Cómoda victoria del Montserrat sobre el Puerto Sagunto (20-13)

Diumenge, 26 d’octubre de 1975

El diumenge es va disputar la 4a jornada del campionat de Lliga de la 1a Divisió Nacional i el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat va rebre al Pavelló Municipal d’Esports de Girona el Puerto Sagunto, equip que a la jornada anterior havia perdut sorprenentment la imbatibilitat a la seva pista davant el Palautordera. Els blau-i-blancs que entrenava Emili Rodríguez sortien com a favorits d’aquella confrontació que començava a les 12.30h al recinte poliesportiu de La Devesa. L’enfrontament es presentava interessant ja que els visitants segur que oposarien una forta resistència a l’equip de Sarrià de Ter.

Partits-4a-jornada-1975-76

El partit va tenir dues fases totalment diferents: durant els primers 30 minuts tots dos equips van mostrar grans encerts ofensius. Després d’un període d’igualtat, els sarrianencs es desenganxaven clarament del seu rival els últims 10 minuts.

A la segona part va canviar la decoració, tant que el Puerto Sagunto va aconseguir el primer gol al minut 4 i el Montserrat no ho va fer fins el minut 18, és a dir, en tot aquell temps el marcador només es va moure en dues ocasions. Els deixebles d’Emili Rodríguez van assegurar les seves últimes accions per mantenir la còmoda diferència que reflectia el marcador. Els últims 10 minuts, una vigorosa ratxa realitzadora del Montserrat va permetre als sarrianencs aconseguir una sèrie de gols que van sentenciar per complet el partit.

Alineació-4a-jornada-1975-76

El Montserrat va sortir inicialment amb en Miquel Espígol a la porteria; a la banda dreta, d’extrem, en Santi Busquets i de lateral en Josep Ma Rodríguez; a l’esquerra, en Ramon Clotas d’extrem i en Josep Mitjà de lateral; dirigint el joc de central, en Jaume Casadevall i de pivot, en Jordi Duran.

El Sarrià de Ter va començar el partit marcant i tot seguit l’empatava el Puerto Sagunto. Als 15 minuts els saguntins es col·locaven per davant amb un 6-7. El Montserrat va reaccionar, que a partir d’aquell moment es distanciava del seu rival: 10-7 al minut 19; 13-8 al 26 i amb un 15-10 s’arribava a la mitja part.

A la represa, Cócera va retallar la diferència a 15-11 al minut 4. Posteriorment els porters van aturar tres 7 metres: a Cócera, Santi Busquets i Josep Ma Rodríguez. S’arribava al 16-11 del minut 18. En Santi Busquets va augmentar la diferència al minut 21 per agafar un clar avantatge l’equip local.

Va destacar el gran partit que va fer en Martí Teixidor que va substituir, a poc per arribar al descans, en Miquel Espígol. En Santi Busquets va estar molt encertat als contraatacs que va prodigar. Molt bé en Jaume Casadevall, que va organitzar el joc del seu equip. Pel que fa als visitants cal senyalar la completa actuació de Cócera, el seu millor jugador.

Bon arbitratge del Srs Nadal i Pinna.

Resultats-4a-jornada-1975-76

Classificació-4a-jornada-1975-76

El Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat es va imposar, al Pavelló Municipal d’Esports de Girona, el Puerto Sagunto, equip que havia començat el campionat de lliga molt fort i que va ser presa fàcil de l’equip blau-i-blanc, que va reeixir una completa primera part. Els de Sarrià de Ter es situaven a la 5a posició, igualats en punts amb el GEiEG de Girona que va perdre la seva imbatibilitat en el seu desplaçament a la pista del Juventud alacantí.

Als altres partits van ser previsibles les victòries de l’Sporting Salesianos, el Canteras, el SEAT i el Palautordera en una jornada totalment casolana, ja que van guanyar tots sis equips que jugaven en la pista pròpia.

Anuncis

Àmplia derrota del Montserrat a València (26-13)

Diumenge, 19 d’octubre de 1975

El GDNS de Montserrat es desplaçava a València per enfrontar-se al Dominicos, equip que no havia guanyat, fins el moment, cap punt. Els jugadors que preparava Emili Rodríguez tenien possibilitats de treure alguna cosa positiva del viatge a terres llevantines.

Partits-3a-jornada-1975-76

Molta igualtat de forces a la primera meitat del partit. Els sarrianencs van dominar algunes fases per un o dos gols d’avantatge. Es va estar jugant molt bé a la defensa i es van estar controlant els atacs dels locals. Es va arribar al descans amb empat a 8 gols.

A la represa va canviar completament el panorama. El parcial de 18 a 5 que s’havia encaixat als últims 30 minuts posava de relleu que les coses no havien rodat tan bé per a l’equip del Montserrat. Algunes exclusions rigoroses que van xiular els àrbitres als minuts inicials del 2n temps van permetre al Dominicos de València avançar-se de 3 gols al marcador, propagant el desànim entre la formació sarrianenca, que va actuar molt per sota de les seves possibilitats.

Molt casolans, potser un pèl massa, els Srs. Carrión i Romero del col·legi murcià.

Alineació-3a-jornada-1975-7

Ningú podia suposar a la finalització dels primers 30 minuts que el Dominicos de València guanyés  per un resultat tan ampli el NS de Montserrat, que va anar a la pista llevantina com a imbatut. Als primers compassos de la segona meitat del partit, alguns fets imprevistos van fer factible que els valencians aconseguissin encarrilar definitivament un partit que no tenien guanyat ni de bon tros.

Resultats-3a-jornada-1975-7

Classificació-3a-j-1975-76

Després de la 3a jornada de la Lliga Nacional de 1a Divisió només 2 equips es mantenien imbatuts: els dos primers classificats, el Juventud Petrel d’Alacant i el GEiEG de Girona. El diumenge, tres equips van perdre la imbatibilitat: l’Sporting Salesianos al pavelló municipal d’esports de la Devesa de Girona, el Montserrat a València i el Puerto Sagunto, de forma sorprenent, a la seva pista davant el Palautordera. El Banesto de Madrid i el Crivillent ocupaven les últimes places de la classificació.

En el Montserrat-GEiEG, ni guanyadors ni vençuts (11-11)

Diumenge , 12 d’octubre de 1975

Ambient extraordinari era el que hi havia a la pista del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona a l’hora de començar el partit de la “màxima” provincial de la 1a Divisió Nacional que enfrontava el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat de Sarrià de Ter i el GEiEG de Girona.

Al final dels 60 dramàtics, emocionants i interessants minuts no hi havia hagut ni guanyadors ni vençuts: empat a 11 al marcador. Així doncs, després de la 2a jornada els dos equips representatius del balonmano provincial de la competició nacional figuraven com a imbatuts. Calia deixar clares dues premisses: el resultat d’empat a 11 semblava correcte ja que ni uns ni els altres havien fet mèrits per guanyar, com tampoc n’havien fet per perdre. Un altre fet significatiu havia estat que el bon joc havia brillat per la seva absència. Hi havia hagut nervis, s’havien perdut pilotes que en teoria no es perden però, era el partit de la “màxima” i era lògic que els nervis hi juguessin un paper predominant.

Quasi sempre el marcador indicava empat o un gol d’avantatge per part d’un o d’altre equip. Això va posar encara més incertesa en el resultat, circumstància que va tenir el seu reflex en el joc desplegat damunt la pista i la cridòria eixordadora de la graderia.

Abans d’entrar de ple en el desenvolupament del partit, cal dir que l’encontre va estar dirigit pels Sr. Urbano i Sr. De la Fuente, que van saber capejar bé el temporal. La seva actuació va ser bona. Només hi va haver dos “però”: van excloure en Jordi Duran per 5 minuts quan aquest no havia fet res per merèixer un càstig tan sever, com a màxim se l’hauria d’haver fet seure per un temps màxim de 2 minuts. El segon va ser exclusió d’en Jaume Casadevall. El “capi” blau-i-blanc va estar a la banqueta 2 minuts, quan potser n’hi hauria hagut d’estar 5. Tot i això, bona actuació dels col·legiats que no van influir en el resultat final.

El Montserrat va sortir inicialment amb Miquel Espígol a la porteria; Santi Busquets a l’extrem dret i Ramon Clotas a l’esquerre; al lateral dret, Josep Mitjà; a l’esquerre, en Pau Fornells; central, en Jaume Casadevall; i al pivot, Jordi Duran. Pel “Grup” ho feien: Galán, Agustí Pérez, Hernández, Zubillaga, Uwe Paul, Jou i Alabau.

sitios_de_gerona_los_1975-10-14_p_012 (1a Nacionalv1
L’equip del Montserrat en el pavelló de Sant Josep de Girona el dia del la “màxima” contra el GEiEG de Girona. Dalt d’esq. a dreta: Emili Rodríguez (ent), Miquel Espígol, Josep Ma Rodríguez, Batllori, Pau Fornells, Jaume Casadevall i Martí Teixidor. Baix d’esq. a dreta: Josep Mitjà, Ramon Clotas, Jordi Duran, Xicu Ginesta, Quim Rodríguez i Santi Busquets.

Al minut 4, Josep Mitjà marcava de penal. Al minut 5, un 7 metres senyalat contra el Montserrat es resolia amb Hernández estavellant la pilota al pal i posteriorment agafava el rebot per marcar. Aquells moments inicials havien estat una fase de tempteig amb molta uniformitat defensiva. Santi Busquets aconseguia el 2-1 al minut 9 i immediatament després, Hernández empatava i deixava el seu lloc a Biosca. Per al Montserrat, Josep Ma Rodríguez substituïa en Josep Mitjà. Al quart d’hora de joc en Santi Busquets desaprofitava un penal que li parava Galán. Jou, al minut 8, marcava de penal i situava per primera vegada els grupistes pel davant al marcador. Al minut 21 marcava en Josep Ma Rodríguez: 3-3. En Jaume Casadevall avançava altre cop els blau-i-blancs al marcador. Alabau i Biosca xocaven entre ells, de manera que aquest últim va haver-se de retirar de la pista per no tornar a reaparèixer. Era una baixa sensible, la d’en Biosca, ja que era una peça clau per neutralitzar els contraatacs del Montserrat que, tot sigui dit, no va fer ús en moltes ocasions de la seva “arma mortal”. En Santi Busquets i en Ramon Clotas no van estar gaire fins en aquest aspecte, tot i que tampoc se’ls va donar gaire de joc. Al minut 26, l’Agustí Pérez desaprofitava un penal. Ja a l’última fase de la primera part, Jordi Duran pel Montserrat i en Jou pel GEiEG situaven el 5-4 al minut 30, per retirar-se cap els vestidors.

L’emoció i la incertesa persistien en l’ambient. Sortida fulgurant del Montserrat a la segona part: en Josep Ma Rodríguez i en Josep Mitjà marcaven per situar el 7-4 al marcador al minut 3. Gol d’Hernández al minut 4. Al cap de poc es va produir un fort xoc entre l’Agustí Pérez i en Miquel Espígol. El capità “grupista” es retirava de la pista per no tornar-hi a entrar. Una altra baixa sensible per a l’equip d’Arné, que escurçava distàncies quan Jou transformava un penal: 7-6. L’emoció, com es podia suposar, era màxima. Al minut 9 altre cop Jou batia de penal en Miquel Espígol que, tot sigui dit, estava parant moltes pilotes de gol; de la mateixa manera que el porter visitant, Galán. Jaume Casadevall situava al minut 11 el 8-7. Jou tornava a igualar el marcador després de transformar un 7 metres claríssim contra el Montserrat. Els moments culminants van donar-se entre els minuts 13 i 14, quan dos penals favorables al blau-i-blancs podien haver decidit el partit però Galán, en unes esplèndides intervencions, va parar la pilota primer a en Josep Mitjà i després en Ramon Clotas. Al minut 10, Uwe Paul, l’alemany, marcava el seu primer gol situant els del “Grup” per davant: 8-9. En Josep Mitjà empatava des dels 7 metres quan faltaven 10 minuts per acabar el partit. S’assolia el clímax. Uwe Paul tornava a marcar a Espígol: 9-10, a 9 minuts pel final. Els àrbitres excloïen en Jordi Duran, segons molts injustament, i el Montserrat va haver de jugar 5 minuts amb un home menys. Paradoxalment els blau-i-blancs van remuntar el 9-10 advers i situaven l’11-10 al seu favor després dels gols de Ramon Clotas i Josep Mitjà de penal. En aquest període, Jou desaprofitava un 7 metres. S’arribava als últims 5 minuts. El GEiEG pressionava i aconseguia la igualada al minut 30 mitjançant un gol de Jou. Els àrbitres van allargar el partit 2 minuts més per culpa de les interrupcions que s’havien produït durant l’encontre però el marcador va seguir inalterable. No va haver-hi ni vencedors ni vençuts.

Alineació-3a-jornada-1975-76

A l’apartat de jugadors destacats al costat del Montserrat calia mencionar el porter Miquel Espígol, que va tenir una actuació extraordinària. Va estar també molt bé en Josep Ma Rodríguez i en Jordi Duran, combatiu com sempre. Els perillosos extrems sarrianencs, Ramon Clotas i Santi Busquets, no van brillar com era habitual ja que els del “Grup” van tapar els contraatacs.

Per part del GEiEG el millor, sens dubte, va ser el porter Galán. El van seguir en mèrits Jou, molt millorat respecte als últims partits, i Hernández.

Resultats-3a-jornada-1975-76Seguien imbatuts els dos equips gironins que competien a la Lliga Nacional de 1a Divisió, que havien guanyat els respectius partits de la jornada inaugural i el diumenge al matí empataven a onze gols al pavelló del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona.

Classificació-3a-j-1975-76

Tres equips hi havia al capdamunt de la taula classificatòria amb 4 punts al seu caseller. L’Sporting Salesianos que va golejar a plaer el Crevillent d’Alacant; el Juventud Petrel, que també va superar amb claredat l’Hélios, i el Puerto Sagunto va guanyar per un contundent 11-20 el Dominicos de València a la capital del Túria. A continuació i a un sol punt hi havia el Montserrat i el GEiEG. El Canteras de Canàries va sumar els seus primers punts, sense gaires angoixes, contra el Banesto de Madrid que, segons havia fet fins el moment, era un dels candidats a ocupar els llocs de descens o promoció. El SEAT també havia aconseguit el seu primer triomf davant el Palautordera en un partit molt interessant.

Bon balanç després de la jornada del diumenge de l’equip sarrianenc, que en el seu retorn a la categoria nacional figurava com a imbatut i a més amb un positiu al seu caseller.

Intensa activitat a la pista de Sarrià de Ter on el Montserrat guanya en juvenils i perd en sèniors contra el Gavà.

 

Diumenge, 8 de setembre de 1974

El diumenge pel matí el dia de la Festa Major de Sarrià de Ter es presentava una interessant vetllada balonmanística a la pista poliesportiva on últimament s’hi registrava una intensa activitat.

A les 10h del matí, en un emocionant triangular infantil que enfrontava al Sater, el Montserrat i el Celrà, aquest últim es va alçar amb la victòria absoluta i es va adjudicar el trofeu cedit per l’ajuntament de Sarrià de Ter.

Seguidament, a les 11h, com a devolució de la visita efectuada per l’equip sarrianenc a Gavà, l’equip barceloní es va enfrontar al Montserrat a Sarrià de Ter. La victòria va somriure en aquesta ocasió als blau-i-blancs per 16 a 14. L’equip local va formar els següents jugadors:

Juvenils-Montserrat-Gavà

El capità Josep M. Palomeras, a l’acabar el partit va rebre el trofeu Festa Major-74.

També com a devolució de la visita realitzada a Gavà, els sèniors barcelonins es van enfrontar als sarrianencs del Montserrat a les 12h del migdia. Si en la primera ocasió l’equip blau-i-blanc va guanyar, aquest cop es van canviar les tornes i els gavanencs es van adjudicar el triomf per 15 a 12, havent acabat el primer període amb el resultat de 6 a 4 a favor dels visitants. Cal esmentar que a la mitja part les noies de l’ADC de Sarrià de Dalt van oferir un espectacle de patinatge artístic. El trofeu en litigi el va recollir el capità del BM Gavà, Torremorell.

El NS Montserrat guanya el BM Gavà (12-13) en partit amistós.

Diumenge, 31 d’agost de 1974.

L’últim diumenge d’agost, es desplaçava a Gavà el Montserrat per disputar un partit amistós amb el recent ascendit a Divisió d’Honor, BM Gavà.

En primer lloc van enfrontar-se els juvenils d’ambdós clubs, imposant-se els locals per 12 a 11. En el transcurs del primer temps van dominar més els blau-i-blancs que es retiraven als vestidors amb el resultat de 4 a 6 al seu favor. En la segona part, els sarrianencs van acusar el cansament i això va ser suficient perquè el marcador s’inclinés a favor del BM Gavà.

Les alineacions que van presentar els 2 equips van ser:

juvenils-Gavà-Montserrat

Seguidament es van enfrontar els primers equips en un ambient de gran expectació  ja que els de Gavà presentaven la plantilla davant de la seva afecció, en la que havien de citar 5 grans novetats com les de Sala, Isidoro, Zabalo i Bauer de l’exequip del Picadero-Moritz que havia desaparegut com a club a l’acabar la temporada anterior de la Divisió d’Honor i el porter Pérez que en l’anterior temporada jugava en el GE SEAT de la 1a Divisió Nacional.

Ningú podia esperar, ni els entrenadors més entesos, que el Montserrat plantés seriosos problemes al BM Gavà. Però així va ser i els sarrianencs van quallar una actuació realment extraordinària que els va permetre retirar-se als vestidors, a l’acabar els primers 30 minuts amb un resultat de 4 a 8 al seu favor. Tot i la intensa pressió que van fer els locals, el Montserrat va mantenir l’avantatge en el marcador acabant el partit amb un extraordinari 12 a 13. S’ha de remarcar que en aquest  segon període el porter Martí Teixidor va realitzar una sensacional actuació i fins hi tot, va marcar de camp a camp.

Els equips van presentar les següents alineacions:

sènior-Gavà-Montserrat

Per al proper diumenge, amb motiu de la Festa Major de Sarrià de Ter, s’havia programat la devolució de la visita en la que els gavanencs intentarien treure’s l’espina de l’entrebanc sofert en la seva pròpia pista per l’actual campió provincial de Girona.

La selecció de Girona, 2ª en la fase de sector juvenil del “Trofeo Elola-Olaso”.

Diumenge, 27 de gener de 1974.

En el pavelló de l’”Estadio de Castalia” es celebrava l’última jornada de la fase de sector del “Trofeo Elola-Olaso” de seleccions juvenils.

En el primer partit, a les 11’30h. s’enfrontaven les seleccions de Cuenca i Castelló, per disputar-se el 3ª i 4ª lloc de la classificació, amb avantatge per l’equip castellonenc que només amb un punt ja en feia prou per quedar 3r. El resultat final entre les dues seleccions va ser favorable a la de Castelló per 24 a 16.

A continuació, a les 12’30h. del migdia, saltaven a la pista les seleccions de Barcelona i Girona, per disputar-se els dos primers llocs de la classificació, amb avantatge, per la majoria dels aficionats congregats a les grades del pavelló, dels barcelonins, que sens dubte, havien estat el millor equip fins el moment i disposava de dos jugadors de classe excepcional; el porter Josep Mª Rosell, que feia poc havia esta proclamat el millor esportista juvenil de Catalunya; i el 1ª línia Moral, seleccionat per l’equip nacional de promeses.

Aquest últim, aviat va agafar les regnes del partit, jugant un balonmano molt pràctic i, avançant a la seva selecció en el marcador per 4 a 1. Amb aquesta avantatge la selecció barcelonina va jugar amb molta tranquil·litat, mentre que els de la selecció de Girona ho feien a contrarellotge, jugant amb precipitació, fet que aprofitaven els jugadors barcelonins per acabar el primer temps amb una avantatge de 5 gols; 9 a 4.

La segona part, va seguir amb avantatge pels barcelonins doncs, se’ls veia segurs i que el partit no se’ls hi podia escapar de les mans, això sí, procurant no perdre la pilota, jugant sense pressa i aprofitant els forats que deixava la defensa de la selecció de Girona. Les diferències anaven augmentant en el marcador fins arribar al final del partit amb un resultat desfavorable de 9 gols; 19 a 10, que classificava la selecció de Barcelona per disputar la fase final del “Trofeo Elola-Olaso”.

Els àrbitres alacantins el Sr. Llorca i el Sr. Selva, van tenir una actuació correcta.

Alineació-3ª-jorn

Clasificació-3ª-jorn

Classificació-3ª-jorn

Al finalitzar el partit van ser entregats els trofeus a les seleccions participants per part de les autoritats de Castelló; el Delegat Federatiu, Sr. Badia; el secretari de la Delegació Provincial d’Educació Física i Esports, el Sr. Porcar; el secretari de la Delegació Provincial de Joventut, el Sr. Trilles i pel president de la Federació Provincial de Balonmano, el Sr. Blasco, quedant així, clausurada brillantment la fase de sector del “Trofeo Elola-Olaso” de seleccions juvenils.

L’actuació de la selecció provincial juvenil de Girona s’havia de qualificar com a molt bona ja que en la 1ª jornada va guanyar a la selecció de Castelló, que jugava amb el suport dels seus incondicionals. En la 2ª jornada, va golejar a plaer a la selecció de Cuenca, encara que en la va cedir en el partit decisiu, davant la selecció de Barcelona.

Nova victòria de la selecció de Girona juvenil davant la selecció de Cuenca (22-8).

Dissabte, 26 de gener de 1974.

La 2ª jornada de la fase de sector del “Trofeo Elola-Olaso”, la selecció de Girona jugava el primer partit del dia, a les 18’30h. de la tarda, en el pavelló de l’“Estadio de Castalia” de Castelló de la Plana.

La selecció de Girona juvenil va guanyar sense moltes dificultats aquest segon partit a la selecció de Cuenca, que no va estar a l’alçada i va ser desbordada amb facilitat pels ràpids contraatacs dels gironins, que sempre agafaven avançats els jugadors de Cuenca. A la fi del primer temps s’hi arribava amb un avantatge de 5 gols; 8 a 3.

El segon temps, va seguir la mateixa tònica, amb domini gironí que va acabar imposant-se amb facilitat pel resultat de 22 a 8.

Els àrbitres alacantins, Sr. Llorca i Sr. Selva van tenir una bona actuació.

Alineanació-2ª-jorn

Partits-2ª-jornada

Classificació-2ª-jorn

El diumenge es celebrava el partit decisiu, la final entre les seleccions de Barcelona i Girona. Com sempre, els barcelonins eren l’obstacle més difícil per passar a la següent fase. S’esperava que es trenqués la tradició i que la victòria somrigués als nois gironins.