Homenatge a Andrés Rodríguez, introductor del balonmano a Sarrià de Ter.

Dissabte i diumenge, 8 i 9 de setembre de 1973.

El cap de setmana del 8 i 9 de setembre de 1973, es va celebrar, a Sarrià de Ter, l’anunciat homenatge a don Andrés Rodríguez Rodríguez, introductor del balonmano, feia 18 anys (actualment en faria 58) i, fundador del G.D.N.S. Montserrat.

Andrés Rodríguez Rodríguez, gallec, nascut a Vigo, va arribar a Sarrià de Ter l’any 1944, per fer de mestre. Ell es sentia d’aquí,  la prova n’era que es va casar i s’hi va quedar.

Andrés Rodríguez Rodríguez, mestre, iniciador del balonmano a sarrià de Ter i fundador del G.D.N.S. Montserrat.
Andrés Rodríguez Rodríguez, mestre d’escola i iniciador del balonmano a Sarrià de Ter, fundador del G.D.N.S. Montserrat.

Home dedicat a l’ensenyament i que en les seves estones d’oci, des de les seves dues vessants, de mestre i delegat local del Joventuts, va agrupar al seu voltant a una colla de joves disposats, en les seves estones lliures, a iniciar-se en el món de l’esport. Aquell primer assaig va donar immediatament els seus fruits, essent cada dia més gran el número de joves i nois, de totes les edats, que a la vista dels èxits que, ràpidament va obtenir el balonmano a Sarrià de Ter, es van unir a ell, per ser fidels practicants de l’esport que, en aquells moments ja comptava amb 4 equips federats i varis de categoria inferior.

Primerament va ser per mediació del Frente de Juventudes, on es va enquadrar l’equip de Sarrià de Ter que, don Andrés Rodríguez juntament amb els seus alumnes, batejarien amb el nom de la Patrona de Catalunya. Verdaderament paradoxal, ja que ell havia nascut en les terres humides i verdes de Galícia.

Ràpidament, el balonmano va agafar tal apogeu que va ser necessari buscar una Junta que coordinés  totes les activitats que aquells nois realitzaven, que va culminar amb la fundació del Grupo Deportivo Nuestra Señora de Montserrat.

A l’organitzar-se la Federació Provincial de Balonmano, el G.D.N.S. Montserrat s’hi va inscriure i, a partir d’aquella data, es va organitzar com a club particular i afecte a la Federació Provincial.

Andrés Rodríguez va posar les primeres pedres del que amb els anys seria l’essència de l’esport a Sarrià de Ter, ja que la majoria dels nois del poble practicaven el balonmano.

Doncs, el club, juntament amb el Patronat de Pares de Família i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, va organitzar un homenatge a qui tant devia el G.D.N.S. Montserrat, Sarrià de Ter i el balonmano provincial.

Els actes es van iniciar el dissabte, 8 de setembre, a les 7h. de la tarda, a la pista de Sarrià de Ter, amb la disputa de la final del Campionat Provincial d’infantils, a la que hi van arribar el G.D.N.S. Montserrat i el Llagostera. La victòria final va ser per l’equip local que d’aquesta manera s’alçava amb el títol en litigi. El triomf del Montserrat va arribar després del 22 a 21, que va romandre en el marcador a la fi de l’enfrontament.

A les 18h. s’havia de disputar la final provincial d’alevins entre el Montserrat i La Salle de Girona però, de mutu acord entre els dos clubs, aquesta va quedar aplaçada pel dissabte següent.

A la nit del dissabte, es va celebrar un sopar-homenatge. Més d’un centenar de comensals  hi van assistir, rebent l’homenatjat amb diferents mostres d’afecte per part de tota la família balonmanística provincial i en especial del “seu” club, el G.D.N.S Montserrat.

Andrés Rodríguez va rebre en nom de la Federació Provincial de Balonmano un trofeu que l’entregà el sr. Francisco Vilar Mercader, president del Col·legi Provincial d’Àrbitres i que també havia jugat a les files del club blanc-i-blau. També va adquirir una placa de la Delegació Provincial de la Joventut, que l’hi va entregar el sr. Carreras. El Patronat de Pares de Família , com el G.D.N.S. Montserrat l’hi van lliurar vàries plaques. L’alcalde  de Sarrià de Ter i president del club, l’hi va fer entrega d’un rellotge d’estil medieval.

També van assistir a l’homenatge, l’ex-president del club blanc-i-blau, el sr. Blas Ibars; el mossèn Gabriel Roure, així com el doctor Garriga, ferm defensor i entusiasta de G.D.N.S. Montserrat.

El diumenge 9 de setembre, pel matí, hi havia una doble confrontació a la pista de Sarrià de Ter, entre el G.D.N.S. Montserrat i el Sanfeliuenc de Barcelona. La jornada va ser completa pel Montserrat ja que es van imposar tant els juvenils com els sèniors.

La jornada es va inaugurar a les 10’30h. del matí, entre els juvenils d’ambdós clubs. La victòria final va ser pel G.D.N.S. Montserrat que va guanyar per un clar 18 a 8 al seu oponent.

Efectuant la sacada d’honor Andrés Rodríguez, va començar la confrontació entre els sèniors. A la primera part, un clar 16 a 7 favorable al G.D.N.S. Montserrat. A la segona, els visitants del Sanfeliuenc es va anar recuperant i es van acostar perillosament en el marcador. Els últims minuts van ser molt emocionants, aconseguint finalment la victòria el G.D.N.S. Montserrat que va guanyar per 21 a 20.

Van dirigir el partit els àrbitres, sr. Palomeras i el sr. Moratalla. A les mitges parts dels 2 partits, van actuar les patinadores de la secció de patinatge de l’A.D.C. Sarrià de Dalt.

2 respostes a “Homenatge a Andrés Rodríguez, introductor del balonmano a Sarrià de Ter.

  1. Com antic jugador, capità, directiu i President del Montserrat de Sarrià de Ter, m¡ha fet molta il.lusió veure imatges del “Balonmano” dels anys 70. De totes maneres trobo a faltar mes imatges a partir dels anys 60, i sé que n’hi ha, de quan els jugadors portaven les porteries del col.legi a la Plaça de l’Esglèsia (Pere del Recó, Pere Coca Cola, El Cabo, Celis, Emilin, Talleda, Andreu Torrent, Morcillo (Joan i Jaime) Diego Muñoz, Diego Albarracín i altres de la meve edat que aleshores erem juvenils.
    Salut.
    JOAN.

    1. Bon dia Joan! Sí que n’hi ha alguna sí i, tot i que les dates exactes no les sé però, dels anys 60 n’hi han. Espero que m’hi doneu un cop de mà els de la quinta. El que també passa és que falta temps…però tot es farà!
      Espero que segueixis llegint el blog i diguent la teva. Sempre va bé un cop de mà!

      Una abraçada!

Deixa un comentari