Una renovada III Lliga Catalana es posa en marxa.
Dimecres, 31 d’agost de 1983
El dijous, 1 de setembre de 1983, començava la 3a edició de la Lliga Catalana que organitzava la Federació Catalana d’Handbol. Des que en Joan Casellas es va fer càrrec de la presidència de la FCH, una de les seves aspiracions principals va ser la de potenciar les competicions catalanes. D’aquí que la Lliga Catalana d’aquell any s’hagués remodelat totalment i se li donés una altra vitalitat.
Era del tot impensable que FC Barcelona i BM Granollers els pogués interessar participar des d’un principi a la competició com havien fet l’any anterior. Per això, la Comissió Tècnica de la FCH va decidir que aquests dos equips de la Divisió d’Honor entressin directament a semifinals. D’aquesta manera s’aconseguien dos objectius importants: donar cabuda als dos millors equips catalans i, per altra part, que no es veiessin involucrats en una competició que no els interessava gens, esportivament parlant.
El funcionament d’aquella edició va constar de dues fases; a la primera, dos grups de quatre equips cadascun, jugaven entre ells pel sistema de lligueta, tots contra tots a dues voltes. A la segona fase, els campions de cada grup, i previ sorteig, s’enfrontaven contra el FC Barcelona i el BM Granollers. D’aquella semifinal, a doble partit, va sortir els finalistes que si res canviava s’havia de jugar el diumenge 2 d’octubre al pavelló poliesportiu de Puig-reig, al Berguedà (Barcelona).
Els representants gironins a la Lliga Catalana van ser dos, la Unió Esportiva Sarrià de la 1a Divisió Nacional i el GEiEG de Girona, de la Divisió d’Honor.
Cal dir que a l’anterior edició el FC Barcelona havia estat el campió de la II Lliga Catalana i en la III també es perfilava com un dels grans favorits.
El calendari dels dos grups de la primera fase va ser el següent:
Grup A
Grup B
La UES comença els entrenaments de la pretemporada 1983/84.
Dijous, 18 d’agost de 1983
El vespre (20:30h) del dijous 18 d’agost els jugadors sèniors de la Unió Esportiva Sarrià van començar els entrenaments per preparar la temporada 1983/84. Els sarrianencs van fer la primera sessió a les instal·lacions de Sarrià de Dalt, ja que en aquelles dates s’estaven duent a terme remodelacions al pavelló de la UES.
Tots els jugadors sèniors de la UES se’ls va convocar, per primera vegada després de les vacances, per entrenar tres dies a la setmana i l’entrenador, Emilín Rodríguez, contemplava la possibilitat d’incrementar la freqüència dels entrenaments si era necessari.
Per ara, el que farem serà portar a terme el condicionament físic dels jugadors aquí mateix a Sarrià aprofitant que a pocs metres poden estar en contacte amb la natura per després, a partir del mes de setembre, començar amb els exercicis al pavelló per posar a punt l’equip tècnicament i tàcticament.
Fins el moment, no se sabia quins jugadors formarien part de la plantilla del primer equip, que militaria un any més a la categoria de la 1a Divisió Nacional i quins formarien part de l’equip de la 2a Divisió Nacional.
En principi no he decidit res. S’ha de tenir en compte que encara no he pogut parlar amb ells i serà després d’aquests dies, al llarg dels quals ho faré, quan prendré les decisions per a la composició definitiva de la plantilla.
Pel que feia referència a possibles fitxatges, l’entrenador no es mostrava gaire ambiciós:
La política del club és la de treure el màxim profit al planter i per això hem de comptar amb la gent que hi ha. De tota manera si es presenta algun jugador que per les circumstàncies que siguin li interessa de jugar amb el Sarrià, doncs benvingut sigui.
El que més preocupava a Emilín Rodríguez era el projecte de reestructuració de grups que s’havia de fer a final de temporada i en què cinc equips haurien de deixar la categoria.
És un problema perquè nosaltres comptem amb el planter i això ens pot crear problemes a l’hora de la permanència, però jo espero que amb esforç i una mica d’il·lusió aconseguirem un lloc que ens permeti de mantenir-nos.
Els canvis més destacables respecte a la temporada anterior havien estat que la UES estava buscant entrenador per a l’equip de 2a Nacional -després de la marxa de Pitu Sitges al GEiEG– i que es produïen canvis al grup humà del primer equip –com comentava l’entrenador.
D’entrada, hi ha 3 jugadors que marxen a fer la “mili”, motiu pel qual hauré de prescindir d’ells. Són en Joan Ramió, en Xavi Duran i en Toni Villar. Després segueixo sense tenir notícies d’en Vicenç Boada, al que he perdut, per dir-ho d’alguna manera, després de la seva lesió i era un element molt vàlid per l’equip. De totes maneres confio poder mantenir el mateix bloc i, a més, ja poder comptar plenament amb Fèlix Castellanos.
El primer compromís que es presentava als sarrianencs a la pretemporada era la Lliga Catalana que començava la setmana següent, el dijous 1 de setembre.
“Rivalitat i esportivitat”
Diumenge, 26 de setembre de 1976
El periodista de Los Sítios de Gerona, Narcís Planas, dedicava l’editorial esportiu setmanal del diumenge (anomenat El Momento Deportivo) al partit de la màxima. Titulava l’article d’opinió “Rivalitat i esportivitat” fent referència, sobretot, a confrontacions anteriors. A continuació es fa la transcripció integra d’aquest article:
“La competició estatal de la 1a Divisió de balonmano comença avui el seu recorregut esportiu amb una confrontació interessantíssima i esperada en àmbit provincial, ens referim al GEiEG – Montserrat que tindrà com a escenari el pavelló Municipal d’Esports de Girona (el pavelló de La Devesa).
A l’actual edició del campionat de Lliga Nacional l’enfrontament no arriba envoltat ni esquitxat de rivalitats mal interpretades que no porten res de positiu i que només serveixen per crear enemistats. Els últims anys, els GEiEG – Montserrat anaven acompanyats d’un apassionament exasperant que ara per ara no s’entreveu. Hi ha, això sí, interès per l’enfrontament. Tots dos fronts, “grupistes” i blau-i-blancs, preparen amb el màxim zel la disputa però, almenys sobre el paper, no s’ha propagat aquesta passió mal entesa per a alguns.
La nostra comesa informativa no ens permetrà presenciar, aquest matí, un dels dos enfrontaments de “la màxima” d’aquesta temporada. Quan aconseguim notícies sobre el seu desenvolupament, ens agradaria saber que l’esportivitat ha imperat per sobre de tot. Això seria un pas més cap endavant que hauria fet el balonmano i per descomptat, les aficions d’ambdós conjunts.
Al nostre record hi ha presents encara espectacles realment lamentables que han tingut lloc quan a la pista es trobaven presents “grupistes” i sarrianencs. Serem optimistes i a pensar que, tot i que segueixi imperant la mateixa rivalitat, el comportament dels espectadors oferirà un caire modèlic. És indubtable que s’ha d’animar l’equip, però també s’ha de respectar el contrari. Desitjaríem que els aficionats de Sarrià de Ter encoratgessin als seus i es desentenguessin dels “grupistes”, com també esperem que els seguidors dels GEiEG animin els seus jugadors sense posar-se per res amb el rival.
No hi ha el menor dubte que aquests tipus de partits fan afició. L’ambient és per si mateix excel·lent i encara més si els qui estan a la pista i fora d’ella saben comportar-se com manen els cànons esportius.
El fet que la temporada encara no hagi ofert alternatives en forma de resultats fa que s’esperi l’enfrontament amb més tranquil·litat. Aquest fet, indubtablement, pot afavorir el desig de tot esportista i aficionat que s’enorgulleixi de ser-ho i que no és altre que el de participar i assistir a una confrontació balonmanística on queden desterrades les males maneres i la mal interpretada rivalitat. Veurem si d’una vegada per totes l’esport serveix com a vincle d’unió entre les persones. Els qui seran avui al matí al pavelló Municipal d’Esports (dins i fora de la pista) tenen la paraula.”
El diumenge, partit de “la máxima” a 1a Nacional
Divendres, 24 de setembre de 1976
El següent diumenge s’havia de jugar al Pavelló Municipal d’Esports de Girona (el pavelló de La Devesa) a les 12.30h el partit inaugural de la Temporada 1976/1977 del campionat de lliga de la 1a Divisió Nacional de balonmano. S’hi van enfrontar els dos grans rivals del balonmano provincial: el GEiEG de Girona i el Montserrat de Sarrià de Ter.
El pronòstic abans del partit era totalment incert. A la temporada anterior, tots dos partits havien acabat amb una igualada a 11 gols. Els més experts auguraven que no es tornaria a repetir. La veritat era que l’encontre havia de resultar molt atractiu i que el pavelló presentaria un aspecte magnífic amb aficionats d’ambdós equips animant fins a l’impossible les formacions respectives.
Per conèixer amb més detall el moment que vivien els equips, el periodista Jordi Xargayó parlava amb l’entrenador del Montserrat, Emili Rodríguez.
Com es troba el GD Montserrat de cara a l’inici de lliga?
Pel que fa a preparació anem endarrerits, necessitarem varies jornades per estar a to.
A què es deguda aquesta poca preparació?
Vam començar els entrenaments a principis de mes i alguns jugadors no s’han pogut incorporar fins a mitjans. A més, jo vaig estar alguns dies fora, ja que vaig assistir a uns cursets a Madrid. També, com que tenim la pista descoberta, alguns entrenaments s’han hagut de suspendre per culpa de la pluja.
Quines noves incorporacions heu fet?
De moment són segurs un lateral dret, Jordi Brugué i un porter, Joan Sala. Esperem poder fitxar dos o tres jugadors més.
Esteu disposats a superar l’excel·lent paper que vau fer la temporada passada?
Seria ideal, però hem de ser realistes. Si hi ha possibilitats, ens conformem amb mantenir la categoria i, si podem ocupar un lloc d’honor, millor.
El diumenge, partit de “la màxima”…
Tots els partits de rivalitat porten ambient. En principi, sembla que el GEiEG ha fet una preparació molt ordenada. Al torneig internacional vaig poder veure que lluitaven fort i que estaven conjuntats. A l’hora del resultat, espero guanyar. Farem tot el possible perquè sigui així.
Quin és el teu favorit?
Sempre és el meu equip encara que, repeteixo, hem de ser realistes. Ells porten més avantatge pel que fa a treball que potser els hi pot donar bons resultats. Tant de bo no sigui així.
Us beneficia jugar el primer partit al camp del GEiEG?
Sembla que és un avantatge jugar el primer partit a camp foraster. La pèrdua de punts no és tan transcendental com un cop iniciada la competició. A més, si guanyéssim els dos punts, suposaria una gran injecció de moral per a l’equip.
Dóna’ns un pronòstic.
No se’n pot donar cap. A mi m’agradaria, a part que fos un partit sense lesionats i exclusions, guanyar, deixant a part si estem més o menys malament. Hi ha molts factors i sempre pot sorgir alguna sorpresa.
Aquesta era l’opinió del màxim responsable del GDNS Montserrat. S’esperava que els equips deixessin al vestuari antigues rancúnies i sortissin a la pista per oferir un gran espectacle esportiu.
Monserrat-Malgrat al torneig “Festa Major de Sarrià de Ter”
Dissabte, 11 de setembre de 1976
Amb motiu de la Festa Major de Sarrià de Ter i organitzat pel GDNS Montserrat es van celebrar el dissabte, 11 de setembre de 1976, dos partits de balonmano en els qual es van enfrontar primerament, els juvenils del CB Malgrat contra els del Montserrat. A continuació van ser els equips sèniors d’ambdues entitats els qui disputessin sengles trofeus cedits per l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
La jornada balonmanística per raons d’ordre tècnic es va celebrar a les instal·lacions de l’ADC de Sarrià de Dalt, que van ser cedides desinteressadament per a l’ocasió.
Torneig triangular a Sarrià de Dalt
Dissabte, 4 de setembre de 1976
Organitzat per l’ADC Sarrià de Dalt i amb motiu de la Festa Major, es va disputar a les instal·lacions dels paperers a les 6 de la tarda del dissabte un renyit i interessant torneig triangular amb la participació dels equips de La Salle Montcada de la 1a categoria provincial de Barcelona; el Montserrat de la 1a nacional i l’equip organitzador del torneig i campió de la 1a categoria provincial de Girona, es disputaven un trofeu cedit per l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
Tant el Montserrat com el Sarrià de Dalt presentaven davant del públic de Sarrià les plantilles oficials de cara a la nova temporada. Pel que feia a l’ADC, havia contractat per la temporada els serveis tècnics d’Agustí Fajardo, exjugador del Duque de Ahumada.
El Montserrat comença els entrenaments.
Divendres, 26 d’agost de 1976
Feia poc que el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat havia iniciat els entrenaments per preparar l’equip conscientment i afrontar amb èxit el campionat nacional de Lliga. A les primeres sessions, el Montserrat estava verificant diverses provatures per a la composició de la plantilla que havia d’encarar la 1a Divisió Nacional.
Com a entrenador del primer equip continuava Emili Rodríguez. Pel que feia a ell, es podia dir que la Comissió Tècnica de la Federació Espanyola de Balonmano havia programat un curs de perfeccionament per a entrenadors nacionals, el qual va ser convidat a assistir-hi. Aquell curset es va realitzar al llarg de la primera quinzena de setembre a Madrid.
El professorat estava format per:
Tècnica i tàctica
Sr Janusz Czerwiński, entrenador de la selecció de Polònia
Educació física de base
Professor titulat de l’INEF
Preparació física aplicada
Professor Carlos Álvarez del Villar
Reglament de joc
Sr Domingo Bárcenas, director de la Escuela Nacional de Preparadores y árbitros
Un GEiEG – Montserrat per començar la Temporada 1976/77
Divendres, 16 de juliol de 1976
El secretari de la Federació de Girona d’Handbol va estar a l’assemblea de la Federació Espanyola on es van tractar temes d’interès relacionats amb la problemàtica del balonmano. Així mateix, el secretari de l’organisme federatiu també va assistir a la reunió de secretaris convocada per la Federació Nacional.
A la seva tornada de Madrid va informar de temes de gran importància. En primer lloc va facilitar la llista dels equips que competirien a la Lliga Nacional de Primera Divisió, que al Grup II serien aquests 12:
Canteras UD (Gran Canària)
GDNS Montserrat (Sarrià de Ter – Girona)
CE Juventud Petrel (Alacant)
BM Puerto Sagunto (València)
CD BM Juventud Málaga
BM Gavà (Barcelona)
BM Ripollet (Barcelona)
CN Helios (Saragossa)
CD Sporting Salesianos (Alacant)
C Banesto (Madrid)
D Guillem Tatay (Alzira – València)
SD GEiEG (Girona)
La competició començava el diumenge, 26 de setembre de 1976, i la 1a jornada ja enfrontava els dos representants gironins a la 1a Divisió Nacional: el GEiEG i el Montserrat, a la pista grupista.
Un altre fet destacable era que en retirar les subvencions que tenien assignades els equips per viatjar a Canàries, la totalitat dels clubs, amb l’única excepció del Banesto de Madrid, es negava a desplaçar-se a la pista del Canteras de Canàries. Se suposava que alguna cosa es faria per arreglar aquella situació, ara bé, el que sí quedava ben clar era la postura dels altres clubs que no volien anar a Canàries.
A la reunió de secretaris es van unificar criteris en algunes qüestions com: a partir de l’inici de temporada les fitxes s’havien d’entregar amb 5 dies d’antelació per poder ser tramitades. També es va parlar de l’ajuda directa als clubs que fins el moment distribuïa la Federació Nacional. A partir d’aquell moment se’ls comunicaria les quantitats i les federacions provincials serien les responsables d’assignar el que correspongués a cada club.
Cómoda victoria del Montserrat sobre el Puerto Sagunto (20-13)
Diumenge, 26 d’octubre de 1975
El diumenge es va disputar la 4a jornada del campionat de Lliga de la 1a Divisió Nacional i el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat va rebre al Pavelló Municipal d’Esports de Girona el Puerto Sagunto, equip que a la jornada anterior havia perdut sorprenentment la imbatibilitat a la seva pista davant el Palautordera. Els blau-i-blancs que entrenava Emili Rodríguez sortien com a favorits d’aquella confrontació que començava a les 12.30h al recinte poliesportiu de La Devesa. L’enfrontament es presentava interessant ja que els visitants segur que oposarien una forta resistència a l’equip de Sarrià de Ter.
El partit va tenir dues fases totalment diferents: durant els primers 30 minuts tots dos equips van mostrar grans encerts ofensius. Després d’un període d’igualtat, els sarrianencs es desenganxaven clarament del seu rival els últims 10 minuts.
A la segona part va canviar la decoració, tant que el Puerto Sagunto va aconseguir el primer gol al minut 4 i el Montserrat no ho va fer fins el minut 18, és a dir, en tot aquell temps el marcador només es va moure en dues ocasions. Els deixebles d’Emili Rodríguez van assegurar les seves últimes accions per mantenir la còmoda diferència que reflectia el marcador. Els últims 10 minuts, una vigorosa ratxa realitzadora del Montserrat va permetre als sarrianencs aconseguir una sèrie de gols que van sentenciar per complet el partit.
El Montserrat va sortir inicialment amb en Miquel Espígol a la porteria; a la banda dreta, d’extrem, en Santi Busquets i de lateral en Josep Ma Rodríguez; a l’esquerra, en Ramon Clotas d’extrem i en Josep Mitjà de lateral; dirigint el joc de central, en Jaume Casadevall i de pivot, en Jordi Duran.
El Sarrià de Ter va començar el partit marcant i tot seguit l’empatava el Puerto Sagunto. Als 15 minuts els saguntins es col·locaven per davant amb un 6-7. El Montserrat va reaccionar, que a partir d’aquell moment es distanciava del seu rival: 10-7 al minut 19; 13-8 al 26 i amb un 15-10 s’arribava a la mitja part.
A la represa, Cócera va retallar la diferència a 15-11 al minut 4. Posteriorment els porters van aturar tres 7 metres: a Cócera, Santi Busquets i Josep Ma Rodríguez. S’arribava al 16-11 del minut 18. En Santi Busquets va augmentar la diferència al minut 21 per agafar un clar avantatge l’equip local.
Va destacar el gran partit que va fer en Martí Teixidor que va substituir, a poc per arribar al descans, en Miquel Espígol. En Santi Busquets va estar molt encertat als contraatacs que va prodigar. Molt bé en Jaume Casadevall, que va organitzar el joc del seu equip. Pel que fa als visitants cal senyalar la completa actuació de Cócera, el seu millor jugador.
Bon arbitratge del Srs Nadal i Pinna.
El Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat es va imposar, al Pavelló Municipal d’Esports de Girona, el Puerto Sagunto, equip que havia començat el campionat de lliga molt fort i que va ser presa fàcil de l’equip blau-i-blanc, que va reeixir una completa primera part. Els de Sarrià de Ter es situaven a la 5a posició, igualats en punts amb el GEiEG de Girona que va perdre la seva imbatibilitat en el seu desplaçament a la pista del Juventud alacantí.
Als altres partits van ser previsibles les victòries de l’Sporting Salesianos, el Canteras, el SEAT i el Palautordera en una jornada totalment casolana, ja que van guanyar tots sis equips que jugaven en la pista pròpia.
El "balonmano" a Sarrià de Ter 