El Montserrat es desplaça a Madrid per intervenir en el triangular d’ascens a 1a Nacional.

Divendres, 26 setembre de 1975

El divendres començava a Madrid el triangular havia de servir per aconseguir una plaça per a la 1a Divisió Nacional. En aquell torneig intervenien el Marali-Kelvinator de Valladolid, l’Avante de Cádiz i el GDNS Montserrat de Sarrià de Ter.

El dia abans, el periodista de la premsa gironina (Los Sítios de Gerona), Narcís Planas, es posava en contacte amb l’entrenador de l’equip blau-i-blanc, Emili Rodríguez, que en primer lloc confirmava  la presència  de l’actual campió provincial de Girona a Madrid.

Emili-Rodríguez-1975
Emili Rodríguez

El Club ha acordat que estiguem presents en el triangular de Madrid. Fa molt temps que esperem l’oportunitat de pujar de categoria i no és qüestió de deixar passar l’ocasió encara que, amb honor a la veritat, he de manifestar que la decisió federativa ha arribat tardanament. Tingues present que en poc menys de 72 hores s’ha de programar un viatge a Madrid.

En què viatjareu?

No està decidit, però possiblement ho farem amb avió.

Quan?

El divendres al matí.

Podràs comptar amb tots els jugadors?

Abans de tot cal explicar que al triangular només poden actuar els jugadors de la passada temporada. S’estan realitzant les gestions necessàries  perquè siguin a Madrid tots els nois. Serà difícil, ja que tots som amateurs i no es poden deixar la feina o els estudis alegrement.

Hi ha alguns expedicionaris que ja són segurs, no?

Sí. En Martí Teixidor, en Ramon Clotas, en Josep M Rodríguez, en Jaume Casadevall, en Josep Mitjà, en Xavier Sànchez, en Francesc Ginesta i en Pau Fornells. Estem pendents d’en Miquel Espígol, en Pepe Sala, en Santi Busquets i l’Esteve Esparraguera; s’ha de treballar a marxes forçades.

Quines possibilitats té el Montserrat en aquest triangular?

Les mateixes que els altres equips. Tingues present que ells es deuen haver trobat amb els mateixos problemes que nosaltres. Potser com que Valladolid està més a prop de Madrid, aquests no han de salvar tants obstacles. Ara bé, el que és inqüestionable és que el resultat del triangular semblarà més una loteria que una competició balonmanística.

Estàs en contra d’aquesta improvisació?

Els clubs hem d’acatar els dictàmens federatius. Ara bé, és inqüestionable que tot s’ha muntat improvisadament. És una llàstima.

Coneixes els equips que oposaran les seves forces al Montserrat?

Mai ens hem enfrontat a l’Avantede Cádiz ni al Marali-Kelvinator de Valladolid. Són per a mi una incògnita.

Què passaria si no es desplacessin?

Jo crec que es desplaçaran a Madrid. De totes maneres suposo que igual que a nosaltres la celebració del triangular els haurà agafat per sorpresa.

Tot i els molts problemes que ha de salvar, el Montserrat anirà a Madrid. Això demostra clarament que, al Club, li interessa decididament l’ascens.

Així és. Fa 3 anys que estem batallant per aconseguir la 1a divisió Nacional. Esperem aconseguir l’ascens al triangular programat per aquest cap de setmana.

Quin ambient es respira a la plantilla?

Tots els jugadors estan molt animats i disposats a lluitar el màxim per ocupar un lloc, la pròxima temporada, a la 1a Divisió Nacional. La totalitat dels components de l’equip s’ha compromès a fer el que estigui a les seves mans per poder viatjar divendres a Madrid.

Així parlava Emili Rodríguez, entrenador del Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat, equip que es desplaçava a Madrid per intervenir en el decisiu triangular amb vista a l’ascens a la 1a Divisió Nacional, competició que s’iniciava el 5 d’octubre de 1975. Major improvisació federativa, impossible.

El Montserrat guanya al Reus (32-11).

Diumenge, 14 d’abril de 1974.

Després de quatre jornades, debutava el GDNS Montserrat a la seva pista i en partit corresponent a la Lliga Nacional de 2a Divisió. L’equip blau-i-blanc rebia el diumenge pel matí, a partir de les 12h., la visita del CN Reus Ploms.

43-a-Fase-5a-jorn.-Partits

Dos partits portava jugats fins el moment l’equip que preparava Emili Rodríguez. En els dos restants es va veure forçat a descansar; el 24 de març perquè tocava per calendari i el dia 31, per la retirada de l’Ardi-San Miguel de Lleida.

El GDNS Montserrat havia aconseguit en la jornada anterior dos valuosos punts a la pista de l’Instituto Onda-OJE de Castelló de la Plana. L’equip blau-i-blanc va jugar un excel·lent partit superant amb relativa facilitat l’equip local per 13 a 20. Lògicament, aquesta victòria havia aixecat la moral de la formació sarrianenca que davant del Reus Ploms havia de tornar a guanyar, per seguir optant a la consecució de la primera plaça, l’única que classificava per la següent fase del Campionat Nacional de 2a Divisió, competició vàlida per l’ascens a 1a Divisió Nacional.

El partit contra el Reus es presentava favorable a l’equip de Sarrià de Ter, que a més, jugava a l’empara dels seus incondicionals. El Reus Ploms fins el moment havia aconseguit un punt, a la seva pista, contra el Balada de Vinaròs i havia estat derrotat en les seves confrontacions contra els representants barcelonins. Així doncs, previsible victòria del Montserrat que amb tres partits jugats tindria 4 punts.

Iniciat el partit, en el transcurs de la primera part, els sarrianencs van jugar amb certes reserves en atac amb la fi d’assegurar el resultat. Per part del Reus Ploms només sobresortien Gabarró, el millor del seu equip i Cámara. Els demés, quasi sempre eren superats pels deixebles d’Emili Rodríguez que van jugar amb molta cohesió i entrega. L’entrenador local va moure molt la banqueta donant oportunitats a tots els jugadors. Ja en la 1a part el domini dels sarrianencs quedava palès en el marcador; 13 a 4.

En la 2a meitat, els del Montserrat no van cuidar tant l’aspecte defensiu i es van llançar a l’atac. Fruit d’això, el resultat parcial del 2n període va ser; 19 a 7.

Cal esmentar que els blanc-i-blaus van jugar 15 minuts (del 8 al 23) realment extraordinaris, amb molt bones penetracions en la defensa rival que tenia repercussió en el marcador.

En definitiva, victòria àmplia i convincent de l’equip sarrianenc davant un rival que mai es va entregar, tot i patir un fort correctiu, en cap moment.

L’arbitratge va anar a càrrec dels col·legiats barcelonins Srs. Grumades i León, que van actuar enèrgicament i de forma imparcial.

Els equips van alinear:

43-b-Alineació-5a

Els resultats i la classificació de la 5a jornada:43-c-Resultats-5a

43-d-Classificació-5a

En la fase d’ascens a 1a Divisió, brillant triomf del Montserrat a Onda (13-20).

Diumenge, 7 d’abril de 1974.

El GDNS Montserrat de Sarrià de Ter disputava el seu segon partit corresponent a la fase d’ascens a 1a Divisió Nacional. Es portaven jugades 3 jornades però, en la 2a l’equip blau-i-blanc li tocava descansar i en la 3a, per retirada de l’Ardi-San Miguel de Lleida, va d’estar inactiu.

Els partits previstos per aquest cap de setmana eren:

42-a-partits-fase-4a-jorn

Els sarrianencs que van debutar el 19 de març contra el GE Seat, tenien l’oportunitat de sumar els primers punts. Viatjaven a Castelló de la Plana per enfrontar-se amb l’Instituto Onda-OJE, que amb 3 partits jugats figurava en l’últim lloc de la taula classificatòria. L’equip llevantí semblava, a priori, un dels equips més dèbil del grup i era lògic que els deixebles de l’Emili Rodríguez el guanyessin, tot i jugar en pista pròpia.

Així doncs, era previsible la victòria del Montserrat que s’havia de fer amb els dos punts per seguir optant al primer lloc, l’únic que donava dret a passar a la següent fase, vàlida per l’ascens a 1a Divisió.

El diumenge, amb la presència de nombrosos afeccionats locals, va començar el partit a les 12h. del migdia. Els primers 30 minuts van ser de tempteig. Els locals de l’Onda-OJE van sortir amb molta empenta, per tal de sorprendre l’equip blau-i-blanc. Hi va haver empats parcials a 1, 2 i 3 gols, encara que sempre l’avantatge somreia al Montserrat que, a partir del 3 a 3 va agafar la davantera en el marcador. Al descans s’hi va arribar amb el marcador de 4 a 7.

Més moviment després de la mitja part. Més gols i es va posar de manifest la superioritat de l’equip que preparava Emili Rodríguez. El parcial de la segona part va ser de 9 a 13, que feia que en el marcador al final del partit s’hi reflexes el 13 a 20.

Merescuda victòria de l’equip blau-i-blanc de Sarrià de Ter, que en tot moment va posar de relleu que tècnica i tàcticament era superior a l’equip local.

L’arbitratge va estar correcte, encara que van ser molt meticulosos, els Srs. Bernabeu i Castells de Barcelona, tallant totes les jugades i no aplicant en cap moment la llei de l’avantatge.

Les alineacions que van presentar els dos equips van ser:

42-b-Alienació-4a-jorn-fase

Els altres resultats i classificació:

42-c-resultats-4a-jorn

42-d-classificació-4a-jorn-

En el 1r partit de la Fase d’Ascens, derrota del Montserrat davant del Seat, a Barcelona (20-13).

Dimarts, 19 de març de 1974.

S’iniciava el Campionat Nacional de 2ª Divisió que era classificatori per la fase d’ascens a 1ª Divisió. Representant a la província de Girona hi havia l’equip sarrianenc del GDNS Montserrat. En el seu primer partit havien de visitar el pavelló cobert del GE SEAT de Barcelona, campió provincial de la mateixa. Era, sens dubte, una autèntica prova de foc pels blau-i-blancs que entrenava Emili Rodríguez.

Molt ambient i nerviosisme entre els components dels dos equips, circumstància que va portar a una sèrie de situacions conflictives que no van saber tallar amb claredat els àrbitres; Sr. Salvador i Sr. Serra, els quals van demostrar que l’enfrontament els hi va anar gran, concedint quasi sempre l’avantatge als locals en les jugades compromeses.

La primera meitat va ser d’anivellament de forces. Als 10 minuts, un 3 a 1 favorable al SEAT. Als 20, l’avantatge era pel Montserrat, que havia donat la volta al marcador, i es situava 3 a 5 per davant. Amb aquest resultat succeïa la jugada més conflictiva de la primera part. Un jugador del Montserrat penetrava en la defensa rival marcant un gran gol. Els àrbitres anul·laven la jugada i marcaven cop franc, sense aplicar la llei de l’avantatge. Protestes i exclusió per un jugador blau-i-blanc. Amb un home menys, els sarrianencs es multiplicaven en defensa, i aconseguien que el SEAT no els atrapés en el marcador. A la fi dels primers 30 minuts s’acabava amb un 7 a 9, favorable als de Sarrià de Ter. En els últims segons també es va originar un important aldarull. El Montserrat llençava un penal i, tant bon punt la pilota sortia de la mà del jugador sarrianenc, la taula senyalava la finalització del primer temps. Una cosa fora de lo corrent.

En el segon temps la cosa va empitjorar, sortint afavorits els del SEAT amb 2 exclusions, per 6 del Montserrat. Pel que fa als 7 metres, els locals en transformaven 3 i en fallaven 1. Els del Montserrat, per la seva part, en van fallar 4 i en va transformar 2.

Van saber els del SEAT adaptar-se millor a l’arbitratge i es distanciaven en el marcador en la última fase del segon període. Els seus contraatacs eren de gran perillositat i marcaven pels extrems uns gols que normalment no solen entrar.

A més a més, als encerts del SEAT, el Montserrat hi afegia unes errades que van ajudar molt als locals a aconseguir una diferència molt clara en el marcador, que no corresponia al que havia passat damunt del terreny de joc.

alineació-fase-ascens-1a-jo

En definitiva, no va ser un brillant i ni afortunat debut del Montserrat en la fase d’ascens a 1ª Divisió.

resultats-fase-ascens-1a-jo

Classificacio-fase-ascens-1

El GDNS Montserrat guanya a Palautordera (17-18), en partit de preparació per la fase d’ascens a 1ª Divisió Nacional.

Dissabte, 9 de març de 1974.

Es va celebrar el dissabte, a la pista poliesportiva de Santa Maria de Palautordera, un interessant partit amistós que enfrontava al Palautordera, equip que militava a la 1ª Divisió Nacional, i el GDNS Montserrat, recentment proclamat campió provincial imbatut.

Mentre els de Palautordera cobrien unes dates d’inactivitat degut al parèntesis obert per la presència de la selecció espanyola en el Mundial d’Alemanya, l’equip que entrenava Emili Rodríguez, afinava la posada a punt amb vistes a la seva intervenció en la fase d’ascens a la 1ª Divisió Nacional.

El partit va tenir fases molt diferents. Els primers 15 minuts van ser de domini sarrianenc, que es van col·locar amb un esperançador 1 a 5. A partir d’aquest moment, els de Palautordera van pressionar de valent i mitjançant ràpids contraatacs van aconseguir arribar a la fi del primer temps amb el resultat de 10 a 9 al seu favor.

En la segona meitat, el Montserrat va afermar la defensa, posant-se a 5 minuts pel final del partit amb un clar 14 a 18, al seu favor. Confiats per l’avantatge adquirida, van arribar algunes imprecisions per part dels blau-i blancs que van aprofitar els palauencs per retallar diferències, acabant l’enfrontament amb el resultat de 17 a 18.

L’arbitratge va anar a càrrec del Sr. Codinach i el Sr. Gasulla que van estar bé.

Palau-17--Mont-18

Partit amistós del G.D.N.S. Montserrat (juvenil i sènior) a Sant Feliu de Llobregat.

Dissabte, 15 de setembre de 1973.

Alevins.

El dissabte pel matí, es jugava a la pista de Sarrià de Ter, el partit ajornat per part dels dos equips, de la final del Campionat Provincial en categoria aleví, i que havia d’enfrontar els equips de el G.D.N.S. Montserrat i La Salle de Girona. Van guanyar els “lasallistes” per 13 a 10.

La primera part va ser netament pels de La Salle que s’imposaven per 8 a 3. A la segona, el Montserrat guanyava parcialment per 5 a 7, però en el còmput global es va imposar l’equip gironí, que va rebre de mans del Sr. Carreras el trofeu en disputa.

Juvenil i sènior.

A la nit del dissabte, el G.D.N.S. Montserrat es va desplaçar a Sant Feliu de Llobregat, retornant la visita del dissabte anterior realitzada pel Santfeliuenc a Sarrià de Ter.

En juvenils, els blanc-i-blaus van guanyar àmpliament per 7 a 20. El domini va ser total per part dels sarrianencs que van alinear en aquest partit:

Sanfeliuenc 7-Montserrat 20 (juvenils)

Seguidament es van enfrontar els primers equips sènior, imposant-se el Santfeliuenc pel resultat de 18 a 11. El partit va ser disputat, però jugat amb més ganes i coratge per part dels locals.

El Santfeliuenc es va rescabalar de l’ensopegada que havia patit feia 8 dies a la pista de Sarrià de Ter. El G.D.N.S. Montserrat va tenir ocasions claríssimes que no va saber aprofitar. Es van comptabilitzar 10 situacions de gol, amb un jugador sol davant del porter, i que no es van transformar. Així mateix, es van fallar 2 penals.

Va arbitrar el col·legiat Sr. Bernabé, que va tallar el joc amb excés.

Santfeliuenc 18-Montserrat 11 (sènior)

Es va aprofitar el partit per provar els juvenils; Martí Teixidor, Antonio Guerrero i Pau Fornells amb el primer equip sènior però, van acusar el canvi de categoria.

Comença la pretemporada contra el S.V. Wacker Burghausen (Alemanya) a la pista del G.D.N.S. Montserrat. (II)

Diumenge, 2 de desembre de 1973.

Pocs minuts abans, els juvenils del G.D.N.S. Montserrat de Sarrià de Ter havien guanyat al S.V. Wacker Burghausen per 11 a 9. En el partit, es va evidenciar la falta de preparació física dels diferents components de l’equip local que, només amb accions individuals, van poder derrotar el grup germànic. Era el primer partit de la temporada 1973/1974 i comprensible que “despistés”. A partir d’aquell  moment, els juvenils del G.D.N.S. Montserrat havien de treballar en ferm, ja que haurien de participar el proper mes d’octubre en la fase sector del Campionat d’Espanya juvenil.

A les 12h. i amb un sol de justícia, van saltar a la pista els primers equips del G.D.N.S. Montserrat i el S.V. Wacker Burghausen.

Primer equip del G.D.N.S. Montserrat. Drets (d’esquerra a dreta): Miquel Espigol (porter); Esteve Esparraguera Quintana; Jaume Casadevall Canals; Josep Sala Lòpez; Ramon Clotas Martí; Martí Teixidor Panella (porter); Ricard Batllori; Emili Rodríguez Vidal (entrenador). Ajupits (d’esquerra dreta): Lluís Cañigueral; Xavier Sànchez Noguer; Jordi Duran Sala; Santi Busquets Martí; Josep Mª Sànchez Noguer; Francisco Ginesta Farreròs; Josep Mª Rodríguez Vidal; Josep Mitjà Mach.
Primer equip del G.D.N.S. Montserrat. Drets (d’esquerra a dreta): Miquel Espigol (porter); Esteve Esparraguera Quintana; Jaume Casadevall Canals; Josep Sala Lòpez; Ramon Clotas Martí; Martí Teixidor Panella (porter); Ricard Batllori; Emili Rodríguez Vidal (entrenador).
Ajupits (d’esquerra dreta): Lluís Cañigueral; Xavier Sànchez Noguer; Jordi Duran Sala; Santi Busquets Martí; Josep Mª Sànchez Noguer; Francisco Ginesta Farreròs; Josep Mª Rodríguez Vidal; Josep Mitjà Mach.
Equip sènior del S.V. Wacker Burghausen.
Equip sènior del S.V. Wacker Burghausen.

Prèviament, i igual que els juvenils, va haver-hi la presentació dels equips i l’intercanvi d’obsequis.

Presentació els dos equips abans de l’inici del partit. (De dreta a esquerra): Esteve Esparraguera; Miquel Espígol (avançat); Ricard Batllori; Xavier Sànchez; Santi Busquets; Josep Mª Sànchez; Ramon Clotas; Jordi Duran i Jaume Casadevall. Els dos àrbitres del partit, el sr. Moratalla i el sr. Palomeras. A continuació els jugadors del S.V. Wacker Burghausen. A la l’esquerra de la grada, Ramon Pagès i a sota el parasol, Blas Ibars i repenjat a la paret Bernabé Martínez.
Presentació dels dos equips abans de l’inici del partit. (De dreta a esquerra): Esteve Esparraguera; Miquel Espígol (avançat); Ricard Batllori; Xavier Sànchez; Santi Busquets; Josep Mª Sànchez; Ramon Clotas; Jordi Duran i Jaume Casadevall. Els dos àrbitres del partit, el sr. Moratalla i el sr. Palomeras. A continuació els jugadors del S.V. Wacker Burghausen. A la l’esquerra de la grada, Ramon Pagès i sota el parasol, Blas Ibars i, repenjat a la paret, Bernabé Martínez.
Finalitzant la presentació dels equips. (De dreta a esquerra): Santi Busquets, Josep Mª Sànchez; Ramon Clotas; Jordi Duran; Jaume Casadevall; la parella d’àbitres sr. Moratalla i el sr. Palomeras i l’equip rival.
Finalitzant la presentació dels equips. (De dreta a esquerra): Santi Busquets, Josep Mª Sànchez; Ramon Clotas; Jordi Duran; Jaume Casadevall; la parella d’àbitres sr. Moratalla i el sr. Palomeras i l’equip rival.

El partit va començar amb una sortida fulgurant del G.D.N.S. Montserrat que amb deu minuts ja guanyava per 7 a 0.

Josep Mª Rodríguez, finalitzant un contraatac, llança a porteria. Des de la grada s’ho mira en Josep “Pitu” Sitges.
Josep Mª Rodríguez, finalitzant un contraatac, llança a porteria. Des de la grada s’ho mira en Josep “Pitu” Sitges.
Santi Busquets i Ramon Clotas segueixen de prop una jugada del partit.
Santi Busquets i Ramon Clotas segueixen de prop una jugada del partit.
Josep Sànchez seguit  de molt a prop per un rival, finalitza un contraatac des de l’extrem dret. El públic segueix la jugada (d’esquerra dreta): Josep “Pitu” Sitges, ? , ? , Agustí Pérez; “Fede”, Ramon Pagès, ? .
Josep Sànchez, seguit de molt a prop per un rival, finalitza un contraatac des de l’extrem dret. El públic de la grada segueix la jugada (d’esquerra a dreta): Josep “Pitu” Sitges, ? , ? , Agustí Pérez; “Fede”, Ramon Pagès, ? .

A partir d’aquest moment es va començar a moure molt la banqueta blanc-i-blava, circumstància que es va notar, arribant-se al final del primer temps amb un 13 a 7, a favor.

En Jaume Casadevall pujant la pilota mentre, el S.V. Wacker Burghausen s’està posicionant la defensa.
En Jaume Casadevall pujant la pilota mentre, el S.V. Wacker Burghausen s’està posicionant en defensa.

La segona part, el joc va ser lent i faltat de compenetració per part dels sarrianencs, fet que va provocar que els alemanys del S.V. Wacker Burghausen s’acostessin en el marcador.

Defensa del Montserrat esperant l’atac del rival. Em primer terme, defensant de segon, Esteve Esparraguera. El segueixen més avançats, Josep Mitjà i Jordi Duran. El segueix Ricard Batllori i a l’extrem esquerre, Ramon Clotas.
La defensa del Montserrat privant l’atac del rival. En primer terme, defensant de segon, Esteve Esparraguera. El segueixen més avançats, Josep Mitjà i Jordi Duran. Darrera, Ricard Batllori i, a l’extrem esquerre, Ramon Clotas.

Els últims deu minuts es van jugar altra vegada amb més força i nervi, avançant-se en el marcador el G.D.N.S. Montserrat, d’una manera mínima; 25 a 23.

golejadors2

Jaume Casadevall, capità del G.D.N.S. Montserrat, rep de mans de Martí Ballada, el trofeu com a guanyadors del partit amistós. L’aixeca per mostrar-lo al públic assistent. Entre els dos protagonistes, Joan Oliu aplaudint el moment, entre altres afeccionats.
Jaume Casadevall, capità del G.D.N.S. Montserrat, rep de mans de Martí Ballada, el trofeu com a guanyadors del partit amistós. L’aixeca celebrant-ho amb el públic assistent. Entre els dos protagonistes, un jove Joan Oliu aplaudint el moment, entre d’altres afeccionats.
El capità de l’equip sarrianenc, Jaume Casadevall, entrega al capità rival, el trofeu corresponent. Al fons de la pista, Xevi Masó, s’ho mira llunyanament, tot encenent un cigarret.
El capità de l’equip sarrianenc, Jaume Casadevall, entrega al capità rival, el trofeu corresponent. Al fons de la pista, Xevi Masó, s’ho mira des de lluny, tot encenent un cigarret.
Els jugadors del S.V. Wacker Burghausen, celebrant amb esportivitat, la derrota davant del G.D.N.S. Montserrat.
Els jugadors del S.V. Wacker Burghausen, celebrant amb esportivitat, la derrota davant del G.D.N.S. Montserrat.