El Montserrat comença els entrenaments.

Divendres, 26 d’agost de 1976

Feia poc que el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat havia iniciat els entrenaments per preparar l’equip conscientment i afrontar amb èxit el campionat nacional de Lliga. A les primeres sessions, el Montserrat estava verificant diverses provatures per a la composició de la plantilla que havia d’encarar la 1a Divisió Nacional.

Com a entrenador del primer equip continuava Emili Rodríguez. Pel que feia a ell, es podia dir que la Comissió Tècnica de la Federació Espanyola de Balonmano havia programat un curs de perfeccionament per a entrenadors nacionals, el qual va ser convidat a assistir-hi. Aquell curset es va realitzar al llarg de la primera quinzena de setembre a Madrid.

El professorat estava format per:

Tècnica i tàctica

Sr Janusz Czerwiński, entrenador de la selecció de Polònia

Educació física de base

Professor titulat de l’INEF

Preparació física aplicada

Professor Carlos Álvarez del Villar

Reglament de joc

Sr Domingo Bárcenas, director de la Escuela Nacional de Preparadores y árbitros

 

Anuncis

Cómoda victoria del Montserrat sobre el Puerto Sagunto (20-13)

Diumenge, 26 d’octubre de 1975

El diumenge es va disputar la 4a jornada del campionat de Lliga de la 1a Divisió Nacional i el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat va rebre al Pavelló Municipal d’Esports de Girona el Puerto Sagunto, equip que a la jornada anterior havia perdut sorprenentment la imbatibilitat a la seva pista davant el Palautordera. Els blau-i-blancs que entrenava Emili Rodríguez sortien com a favorits d’aquella confrontació que començava a les 12.30h al recinte poliesportiu de La Devesa. L’enfrontament es presentava interessant ja que els visitants segur que oposarien una forta resistència a l’equip de Sarrià de Ter.

Partits-4a-jornada-1975-76

El partit va tenir dues fases totalment diferents: durant els primers 30 minuts tots dos equips van mostrar grans encerts ofensius. Després d’un període d’igualtat, els sarrianencs es desenganxaven clarament del seu rival els últims 10 minuts.

A la segona part va canviar la decoració, tant que el Puerto Sagunto va aconseguir el primer gol al minut 4 i el Montserrat no ho va fer fins el minut 18, és a dir, en tot aquell temps el marcador només es va moure en dues ocasions. Els deixebles d’Emili Rodríguez van assegurar les seves últimes accions per mantenir la còmoda diferència que reflectia el marcador. Els últims 10 minuts, una vigorosa ratxa realitzadora del Montserrat va permetre als sarrianencs aconseguir una sèrie de gols que van sentenciar per complet el partit.

Alineació-4a-jornada-1975-76

El Montserrat va sortir inicialment amb en Miquel Espígol a la porteria; a la banda dreta, d’extrem, en Santi Busquets i de lateral en Josep Ma Rodríguez; a l’esquerra, en Ramon Clotas d’extrem i en Josep Mitjà de lateral; dirigint el joc de central, en Jaume Casadevall i de pivot, en Jordi Duran.

El Sarrià de Ter va començar el partit marcant i tot seguit l’empatava el Puerto Sagunto. Als 15 minuts els saguntins es col·locaven per davant amb un 6-7. El Montserrat va reaccionar, que a partir d’aquell moment es distanciava del seu rival: 10-7 al minut 19; 13-8 al 26 i amb un 15-10 s’arribava a la mitja part.

A la represa, Cócera va retallar la diferència a 15-11 al minut 4. Posteriorment els porters van aturar tres 7 metres: a Cócera, Santi Busquets i Josep Ma Rodríguez. S’arribava al 16-11 del minut 18. En Santi Busquets va augmentar la diferència al minut 21 per agafar un clar avantatge l’equip local.

Va destacar el gran partit que va fer en Martí Teixidor que va substituir, a poc per arribar al descans, en Miquel Espígol. En Santi Busquets va estar molt encertat als contraatacs que va prodigar. Molt bé en Jaume Casadevall, que va organitzar el joc del seu equip. Pel que fa als visitants cal senyalar la completa actuació de Cócera, el seu millor jugador.

Bon arbitratge del Srs Nadal i Pinna.

Resultats-4a-jornada-1975-76

Classificació-4a-jornada-1975-76

El Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat es va imposar, al Pavelló Municipal d’Esports de Girona, el Puerto Sagunto, equip que havia començat el campionat de lliga molt fort i que va ser presa fàcil de l’equip blau-i-blanc, que va reeixir una completa primera part. Els de Sarrià de Ter es situaven a la 5a posició, igualats en punts amb el GEiEG de Girona que va perdre la seva imbatibilitat en el seu desplaçament a la pista del Juventud alacantí.

Als altres partits van ser previsibles les victòries de l’Sporting Salesianos, el Canteras, el SEAT i el Palautordera en una jornada totalment casolana, ja que van guanyar tots sis equips que jugaven en la pista pròpia.

Àmplia derrota del Montserrat a València (26-13)

Diumenge, 19 d’octubre de 1975

El GDNS de Montserrat es desplaçava a València per enfrontar-se al Dominicos, equip que no havia guanyat, fins el moment, cap punt. Els jugadors que preparava Emili Rodríguez tenien possibilitats de treure alguna cosa positiva del viatge a terres llevantines.

Partits-3a-jornada-1975-76

Molta igualtat de forces a la primera meitat del partit. Els sarrianencs van dominar algunes fases per un o dos gols d’avantatge. Es va estar jugant molt bé a la defensa i es van estar controlant els atacs dels locals. Es va arribar al descans amb empat a 8 gols.

A la represa va canviar completament el panorama. El parcial de 18 a 5 que s’havia encaixat als últims 30 minuts posava de relleu que les coses no havien rodat tan bé per a l’equip del Montserrat. Algunes exclusions rigoroses que van xiular els àrbitres als minuts inicials del 2n temps van permetre al Dominicos de València avançar-se de 3 gols al marcador, propagant el desànim entre la formació sarrianenca, que va actuar molt per sota de les seves possibilitats.

Molt casolans, potser un pèl massa, els Srs. Carrión i Romero del col·legi murcià.

Alineació-3a-jornada-1975-7

Ningú podia suposar a la finalització dels primers 30 minuts que el Dominicos de València guanyés  per un resultat tan ampli el NS de Montserrat, que va anar a la pista llevantina com a imbatut. Als primers compassos de la segona meitat del partit, alguns fets imprevistos van fer factible que els valencians aconseguissin encarrilar definitivament un partit que no tenien guanyat ni de bon tros.

Resultats-3a-jornada-1975-7

Classificació-3a-j-1975-76

Després de la 3a jornada de la Lliga Nacional de 1a Divisió només 2 equips es mantenien imbatuts: els dos primers classificats, el Juventud Petrel d’Alacant i el GEiEG de Girona. El diumenge, tres equips van perdre la imbatibilitat: l’Sporting Salesianos al pavelló municipal d’esports de la Devesa de Girona, el Montserrat a València i el Puerto Sagunto, de forma sorprenent, a la seva pista davant el Palautordera. El Banesto de Madrid i el Crivillent ocupaven les últimes places de la classificació.

En el Montserrat-GEiEG, ni guanyadors ni vençuts (11-11)

Diumenge , 12 d’octubre de 1975

Ambient extraordinari era el que hi havia a la pista del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona a l’hora de començar el partit de la “màxima” provincial de la 1a Divisió Nacional que enfrontava el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat de Sarrià de Ter i el GEiEG de Girona.

Al final dels 60 dramàtics, emocionants i interessants minuts no hi havia hagut ni guanyadors ni vençuts: empat a 11 al marcador. Així doncs, després de la 2a jornada els dos equips representatius del balonmano provincial de la competició nacional figuraven com a imbatuts. Calia deixar clares dues premisses: el resultat d’empat a 11 semblava correcte ja que ni uns ni els altres havien fet mèrits per guanyar, com tampoc n’havien fet per perdre. Un altre fet significatiu havia estat que el bon joc havia brillat per la seva absència. Hi havia hagut nervis, s’havien perdut pilotes que en teoria no es perden però, era el partit de la “màxima” i era lògic que els nervis hi juguessin un paper predominant.

Quasi sempre el marcador indicava empat o un gol d’avantatge per part d’un o d’altre equip. Això va posar encara més incertesa en el resultat, circumstància que va tenir el seu reflex en el joc desplegat damunt la pista i la cridòria eixordadora de la graderia.

Abans d’entrar de ple en el desenvolupament del partit, cal dir que l’encontre va estar dirigit pels Sr. Urbano i Sr. De la Fuente, que van saber capejar bé el temporal. La seva actuació va ser bona. Només hi va haver dos “però”: van excloure en Jordi Duran per 5 minuts quan aquest no havia fet res per merèixer un càstig tan sever, com a màxim se l’hauria d’haver fet seure per un temps màxim de 2 minuts. El segon va ser exclusió d’en Jaume Casadevall. El “capi” blau-i-blanc va estar a la banqueta 2 minuts, quan potser n’hi hauria hagut d’estar 5. Tot i això, bona actuació dels col·legiats que no van influir en el resultat final.

El Montserrat va sortir inicialment amb Miquel Espígol a la porteria; Santi Busquets a l’extrem dret i Ramon Clotas a l’esquerre; al lateral dret, Josep Mitjà; a l’esquerre, en Pau Fornells; central, en Jaume Casadevall; i al pivot, Jordi Duran. Pel “Grup” ho feien: Galán, Agustí Pérez, Hernández, Zubillaga, Uwe Paul, Jou i Alabau.

sitios_de_gerona_los_1975-10-14_p_012 (1a Nacionalv1
L’equip del Montserrat en el pavelló de Sant Josep de Girona el dia del la “màxima” contra el GEiEG de Girona. Dalt d’esq. a dreta: Emili Rodríguez (ent), Miquel Espígol, Josep Ma Rodríguez, Batllori, Pau Fornells, Jaume Casadevall i Martí Teixidor. Baix d’esq. a dreta: Josep Mitjà, Ramon Clotas, Jordi Duran, Xicu Ginesta, Quim Rodríguez i Santi Busquets.

Al minut 4, Josep Mitjà marcava de penal. Al minut 5, un 7 metres senyalat contra el Montserrat es resolia amb Hernández estavellant la pilota al pal i posteriorment agafava el rebot per marcar. Aquells moments inicials havien estat una fase de tempteig amb molta uniformitat defensiva. Santi Busquets aconseguia el 2-1 al minut 9 i immediatament després, Hernández empatava i deixava el seu lloc a Biosca. Per al Montserrat, Josep Ma Rodríguez substituïa en Josep Mitjà. Al quart d’hora de joc en Santi Busquets desaprofitava un penal que li parava Galán. Jou, al minut 8, marcava de penal i situava per primera vegada els grupistes pel davant al marcador. Al minut 21 marcava en Josep Ma Rodríguez: 3-3. En Jaume Casadevall avançava altre cop els blau-i-blancs al marcador. Alabau i Biosca xocaven entre ells, de manera que aquest últim va haver-se de retirar de la pista per no tornar a reaparèixer. Era una baixa sensible, la d’en Biosca, ja que era una peça clau per neutralitzar els contraatacs del Montserrat que, tot sigui dit, no va fer ús en moltes ocasions de la seva “arma mortal”. En Santi Busquets i en Ramon Clotas no van estar gaire fins en aquest aspecte, tot i que tampoc se’ls va donar gaire de joc. Al minut 26, l’Agustí Pérez desaprofitava un penal. Ja a l’última fase de la primera part, Jordi Duran pel Montserrat i en Jou pel GEiEG situaven el 5-4 al minut 30, per retirar-se cap els vestidors.

L’emoció i la incertesa persistien en l’ambient. Sortida fulgurant del Montserrat a la segona part: en Josep Ma Rodríguez i en Josep Mitjà marcaven per situar el 7-4 al marcador al minut 3. Gol d’Hernández al minut 4. Al cap de poc es va produir un fort xoc entre l’Agustí Pérez i en Miquel Espígol. El capità “grupista” es retirava de la pista per no tornar-hi a entrar. Una altra baixa sensible per a l’equip d’Arné, que escurçava distàncies quan Jou transformava un penal: 7-6. L’emoció, com es podia suposar, era màxima. Al minut 9 altre cop Jou batia de penal en Miquel Espígol que, tot sigui dit, estava parant moltes pilotes de gol; de la mateixa manera que el porter visitant, Galán. Jaume Casadevall situava al minut 11 el 8-7. Jou tornava a igualar el marcador després de transformar un 7 metres claríssim contra el Montserrat. Els moments culminants van donar-se entre els minuts 13 i 14, quan dos penals favorables al blau-i-blancs podien haver decidit el partit però Galán, en unes esplèndides intervencions, va parar la pilota primer a en Josep Mitjà i després en Ramon Clotas. Al minut 10, Uwe Paul, l’alemany, marcava el seu primer gol situant els del “Grup” per davant: 8-9. En Josep Mitjà empatava des dels 7 metres quan faltaven 10 minuts per acabar el partit. S’assolia el clímax. Uwe Paul tornava a marcar a Espígol: 9-10, a 9 minuts pel final. Els àrbitres excloïen en Jordi Duran, segons molts injustament, i el Montserrat va haver de jugar 5 minuts amb un home menys. Paradoxalment els blau-i-blancs van remuntar el 9-10 advers i situaven l’11-10 al seu favor després dels gols de Ramon Clotas i Josep Mitjà de penal. En aquest període, Jou desaprofitava un 7 metres. S’arribava als últims 5 minuts. El GEiEG pressionava i aconseguia la igualada al minut 30 mitjançant un gol de Jou. Els àrbitres van allargar el partit 2 minuts més per culpa de les interrupcions que s’havien produït durant l’encontre però el marcador va seguir inalterable. No va haver-hi ni vencedors ni vençuts.

Alineació-3a-jornada-1975-76

A l’apartat de jugadors destacats al costat del Montserrat calia mencionar el porter Miquel Espígol, que va tenir una actuació extraordinària. Va estar també molt bé en Josep Ma Rodríguez i en Jordi Duran, combatiu com sempre. Els perillosos extrems sarrianencs, Ramon Clotas i Santi Busquets, no van brillar com era habitual ja que els del “Grup” van tapar els contraatacs.

Per part del GEiEG el millor, sens dubte, va ser el porter Galán. El van seguir en mèrits Jou, molt millorat respecte als últims partits, i Hernández.

Resultats-3a-jornada-1975-76Seguien imbatuts els dos equips gironins que competien a la Lliga Nacional de 1a Divisió, que havien guanyat els respectius partits de la jornada inaugural i el diumenge al matí empataven a onze gols al pavelló del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona.

Classificació-3a-j-1975-76

Tres equips hi havia al capdamunt de la taula classificatòria amb 4 punts al seu caseller. L’Sporting Salesianos que va golejar a plaer el Crevillent d’Alacant; el Juventud Petrel, que també va superar amb claredat l’Hélios, i el Puerto Sagunto va guanyar per un contundent 11-20 el Dominicos de València a la capital del Túria. A continuació i a un sol punt hi havia el Montserrat i el GEiEG. El Canteras de Canàries va sumar els seus primers punts, sense gaires angoixes, contra el Banesto de Madrid que, segons havia fet fins el moment, era un dels candidats a ocupar els llocs de descens o promoció. El SEAT també havia aconseguit el seu primer triomf davant el Palautordera en un partit molt interessant.

Bon balanç després de la jornada del diumenge de l’equip sarrianenc, que en el seu retorn a la categoria nacional figurava com a imbatut i a més amb un positiu al seu caseller.

Opinen del partit els entrenadors Emili Rodríguez (Montserrat) i Arné Jervrud (GEiEG)

Dissabte, 11 d’octubre de 1975

No hi havia dubte que el partit que es disputava el diumenge a les 13h al pavelló del CP Sant Josep de Girona acaparava tota l’atenció dels aficionats. El Montserrat i el GEiEG mesuraven les seves forces per primera vegada a la 1a Divisió Nacional.

Davant la celebració d’aquest partit, en què el desenllaç encara era una incògnita, la premsa gironina creia interessant demanar l’opinió dels entrenadors d’ambdós conjunts: Emili Rodríguez i Arné Jervrud.

Emili Rodríguez, entrenador del GD Nostra Senyora de Montserrat estava dirigint els seus jugadors en una de les habituals sessions preparatòries que es realitzaven a Sarrià de Ter.

Emili-Rodríguez-1975

En primer lloc parlem del 12-21 del diumenge passat…

Es va sortir amb unes ganes enormes i vam estar francament encertats en defensa. En aquest fet hi va haver una de les claus en què es va fonamentar l’ampli resultat. Sorprès? No per la victòria aconseguida encara que sí, en part, per l’amplitud i contundència.

Com veus el partit del diumenge?

Molt difícil. Ens coneixem, hi haurà rivalitat, nervis, ambient, “clímax”… Moltes vegades en aquesta classe de partits no influeix ni la lògica ni el bon joc, impera el nerviosisme i el que sap controlar-se millor és el que acaba guanyant.

Pot guanyar el Montserrat?

Sí, i també pot fer-ho el GEiEG. No es pot pronosticar res al respecte. Jo confio en els meus jugadors però al cap i a la fi, els partits es resolen sobre la pista. De moment, el que succeirà en el rectangle de joc és una incògnita. Tots ens coneixem massa.

On estarà la clau?

La clau estarà en l’entrega dels jugadors, d’ells depèn. El que estigui millor preparat també disposarà de més oportunitats.

Pronòstic?

Jo penso que guanyarem però, tal i com he dit abans, això s’ha de demostrar i per suposat, aconseguir-ho a la pista.

Serà la pista un handicap per al Montserrat?

L’estranyarem bastant. És lògic, ja que no podem entrenar habitualment, però ja comptàvem amb aquest factor. No ens ve de nou.

Arné Jervrud, entrenador dels “grupistes” davant del MontserratGEiEG de demà.

Qui guanyarà?

Espero que nosaltres, encara que no ho sé. Serà un partit molt renyit.

Influirà en el resultat la veterania a la 1a Divisió?

No ho crec. El GEiEG tot i els anys que porta a la 1a Divisió és un equip jove i molt renovat. Encara no estem prou conjuntats.

Et va sorprendre el resultat que va aconseguir el Montserrat a Alacant?

Sí, tot i que m’han dit que el Crevillent no és el mateix de l’any passat. No l’he vist encara i, per suposat, no puc opinar. Ara bé, dubto que sigui el mateix equip de la temporada passada.

Influirà en el partit l’ambient que es respirarà a les grades?

No, hi haurà igualtat en aquest aspecte. El GEiEG es veurà molt ajudat en el partit per la seva afició. Confio que els nostres seguidors estiguin presents al pavelló del Sant Josep de la mateixa manera que ho van fer fa 6 dies en el pavelló.

Per cert, sobre el passat diumenge. Per què no va convèncer el GEiEG?

No estem totalment a punt, falta conjunció. L’equip s’ha d’acoblar. Els nois han d’agafar el fil.

On pot haver-hi la clau perquè el resultat del partit Montserrat – GEiEG s’inclini a favor d’un dels 2 equips?

Jo crec que la clau estarà en l’entrega dels jugadors i les seves ganes, l’amor propi, l’afany de lluita…

El primer Montserrat – GEiEG de la 1a Divisió Nacional

Dijous, 9 d’octubre de 1975

Partits com el que s’havia de disputar el diumenge a partir de la una del migdia al pavelló del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona eren dels que creaven afició. L’enfrontament Montserrat-GEiEG de la Lliga Nacional de 1a Divisió de balonmano va despertar una expectació sense límits. Els qui no eren habituals en les confrontacions balonmanístiques parlaven, comentaven, feien referència a aquest xoc.

El dimarts anterior, el president del GDNS Montserrat, el sr Ballada, comentava les raons per les quals es jugava el partit a les 13h en comptes de les 12h o les 12.30h com solia ser habitual.

“Ens ho han demanat molts equips per tal que un cop hagin acabat els seus partits puguin desplaçar-se a Girona per presenciar el Montserrat – GEiEG.

Aquell fet posava de relleu el clímax que s’havia generat al voltant d’una confrontació entre dos grans rivals que fins en aquell moment mai s’havien enfrontat en partit oficial de la 1a Divisió Nacional ja que, quan els blau-i-blancs havien baixat feia 3 temporades, l’altre representant gironí en aquesta competició era l’ADC de Sarrià de Dalt.

La integració que estava fent el Montserrat a la 1a Divisió Nacional, de moment, era molt positiva. Per una part, permetia que almenys 2 cops a l’any es visqués un ambient 100 % balonmanístic a la ciutat de Girona i a la província. A més, s’havia aconseguit que el Campionat Provincial, un cop absent l’etern dominador, agafés un interès més gran ja que eren variats els equips que en aquells moments podien optar al títol gironí.

L’enfrontament del diumenge havia calat fons en un sentit esportiu ciutadà i s’estava totalment segur que el recinte poliesportiu del CP Sant Josep de Girona registraria un ple fins la bandera, senyal inequívoc que el balonmano comptava cada dia amb una quantitat més gran d’adeptes.

El partit es presentava renyit. De totes maneres, tot i la rivalitat existent entre ambdues entitats, s’estava totalment segur que per sobre de tot regnaria l’esportivitat; una esportivitat que era imprescindible que tingués una bona acollida entre jugadors i afició de tots dos clubs. Es confiava que tant el Montserrat com el GEiEG oferissin una gran matinal balonmanística on predominés aquest factor, que en esport a vegades s’oblidava i sempre havia d’estar present: L’esportivitat. Per acabar, el desig davant aquell gran enfrontament era que guanyés el millor i que els qui assistissin al pavelló del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona presenciessin un excel·lent partit.

El cas Peix (II)

Dimecres, 1 d’octubre de 1975

Màrius Peix polaritzava l’atenció dels aficionats. Es tractava d’un jugador format al GDNS Montserrat i que havia expressat el seu desig de jugar, aquell any, amb el GEiEG de Girona però perquè fos factible era necessari que el club de Sarrià de Ter li concedís la baixa. Peix, que des de feia diverses setmanes entrenava a les ordres d’Arné i fins i tot havia jugat un partit amistós amb els “grupistes” contra el FC Barcelona, el cap de setmana anterior havia estat a Madrid defensant els colors del Montserrat ja que els blau-i-blancs només podien alinear a la capital d’Espanya jugadors que haguessin participat l’anterior temporada amb el campió provincial (des del diumenge) nou 1a Divisió Nacional.

Abans del partit amistós entre grupistes i blaugranes, el periodista Narcís Planas parlava amb Màrius Peix qui, analitzant la situació, deia:

Màrius PeixJo vaig donar la meva paraula al GEiEG i la compliré.

Però, no tens al teu poder la baixa?

Sí, ja ho sé. Espero que tractant-se d’un esport completament “amateur” el Montserrat me la concedeixi.

Així doncs, decidit a jugar amb el GEiEG?

Si la documentació que necessito pot completar-se, estic ansiós per defensar els colors del GEiEG. Confio que la situació s’arregli. La meva major esperança és saber que sóc un esportista “amateur”. Crec que els qui ens dediquem a l’esport de manera totalment desinteressada hem de tenir la potestat de jugar al club que vulguem; almenys aquesta és la meva opinió.

Màrius Peix, una de les grans promeses del balonmano provincial, va manifestar el seu punt de vista El periodista Narcís Planas creia que era una autèntica llàstima que el jugador hagués de passar un any a la grada i desitjava i confiava que el Montserrat i el GEiEG arribessin a un acord amistós i que, ja fos en un equip o en l’altre, Màrius Peix pogués defensar el balonmano provincial a la Lliga de 1a Divisió Nacional.