Entrenadors de la UES

Anuncis

Una renovada III Lliga Catalana es posa en marxa.

Dimecres, 31 d’agost de 1983

El dijous, 1 de setembre de 1983, començava la 3a edició de la Lliga Catalana  que organitzava la Federació Catalana d’Handbol. Des que en Joan Casellas es va fer càrrec de la presidència de la FCH, una de les seves aspiracions principals va ser la de potenciar les competicions catalanes. D’aquí que la Lliga Catalana d’aquell any s’hagués remodelat totalment i se li donés una altra vitalitat.

Era del tot impensable que FC Barcelona i BM Granollers els pogués interessar participar des d’un principi a la competició com havien fet l’any anterior. Per això, la Comissió Tècnica de la FCH va decidir que aquests dos equips de la Divisió d’Honor entressin directament a semifinals. D’aquesta manera s’aconseguien dos objectius importants: donar cabuda als dos millors equips catalans i, per altra part, que no es veiessin involucrats en una competició que no els interessava gens, esportivament parlant.

El funcionament d’aquella edició va constar de dues fases; a la primera, dos grups de quatre equips cadascun, jugaven entre ells pel sistema de lligueta, tots contra tots a dues voltes. A la segona fase, els campions de cada grup, i previ sorteig, s’enfrontaven contra el FC Barcelona i el BM Granollers. D’aquella semifinal, a doble partit, va sortir els finalistes que si res canviava s’havia de jugar el diumenge 2 d’octubre al pavelló poliesportiu de Puig-reig, al Berguedà (Barcelona).

Els representants gironins a la Lliga Catalana van ser dos, la Unió Esportiva Sarrià de la 1a Divisió Nacional i el GEiEG de Girona, de la Divisió d’Honor.

Cal dir que a l’anterior edició el FC Barcelona havia estat el campió de la II Lliga Catalana i en la III també es perfilava com un dels grans favorits.

El calendari dels dos grups de la primera fase va ser el següent:

Grup A

Grup B

La UES comença els entrenaments de la pretemporada 1983/84.

Dijous, 18 d’agost de 1983

El vespre (20:30h) del dijous 18 d’agost els jugadors sèniors de la Unió Esportiva Sarrià van començar els entrenaments per preparar la temporada 1983/84. Els sarrianencs van fer la primera sessió a les instal·lacions de Sarrià de Dalt, ja que en aquelles dates s’estaven duent a terme remodelacions al pavelló de la UES.

Tots els jugadors sèniors de la UES se’ls va convocar, per primera vegada després de les vacances, per entrenar tres dies a la setmana i l’entrenador, Emilín Rodríguez, contemplava la possibilitat d’incrementar la freqüència dels entrenaments si era necessari.

Per ara, el que farem serà portar a terme el condicionament físic dels jugadors aquí mateix a Sarrià aprofitant que a pocs metres poden estar en contacte amb la natura per després, a partir del mes de setembre, començar amb els exercicis al pavelló per posar a punt l’equip tècnicament i tàcticament.

Fins el moment, no se sabia quins jugadors formarien part de la plantilla del primer equip, que militaria un any més a la categoria de la 1a Divisió Nacional i quins formarien part de l’equip de la 2a Divisió Nacional.

En principi no he decidit res. S’ha de tenir en compte que encara no he pogut parlar amb ells i serà després d’aquests dies, al llarg dels quals ho faré, quan prendré les decisions per a la composició definitiva de la plantilla.

Pel que feia referència a possibles fitxatges, l’entrenador no es mostrava gaire ambiciós:

La política del club és la de treure el màxim profit al planter i per això hem de comptar amb la gent que hi ha. De tota manera si es presenta algun jugador que per les circumstàncies que siguin li interessa de jugar amb el Sarrià, doncs benvingut sigui.

El que més preocupava a Emilín Rodríguez era el projecte de reestructuració de grups que s’havia de fer a final de temporada i en què cinc equips haurien de deixar la categoria.

És un problema perquè nosaltres comptem amb el planter i això ens pot crear problemes a l’hora de la permanència, però jo espero que amb esforç i una mica d’il·lusió aconseguirem un lloc que ens permeti de mantenir-nos.

Els canvis més destacables respecte a la temporada anterior havien estat que la UES estava buscant entrenador per a l’equip de 2a Nacional -després de la marxa de Pitu Sitges al GEiEG– i que es produïen canvis al grup humà del primer equip –com comentava l’entrenador.

D’entrada, hi ha 3 jugadors que marxen a fer la “mili”, motiu pel qual hauré de prescindir d’ells. Són en Joan Ramió, en Xavi Duran i en Toni Villar. Després segueixo sense tenir notícies d’en Vicenç Boada, al que he perdut, per dir-ho d’alguna manera, després de la seva lesió i era un element molt vàlid per l’equip. De totes maneres confio poder mantenir el mateix bloc i, a més, ja poder comptar plenament amb Fèlix Castellanos.

El primer compromís que es presentava als sarrianencs a la pretemporada era la Lliga Catalana que començava la setmana següent, el dijous 1 de setembre.

 

“Rivalitat i esportivitat”

Diumenge, 26 de setembre de 1976

El periodista de Los Sítios de Gerona, Narcís Planas, dedicava l’editorial esportiu setmanal del diumenge (anomenat El Momento Deportivo) al partit de la màxima. Titulava l’article d’opinió “Rivalitat i esportivitat” fent referència, sobretot, a confrontacions anteriors. A continuació es fa la transcripció integra d’aquest article:

La competició estatal de la 1a Divisió de balonmano comença avui el seu recorregut esportiu amb una confrontació interessantíssima i esperada en àmbit provincial, ens referim al GEiEGMontserrat que tindrà com a escenari el pavelló Municipal d’Esports de Girona (el pavelló de La Devesa).

A l’actual edició del campionat de Lliga Nacional l’enfrontament no arriba envoltat ni esquitxat de rivalitats mal interpretades que no porten res de positiu i que només serveixen per crear enemistats. Els últims anys, els GEiEGMontserrat anaven acompanyats d’un apassionament exasperant que ara per ara no s’entreveu. Hi ha, això sí, interès per l’enfrontament. Tots dos fronts, “grupistes” i blau-i-blancs, preparen amb el màxim zel la disputa però, almenys sobre el paper, no s’ha propagat aquesta passió mal entesa per a alguns.

La nostra comesa informativa no ens permetrà presenciar, aquest matí, un dels dos enfrontaments de “la màxima” d’aquesta temporada. Quan aconseguim notícies sobre el seu desenvolupament, ens agradaria saber que l’esportivitat ha imperat per sobre de tot. Això seria un pas més cap endavant que hauria fet el balonmano i per descomptat, les aficions d’ambdós conjunts.

Al nostre record hi ha presents encara espectacles realment lamentables que han tingut lloc quan a la pista es trobaven presents “grupistes” i sarrianencs. Serem optimistes i a pensar que, tot i que segueixi imperant la mateixa rivalitat, el comportament dels espectadors oferirà un caire modèlic. És indubtable que s’ha d’animar l’equip, però també s’ha de respectar el contrari. Desitjaríem que els aficionats de Sarrià de Ter encoratgessin als seus i es desentenguessin dels “grupistes”, com també esperem que els seguidors dels GEiEG animin els seus jugadors sense posar-se per res amb el rival.

No hi ha el menor dubte que aquests tipus de partits fan afició. L’ambient és per si mateix excel·lent i encara més si els qui estan a la pista i fora d’ella saben comportar-se com manen els cànons esportius.

El fet que la temporada encara no hagi ofert alternatives en forma de resultats fa que s’esperi l’enfrontament amb més tranquil·litat. Aquest fet, indubtablement, pot afavorir el desig de tot esportista i aficionat que s’enorgulleixi de ser-ho i que no és altre que el de participar i assistir a una confrontació balonmanística on queden desterrades les males maneres i la mal interpretada rivalitat. Veurem si d’una vegada per totes l’esport serveix com a vincle d’unió entre les persones. Els qui seran avui al matí al pavelló Municipal d’Esports (dins i fora de la pista) tenen la paraula.”

El diumenge, partit de “la máxima” a 1a Nacional

Divendres, 24 de setembre de 1976

El següent diumenge s’havia de jugar al Pavelló Municipal d’Esports de Girona (el pavelló de La Devesa) a les 12.30h el partit inaugural de la Temporada 1976/1977 del campionat de lliga de la 1a Divisió Nacional de balonmano. S’hi van enfrontar els dos grans rivals del balonmano provincial: el GEiEG de Girona i el Montserrat de Sarrià de Ter.

El pronòstic abans del partit era totalment incert. A la temporada anterior, tots dos partits havien acabat amb una igualada a 11 gols. Els més experts auguraven que no es tornaria a repetir. La veritat era que l’encontre havia de resultar molt atractiu i que el pavelló presentaria un aspecte magnífic amb aficionats d’ambdós equips animant fins a l’impossible les formacions respectives.

Per conèixer amb més detall el moment que vivien els equips, el periodista Jordi Xargayó parlava amb l’entrenador del Montserrat, Emili Rodríguez.

emili-rodriguez
Emili Rodríguez, entrenador del GDNS de Montserrat

Com es troba el GD Montserrat de cara a l’inici de lliga?

Pel que fa a preparació anem endarrerits, necessitarem varies jornades per estar a to.

A què es deguda aquesta poca preparació?

Vam començar els entrenaments a principis de mes i alguns jugadors no s’han pogut incorporar fins a mitjans. A més, jo vaig estar alguns dies fora, ja que vaig assistir a uns cursets a Madrid. També, com que tenim la pista descoberta, alguns entrenaments s’han hagut de suspendre per culpa de la pluja.

Quines noves incorporacions heu fet?

De moment són segurs un lateral dret, Jordi Brugué i un porter, Joan Sala. Esperem poder fitxar dos o tres jugadors més.

Esteu disposats a superar l’excel·lent paper que vau fer la temporada passada?

Seria ideal, però hem de ser realistes. Si hi ha possibilitats, ens conformem amb mantenir la categoria i, si podem ocupar un lloc d’honor, millor.

El diumenge, partit de “la màxima”…

Tots els partits de rivalitat porten ambient. En principi, sembla que el GEiEG ha fet una preparació molt ordenada. Al torneig internacional vaig poder veure que lluitaven fort i que estaven conjuntats. A l’hora del resultat, espero guanyar. Farem tot el possible perquè sigui així.

Quin és el teu favorit?

Sempre és el meu equip encara que, repeteixo, hem de ser realistes. Ells porten més avantatge pel que fa a treball que potser els hi pot donar bons resultats. Tant de bo no sigui així.

Us beneficia jugar el primer partit al camp del GEiEG?

Sembla que és un avantatge jugar el primer partit a camp foraster. La pèrdua de punts no és tan transcendental com un cop iniciada la competició. A més, si guanyéssim els dos punts, suposaria una gran injecció de moral per a l’equip.

Dóna’ns un pronòstic.

No se’n pot donar cap. A mi m’agradaria, a part que fos un partit sense lesionats i exclusions, guanyar, deixant a part si estem més o menys malament. Hi ha molts factors i sempre pot sorgir alguna sorpresa.

Aquesta era l’opinió del màxim responsable del GDNS Montserrat. S’esperava que els equips deixessin al vestuari antigues rancúnies i sortissin a la pista per oferir un gran espectacle esportiu.

Monserrat-Malgrat al torneig “Festa Major de Sarrià de Ter”

Dissabte, 11 de setembre de 1976

Amb motiu de la Festa Major de Sarrià de Ter i organitzat pel GDNS Montserrat es van celebrar el dissabte, 11 de setembre de 1976, dos partits de balonmano en els qual es van enfrontar primerament, els juvenils del CB Malgrat contra els del Montserrat. A continuació van ser els equips sèniors d’ambdues entitats els qui disputessin sengles trofeus cedits per l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

La jornada balonmanística per raons d’ordre tècnic es va celebrar a les instal·lacions de l’ADC de Sarrià de Dalt, que van ser cedides desinteressadament per a l’ocasió.

Torneig triangular a Sarrià de Dalt

Dissabte, 4 de setembre de 1976

Organitzat per l’ADC Sarrià de Dalt i amb motiu de la Festa Major, es va disputar a les instal·lacions dels paperers a les 6 de la tarda del dissabte un renyit i interessant torneig triangular amb la participació dels equips de La Salle Montcada de la 1a categoria provincial de Barcelona; el Montserrat de la 1a nacional i l’equip organitzador del torneig i campió de la 1a categoria provincial de Girona, es disputaven un trofeu cedit per l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Tant el Montserrat com el Sarrià de Dalt presentaven davant del públic de Sarrià les plantilles oficials de cara a la nova temporada. Pel que feia a l’ADC, havia contractat per la temporada els serveis tècnics d’Agustí Fajardo, exjugador del Duque de Ahumada.