC Barcelona havia estat el campió de la II Lliga Catalana i en la III també es perfilava com un dels grans favorits.

El calendari dels dos grups de la primera fase va ser el següent:

Grup A

Grup B

Anuncis

“Rivalitat i esportivitat”

Diumenge, 26 de setembre de 1976

El periodista de Los Sítios de Gerona, Narcís Planas, dedicava l’editorial esportiu setmanal del diumenge (anomenat El Momento Deportivo) al partit de la màxima. Titulava l’article d’opinió “Rivalitat i esportivitat” fent referència, sobretot, a confrontacions anteriors. A continuació es fa la transcripció integra d’aquest article:

La competició estatal de la 1a Divisió de balonmano comença avui el seu recorregut esportiu amb una confrontació interessantíssima i esperada en àmbit provincial, ens referim al GEiEGMontserrat que tindrà com a escenari el pavelló Municipal d’Esports de Girona (el pavelló de La Devesa).

A l’actual edició del campionat de Lliga Nacional l’enfrontament no arriba envoltat ni esquitxat de rivalitats mal interpretades que no porten res de positiu i que només serveixen per crear enemistats. Els últims anys, els GEiEGMontserrat anaven acompanyats d’un apassionament exasperant que ara per ara no s’entreveu. Hi ha, això sí, interès per l’enfrontament. Tots dos fronts, “grupistes” i blau-i-blancs, preparen amb el màxim zel la disputa però, almenys sobre el paper, no s’ha propagat aquesta passió mal entesa per a alguns.

La nostra comesa informativa no ens permetrà presenciar, aquest matí, un dels dos enfrontaments de “la màxima” d’aquesta temporada. Quan aconseguim notícies sobre el seu desenvolupament, ens agradaria saber que l’esportivitat ha imperat per sobre de tot. Això seria un pas més cap endavant que hauria fet el balonmano i per descomptat, les aficions d’ambdós conjunts.

Al nostre record hi ha presents encara espectacles realment lamentables que han tingut lloc quan a la pista es trobaven presents “grupistes” i sarrianencs. Serem optimistes i a pensar que, tot i que segueixi imperant la mateixa rivalitat, el comportament dels espectadors oferirà un caire modèlic. És indubtable que s’ha d’animar l’equip, però també s’ha de respectar el contrari. Desitjaríem que els aficionats de Sarrià de Ter encoratgessin als seus i es desentenguessin dels “grupistes”, com també esperem que els seguidors dels GEiEG animin els seus jugadors sense posar-se per res amb el rival.

No hi ha el menor dubte que aquests tipus de partits fan afició. L’ambient és per si mateix excel·lent i encara més si els qui estan a la pista i fora d’ella saben comportar-se com manen els cànons esportius.

El fet que la temporada encara no hagi ofert alternatives en forma de resultats fa que s’esperi l’enfrontament amb més tranquil·litat. Aquest fet, indubtablement, pot afavorir el desig de tot esportista i aficionat que s’enorgulleixi de ser-ho i que no és altre que el de participar i assistir a una confrontació balonmanística on queden desterrades les males maneres i la mal interpretada rivalitat. Veurem si d’una vegada per totes l’esport serveix com a vincle d’unió entre les persones. Els qui seran avui al matí al pavelló Municipal d’Esports (dins i fora de la pista) tenen la paraula.”

El diumenge, partit de “la máxima” a 1a Nacional

Divendres, 24 de setembre de 1976

El següent diumenge s’havia de jugar al Pavelló Municipal d’Esports de Girona (el pavelló de La Devesa) a les 12.30h el partit inaugural de la Temporada 1976/1977 del campionat de lliga de la 1a Divisió Nacional de balonmano. S’hi van enfrontar els dos grans rivals del balonmano provincial: el GEiEG de Girona i el Montserrat de Sarrià de Ter.

El pronòstic abans del partit era totalment incert. A la temporada anterior, tots dos partits havien acabat amb una igualada a 11 gols. Els més experts auguraven que no es tornaria a repetir. La veritat era que l’encontre havia de resultar molt atractiu i que el pavelló presentaria un aspecte magnífic amb aficionats d’ambdós equips animant fins a l’impossible les formacions respectives.

Per conèixer amb més detall el moment que vivien els equips, el periodista Jordi Xargayó parlava amb l’entrenador del Montserrat, Emili Rodríguez.

emili-rodriguez
Emili Rodríguez, entrenador del GDNS de Montserrat

Com es troba el GD Montserrat de cara a l’inici de lliga?

Pel que fa a preparació anem endarrerits, necessitarem varies jornades per estar a to.

A què es deguda aquesta poca preparació?

Vam començar els entrenaments a principis de mes i alguns jugadors no s’han pogut incorporar fins a mitjans. A més, jo vaig estar alguns dies fora, ja que vaig assistir a uns cursets a Madrid. També, com que tenim la pista descoberta, alguns entrenaments s’han hagut de suspendre per culpa de la pluja.

Quines noves incorporacions heu fet?

De moment són segurs un lateral dret, Jordi Brugué i un porter, Joan Sala. Esperem poder fitxar dos o tres jugadors més.

Esteu disposats a superar l’excel·lent paper que vau fer la temporada passada?

Seria ideal, però hem de ser realistes. Si hi ha possibilitats, ens conformem amb mantenir la categoria i, si podem ocupar un lloc d’honor, millor.

El diumenge, partit de “la màxima”…

Tots els partits de rivalitat porten ambient. En principi, sembla que el GEiEG ha fet una preparació molt ordenada. Al torneig internacional vaig poder veure que lluitaven fort i que estaven conjuntats. A l’hora del resultat, espero guanyar. Farem tot el possible perquè sigui així.

Quin és el teu favorit?

Sempre és el meu equip encara que, repeteixo, hem de ser realistes. Ells porten més avantatge pel que fa a treball que potser els hi pot donar bons resultats. Tant de bo no sigui així.

Us beneficia jugar el primer partit al camp del GEiEG?

Sembla que és un avantatge jugar el primer partit a camp foraster. La pèrdua de punts no és tan transcendental com un cop iniciada la competició. A més, si guanyéssim els dos punts, suposaria una gran injecció de moral per a l’equip.

Dóna’ns un pronòstic.

No se’n pot donar cap. A mi m’agradaria, a part que fos un partit sense lesionats i exclusions, guanyar, deixant a part si estem més o menys malament. Hi ha molts factors i sempre pot sorgir alguna sorpresa.

Aquesta era l’opinió del màxim responsable del GDNS Montserrat. S’esperava que els equips deixessin al vestuari antigues rancúnies i sortissin a la pista per oferir un gran espectacle esportiu.

Un GEiEG – Montserrat per començar la Temporada 1976/77

Divendres, 16 de juliol de 1976

El secretari de la Federació de Girona d’Handbol va estar a l’assemblea de la Federació Espanyola on es van tractar temes d’interès relacionats amb la problemàtica del balonmano. Així mateix, el secretari de l’organisme federatiu també va assistir a la reunió de secretaris convocada per la Federació Nacional.

A la seva tornada de Madrid va informar de temes de gran importància. En primer lloc va facilitar la llista dels equips que competirien a la Lliga Nacional de Primera Divisió, que al Grup II serien aquests 12:

Canteras UD (Gran Canària)

GDNS Montserrat (Sarrià de Ter – Girona)

CE Juventud Petrel (Alacant)

BM Puerto Sagunto (València)

CD BM Juventud Málaga

BM Gavà (Barcelona)

BM Ripollet (Barcelona)

CN Helios (Saragossa)

CD Sporting Salesianos (Alacant)

 C Banesto (Madrid)

D Guillem Tatay (Alzira – València)

SD GEiEG (Girona)

La competició començava el diumenge, 26 de setembre de 1976, i la 1a jornada ja enfrontava els dos representants gironins a la 1a Divisió Nacional: el GEiEG i el Montserrat, a la pista grupista.

Un altre fet destacable era que en retirar les subvencions que tenien assignades els equips per viatjar a Canàries, la totalitat dels clubs, amb l’única excepció del Banesto de Madrid, es negava a desplaçar-se a la pista del Canteras de Canàries. Se suposava que alguna cosa es faria per arreglar aquella situació, ara bé, el que sí quedava ben clar era la postura dels altres clubs que no volien anar a Canàries.

A la reunió de secretaris es van unificar criteris en algunes qüestions com: a partir de l’inici de temporada les fitxes s’havien d’entregar amb 5 dies d’antelació per poder ser tramitades. També es va parlar de l’ajuda directa als clubs que fins el moment distribuïa la Federació Nacional. A partir  d’aquell moment se’ls comunicaria les quantitats i les federacions provincials serien les responsables d’assignar el que correspongués a cada club.

En el Montserrat-GEiEG, ni guanyadors ni vençuts (11-11)

Diumenge , 12 d’octubre de 1975

Ambient extraordinari era el que hi havia a la pista del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona a l’hora de començar el partit de la “màxima” provincial de la 1a Divisió Nacional que enfrontava el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat de Sarrià de Ter i el GEiEG de Girona.

Al final dels 60 dramàtics, emocionants i interessants minuts no hi havia hagut ni guanyadors ni vençuts: empat a 11 al marcador. Així doncs, després de la 2a jornada els dos equips representatius del balonmano provincial de la competició nacional figuraven com a imbatuts. Calia deixar clares dues premisses: el resultat d’empat a 11 semblava correcte ja que ni uns ni els altres havien fet mèrits per guanyar, com tampoc n’havien fet per perdre. Un altre fet significatiu havia estat que el bon joc havia brillat per la seva absència. Hi havia hagut nervis, s’havien perdut pilotes que en teoria no es perden però, era el partit de la “màxima” i era lògic que els nervis hi juguessin un paper predominant.

Quasi sempre el marcador indicava empat o un gol d’avantatge per part d’un o d’altre equip. Això va posar encara més incertesa en el resultat, circumstància que va tenir el seu reflex en el joc desplegat damunt la pista i la cridòria eixordadora de la graderia.

Abans d’entrar de ple en el desenvolupament del partit, cal dir que l’encontre va estar dirigit pels Sr. Urbano i Sr. De la Fuente, que van saber capejar bé el temporal. La seva actuació va ser bona. Només hi va haver dos “però”: van excloure en Jordi Duran per 5 minuts quan aquest no havia fet res per merèixer un càstig tan sever, com a màxim se l’hauria d’haver fet seure per un temps màxim de 2 minuts. El segon va ser exclusió d’en Jaume Casadevall. El “capi” blau-i-blanc va estar a la banqueta 2 minuts, quan potser n’hi hauria hagut d’estar 5. Tot i això, bona actuació dels col·legiats que no van influir en el resultat final.

El Montserrat va sortir inicialment amb Miquel Espígol a la porteria; Santi Busquets a l’extrem dret i Ramon Clotas a l’esquerre; al lateral dret, Josep Mitjà; a l’esquerre, en Pau Fornells; central, en Jaume Casadevall; i al pivot, Jordi Duran. Pel “Grup” ho feien: Galán, Agustí Pérez, Hernández, Zubillaga, Uwe Paul, Jou i Alabau.

sitios_de_gerona_los_1975-10-14_p_012 (1a Nacionalv1
L’equip del Montserrat en el pavelló de Sant Josep de Girona el dia del la “màxima” contra el GEiEG de Girona. Dalt d’esq. a dreta: Emili Rodríguez (ent), Miquel Espígol, Josep Ma Rodríguez, Batllori, Pau Fornells, Jaume Casadevall i Martí Teixidor. Baix d’esq. a dreta: Josep Mitjà, Ramon Clotas, Jordi Duran, Xicu Ginesta, Quim Rodríguez i Santi Busquets.

Al minut 4, Josep Mitjà marcava de penal. Al minut 5, un 7 metres senyalat contra el Montserrat es resolia amb Hernández estavellant la pilota al pal i posteriorment agafava el rebot per marcar. Aquells moments inicials havien estat una fase de tempteig amb molta uniformitat defensiva. Santi Busquets aconseguia el 2-1 al minut 9 i immediatament després, Hernández empatava i deixava el seu lloc a Biosca. Per al Montserrat, Josep Ma Rodríguez substituïa en Josep Mitjà. Al quart d’hora de joc en Santi Busquets desaprofitava un penal que li parava Galán. Jou, al minut 8, marcava de penal i situava per primera vegada els grupistes pel davant al marcador. Al minut 21 marcava en Josep Ma Rodríguez: 3-3. En Jaume Casadevall avançava altre cop els blau-i-blancs al marcador. Alabau i Biosca xocaven entre ells, de manera que aquest últim va haver-se de retirar de la pista per no tornar a reaparèixer. Era una baixa sensible, la d’en Biosca, ja que era una peça clau per neutralitzar els contraatacs del Montserrat que, tot sigui dit, no va fer ús en moltes ocasions de la seva “arma mortal”. En Santi Busquets i en Ramon Clotas no van estar gaire fins en aquest aspecte, tot i que tampoc se’ls va donar gaire de joc. Al minut 26, l’Agustí Pérez desaprofitava un penal. Ja a l’última fase de la primera part, Jordi Duran pel Montserrat i en Jou pel GEiEG situaven el 5-4 al minut 30, per retirar-se cap els vestidors.

L’emoció i la incertesa persistien en l’ambient. Sortida fulgurant del Montserrat a la segona part: en Josep Ma Rodríguez i en Josep Mitjà marcaven per situar el 7-4 al marcador al minut 3. Gol d’Hernández al minut 4. Al cap de poc es va produir un fort xoc entre l’Agustí Pérez i en Miquel Espígol. El capità “grupista” es retirava de la pista per no tornar-hi a entrar. Una altra baixa sensible per a l’equip d’Arné, que escurçava distàncies quan Jou transformava un penal: 7-6. L’emoció, com es podia suposar, era màxima. Al minut 9 altre cop Jou batia de penal en Miquel Espígol que, tot sigui dit, estava parant moltes pilotes de gol; de la mateixa manera que el porter visitant, Galán. Jaume Casadevall situava al minut 11 el 8-7. Jou tornava a igualar el marcador després de transformar un 7 metres claríssim contra el Montserrat. Els moments culminants van donar-se entre els minuts 13 i 14, quan dos penals favorables al blau-i-blancs podien haver decidit el partit però Galán, en unes esplèndides intervencions, va parar la pilota primer a en Josep Mitjà i després en Ramon Clotas. Al minut 10, Uwe Paul, l’alemany, marcava el seu primer gol situant els del “Grup” per davant: 8-9. En Josep Mitjà empatava des dels 7 metres quan faltaven 10 minuts per acabar el partit. S’assolia el clímax. Uwe Paul tornava a marcar a Espígol: 9-10, a 9 minuts pel final. Els àrbitres excloïen en Jordi Duran, segons molts injustament, i el Montserrat va haver de jugar 5 minuts amb un home menys. Paradoxalment els blau-i-blancs van remuntar el 9-10 advers i situaven l’11-10 al seu favor després dels gols de Ramon Clotas i Josep Mitjà de penal. En aquest període, Jou desaprofitava un 7 metres. S’arribava als últims 5 minuts. El GEiEG pressionava i aconseguia la igualada al minut 30 mitjançant un gol de Jou. Els àrbitres van allargar el partit 2 minuts més per culpa de les interrupcions que s’havien produït durant l’encontre però el marcador va seguir inalterable. No va haver-hi ni vencedors ni vençuts.

Alineació-3a-jornada-1975-76

A l’apartat de jugadors destacats al costat del Montserrat calia mencionar el porter Miquel Espígol, que va tenir una actuació extraordinària. Va estar també molt bé en Josep Ma Rodríguez i en Jordi Duran, combatiu com sempre. Els perillosos extrems sarrianencs, Ramon Clotas i Santi Busquets, no van brillar com era habitual ja que els del “Grup” van tapar els contraatacs.

Per part del GEiEG el millor, sens dubte, va ser el porter Galán. El van seguir en mèrits Jou, molt millorat respecte als últims partits, i Hernández.

Resultats-3a-jornada-1975-76Seguien imbatuts els dos equips gironins que competien a la Lliga Nacional de 1a Divisió, que havien guanyat els respectius partits de la jornada inaugural i el diumenge al matí empataven a onze gols al pavelló del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona.

Classificació-3a-j-1975-76

Tres equips hi havia al capdamunt de la taula classificatòria amb 4 punts al seu caseller. L’Sporting Salesianos que va golejar a plaer el Crevillent d’Alacant; el Juventud Petrel, que també va superar amb claredat l’Hélios, i el Puerto Sagunto va guanyar per un contundent 11-20 el Dominicos de València a la capital del Túria. A continuació i a un sol punt hi havia el Montserrat i el GEiEG. El Canteras de Canàries va sumar els seus primers punts, sense gaires angoixes, contra el Banesto de Madrid que, segons havia fet fins el moment, era un dels candidats a ocupar els llocs de descens o promoció. El SEAT també havia aconseguit el seu primer triomf davant el Palautordera en un partit molt interessant.

Bon balanç després de la jornada del diumenge de l’equip sarrianenc, que en el seu retorn a la categoria nacional figurava com a imbatut i a més amb un positiu al seu caseller.

Opinen del partit els entrenadors Emili Rodríguez (Montserrat) i Arné Jervrud (GEiEG)

Dissabte, 11 d’octubre de 1975

No hi havia dubte que el partit que es disputava el diumenge a les 13h al pavelló del CP Sant Josep de Girona acaparava tota l’atenció dels aficionats. El Montserrat i el GEiEG mesuraven les seves forces per primera vegada a la 1a Divisió Nacional.

Davant la celebració d’aquest partit, en què el desenllaç encara era una incògnita, la premsa gironina creia interessant demanar l’opinió dels entrenadors d’ambdós conjunts: Emili Rodríguez i Arné Jervrud.

Emili Rodríguez, entrenador del GD Nostra Senyora de Montserrat estava dirigint els seus jugadors en una de les habituals sessions preparatòries que es realitzaven a Sarrià de Ter.

Emili-Rodríguez-1975

En primer lloc parlem del 12-21 del diumenge passat…

Es va sortir amb unes ganes enormes i vam estar francament encertats en defensa. En aquest fet hi va haver una de les claus en què es va fonamentar l’ampli resultat. Sorprès? No per la victòria aconseguida encara que sí, en part, per l’amplitud i contundència.

Com veus el partit del diumenge?

Molt difícil. Ens coneixem, hi haurà rivalitat, nervis, ambient, “clímax”… Moltes vegades en aquesta classe de partits no influeix ni la lògica ni el bon joc, impera el nerviosisme i el que sap controlar-se millor és el que acaba guanyant.

Pot guanyar el Montserrat?

Sí, i també pot fer-ho el GEiEG. No es pot pronosticar res al respecte. Jo confio en els meus jugadors però al cap i a la fi, els partits es resolen sobre la pista. De moment, el que succeirà en el rectangle de joc és una incògnita. Tots ens coneixem massa.

On estarà la clau?

La clau estarà en l’entrega dels jugadors, d’ells depèn. El que estigui millor preparat també disposarà de més oportunitats.

Pronòstic?

Jo penso que guanyarem però, tal i com he dit abans, això s’ha de demostrar i per suposat, aconseguir-ho a la pista.

Serà la pista un handicap per al Montserrat?

L’estranyarem bastant. És lògic, ja que no podem entrenar habitualment, però ja comptàvem amb aquest factor. No ens ve de nou.

Arné Jervrud, entrenador dels “grupistes” davant del MontserratGEiEG de demà.

Qui guanyarà?

Espero que nosaltres, encara que no ho sé. Serà un partit molt renyit.

Influirà en el resultat la veterania a la 1a Divisió?

No ho crec. El GEiEG tot i els anys que porta a la 1a Divisió és un equip jove i molt renovat. Encara no estem prou conjuntats.

Et va sorprendre el resultat que va aconseguir el Montserrat a Alacant?

Sí, tot i que m’han dit que el Crevillent no és el mateix de l’any passat. No l’he vist encara i, per suposat, no puc opinar. Ara bé, dubto que sigui el mateix equip de la temporada passada.

Influirà en el partit l’ambient que es respirarà a les grades?

No, hi haurà igualtat en aquest aspecte. El GEiEG es veurà molt ajudat en el partit per la seva afició. Confio que els nostres seguidors estiguin presents al pavelló del Sant Josep de la mateixa manera que ho van fer fa 6 dies en el pavelló.

Per cert, sobre el passat diumenge. Per què no va convèncer el GEiEG?

No estem totalment a punt, falta conjunció. L’equip s’ha d’acoblar. Els nois han d’agafar el fil.

On pot haver-hi la clau perquè el resultat del partit Montserrat – GEiEG s’inclini a favor d’un dels 2 equips?

Jo crec que la clau estarà en l’entrega dels jugadors i les seves ganes, l’amor propi, l’afany de lluita…

El primer Montserrat – GEiEG de la 1a Divisió Nacional

Dijous, 9 d’octubre de 1975

Partits com el que s’havia de disputar el diumenge a partir de la una del migdia al pavelló del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona eren dels que creaven afició. L’enfrontament Montserrat-GEiEG de la Lliga Nacional de 1a Divisió de balonmano va despertar una expectació sense límits. Els qui no eren habituals en les confrontacions balonmanístiques parlaven, comentaven, feien referència a aquest xoc.

El dimarts anterior, el president del GDNS Montserrat, el sr Ballada, comentava les raons per les quals es jugava el partit a les 13h en comptes de les 12h o les 12.30h com solia ser habitual.

“Ens ho han demanat molts equips per tal que un cop hagin acabat els seus partits puguin desplaçar-se a Girona per presenciar el Montserrat – GEiEG.

Aquell fet posava de relleu el clímax que s’havia generat al voltant d’una confrontació entre dos grans rivals que fins en aquell moment mai s’havien enfrontat en partit oficial de la 1a Divisió Nacional ja que, quan els blau-i-blancs havien baixat feia 3 temporades, l’altre representant gironí en aquesta competició era l’ADC de Sarrià de Dalt.

La integració que estava fent el Montserrat a la 1a Divisió Nacional, de moment, era molt positiva. Per una part, permetia que almenys 2 cops a l’any es visqués un ambient 100 % balonmanístic a la ciutat de Girona i a la província. A més, s’havia aconseguit que el Campionat Provincial, un cop absent l’etern dominador, agafés un interès més gran ja que eren variats els equips que en aquells moments podien optar al títol gironí.

L’enfrontament del diumenge havia calat fons en un sentit esportiu ciutadà i s’estava totalment segur que el recinte poliesportiu del CP Sant Josep de Girona registraria un ple fins la bandera, senyal inequívoc que el balonmano comptava cada dia amb una quantitat més gran d’adeptes.

El partit es presentava renyit. De totes maneres, tot i la rivalitat existent entre ambdues entitats, s’estava totalment segur que per sobre de tot regnaria l’esportivitat; una esportivitat que era imprescindible que tingués una bona acollida entre jugadors i afició de tots dos clubs. Es confiava que tant el Montserrat com el GEiEG oferissin una gran matinal balonmanística on predominés aquest factor, que en esport a vegades s’oblidava i sempre havia d’estar present: L’esportivitat. Per acabar, el desig davant aquell gran enfrontament era que guanyés el millor i que els qui assistissin al pavelló del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona presenciessin un excel·lent partit.