Entrenadors de la UES

Anuncis

La UES comença els entrenaments de la pretemporada 1983/84.

Dijous, 18 d’agost de 1983

El vespre (20:30h) del dijous 18 d’agost els jugadors sèniors de la Unió Esportiva Sarrià van començar els entrenaments per preparar la temporada 1983/84. Els sarrianencs van fer la primera sessió a les instal·lacions de Sarrià de Dalt, ja que en aquelles dates s’estaven duent a terme remodelacions al pavelló de la UES.

Tots els jugadors sèniors de la UES se’ls va convocar, per primera vegada després de les vacances, per entrenar tres dies a la setmana i l’entrenador, Emilín Rodríguez, contemplava la possibilitat d’incrementar la freqüència dels entrenaments si era necessari.

Per ara, el que farem serà portar a terme el condicionament físic dels jugadors aquí mateix a Sarrià aprofitant que a pocs metres poden estar en contacte amb la natura per després, a partir del mes de setembre, començar amb els exercicis al pavelló per posar a punt l’equip tècnicament i tàcticament.

Fins el moment, no se sabia quins jugadors formarien part de la plantilla del primer equip, que militaria un any més a la categoria de la 1a Divisió Nacional i quins formarien part de l’equip de la 2a Divisió Nacional.

En principi no he decidit res. S’ha de tenir en compte que encara no he pogut parlar amb ells i serà després d’aquests dies, al llarg dels quals ho faré, quan prendré les decisions per a la composició definitiva de la plantilla.

Pel que feia referència a possibles fitxatges, l’entrenador no es mostrava gaire ambiciós:

La política del club és la de treure el màxim profit al planter i per això hem de comptar amb la gent que hi ha. De tota manera si es presenta algun jugador que per les circumstàncies que siguin li interessa de jugar amb el Sarrià, doncs benvingut sigui.

El que més preocupava a Emilín Rodríguez era el projecte de reestructuració de grups que s’havia de fer a final de temporada i en què cinc equips haurien de deixar la categoria.

És un problema perquè nosaltres comptem amb el planter i això ens pot crear problemes a l’hora de la permanència, però jo espero que amb esforç i una mica d’il·lusió aconseguirem un lloc que ens permeti de mantenir-nos.

Els canvis més destacables respecte a la temporada anterior havien estat que la UES estava buscant entrenador per a l’equip de 2a Nacional -després de la marxa de Pitu Sitges al GEiEG– i que es produïen canvis al grup humà del primer equip –com comentava l’entrenador.

D’entrada, hi ha 3 jugadors que marxen a fer la “mili”, motiu pel qual hauré de prescindir d’ells. Són en Joan Ramió, en Xavi Duran i en Toni Villar. Després segueixo sense tenir notícies d’en Vicenç Boada, al que he perdut, per dir-ho d’alguna manera, després de la seva lesió i era un element molt vàlid per l’equip. De totes maneres confio poder mantenir el mateix bloc i, a més, ja poder comptar plenament amb Fèlix Castellanos.

El primer compromís que es presentava als sarrianencs a la pretemporada era la Lliga Catalana que començava la setmana següent, el dijous 1 de setembre.

 

El diumenge, partit de “la máxima” a 1a Nacional

Divendres, 24 de setembre de 1976

El següent diumenge s’havia de jugar al Pavelló Municipal d’Esports de Girona (el pavelló de La Devesa) a les 12.30h el partit inaugural de la Temporada 1976/1977 del campionat de lliga de la 1a Divisió Nacional de balonmano. S’hi van enfrontar els dos grans rivals del balonmano provincial: el GEiEG de Girona i el Montserrat de Sarrià de Ter.

El pronòstic abans del partit era totalment incert. A la temporada anterior, tots dos partits havien acabat amb una igualada a 11 gols. Els més experts auguraven que no es tornaria a repetir. La veritat era que l’encontre havia de resultar molt atractiu i que el pavelló presentaria un aspecte magnífic amb aficionats d’ambdós equips animant fins a l’impossible les formacions respectives.

Per conèixer amb més detall el moment que vivien els equips, el periodista Jordi Xargayó parlava amb l’entrenador del Montserrat, Emili Rodríguez.

emili-rodriguez
Emili Rodríguez, entrenador del GDNS de Montserrat

Com es troba el GD Montserrat de cara a l’inici de lliga?

Pel que fa a preparació anem endarrerits, necessitarem varies jornades per estar a to.

A què es deguda aquesta poca preparació?

Vam començar els entrenaments a principis de mes i alguns jugadors no s’han pogut incorporar fins a mitjans. A més, jo vaig estar alguns dies fora, ja que vaig assistir a uns cursets a Madrid. També, com que tenim la pista descoberta, alguns entrenaments s’han hagut de suspendre per culpa de la pluja.

Quines noves incorporacions heu fet?

De moment són segurs un lateral dret, Jordi Brugué i un porter, Joan Sala. Esperem poder fitxar dos o tres jugadors més.

Esteu disposats a superar l’excel·lent paper que vau fer la temporada passada?

Seria ideal, però hem de ser realistes. Si hi ha possibilitats, ens conformem amb mantenir la categoria i, si podem ocupar un lloc d’honor, millor.

El diumenge, partit de “la màxima”…

Tots els partits de rivalitat porten ambient. En principi, sembla que el GEiEG ha fet una preparació molt ordenada. Al torneig internacional vaig poder veure que lluitaven fort i que estaven conjuntats. A l’hora del resultat, espero guanyar. Farem tot el possible perquè sigui així.

Quin és el teu favorit?

Sempre és el meu equip encara que, repeteixo, hem de ser realistes. Ells porten més avantatge pel que fa a treball que potser els hi pot donar bons resultats. Tant de bo no sigui així.

Us beneficia jugar el primer partit al camp del GEiEG?

Sembla que és un avantatge jugar el primer partit a camp foraster. La pèrdua de punts no és tan transcendental com un cop iniciada la competició. A més, si guanyéssim els dos punts, suposaria una gran injecció de moral per a l’equip.

Dóna’ns un pronòstic.

No se’n pot donar cap. A mi m’agradaria, a part que fos un partit sense lesionats i exclusions, guanyar, deixant a part si estem més o menys malament. Hi ha molts factors i sempre pot sorgir alguna sorpresa.

Aquesta era l’opinió del màxim responsable del GDNS Montserrat. S’esperava que els equips deixessin al vestuari antigues rancúnies i sortissin a la pista per oferir un gran espectacle esportiu.

El Montserrat comença els entrenaments.

Divendres, 26 d’agost de 1976

Feia poc que el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat havia iniciat els entrenaments per preparar l’equip conscientment i afrontar amb èxit el campionat nacional de Lliga. A les primeres sessions, el Montserrat estava verificant diverses provatures per a la composició de la plantilla que havia d’encarar la 1a Divisió Nacional.

Com a entrenador del primer equip continuava Emili Rodríguez. Pel que feia a ell, es podia dir que la Comissió Tècnica de la Federació Espanyola de Balonmano havia programat un curs de perfeccionament per a entrenadors nacionals, el qual va ser convidat a assistir-hi. Aquell curset es va realitzar al llarg de la primera quinzena de setembre a Madrid.

El professorat estava format per:

Tècnica i tàctica

Sr Janusz Czerwiński, entrenador de la selecció de Polònia

Educació física de base

Professor titulat de l’INEF

Preparació física aplicada

Professor Carlos Álvarez del Villar

Reglament de joc

Sr Domingo Bárcenas, director de la Escuela Nacional de Preparadores y árbitros

 

Cómoda victoria del Montserrat sobre el Puerto Sagunto (20-13)

Diumenge, 26 d’octubre de 1975

El diumenge es va disputar la 4a jornada del campionat de Lliga de la 1a Divisió Nacional i el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat va rebre al Pavelló Municipal d’Esports de Girona el Puerto Sagunto, equip que a la jornada anterior havia perdut sorprenentment la imbatibilitat a la seva pista davant el Palautordera. Els blau-i-blancs que entrenava Emili Rodríguez sortien com a favorits d’aquella confrontació que començava a les 12.30h al recinte poliesportiu de La Devesa. L’enfrontament es presentava interessant ja que els visitants segur que oposarien una forta resistència a l’equip de Sarrià de Ter.

Partits-4a-jornada-1975-76

El partit va tenir dues fases totalment diferents: durant els primers 30 minuts tots dos equips van mostrar grans encerts ofensius. Després d’un període d’igualtat, els sarrianencs es desenganxaven clarament del seu rival els últims 10 minuts.

A la segona part va canviar la decoració, tant que el Puerto Sagunto va aconseguir el primer gol al minut 4 i el Montserrat no ho va fer fins el minut 18, és a dir, en tot aquell temps el marcador només es va moure en dues ocasions. Els deixebles d’Emili Rodríguez van assegurar les seves últimes accions per mantenir la còmoda diferència que reflectia el marcador. Els últims 10 minuts, una vigorosa ratxa realitzadora del Montserrat va permetre als sarrianencs aconseguir una sèrie de gols que van sentenciar per complet el partit.

Alineació-4a-jornada-1975-76

El Montserrat va sortir inicialment amb en Miquel Espígol a la porteria; a la banda dreta, d’extrem, en Santi Busquets i de lateral en Josep Ma Rodríguez; a l’esquerra, en Ramon Clotas d’extrem i en Josep Mitjà de lateral; dirigint el joc de central, en Jaume Casadevall i de pivot, en Jordi Duran.

El Sarrià de Ter va començar el partit marcant i tot seguit l’empatava el Puerto Sagunto. Als 15 minuts els saguntins es col·locaven per davant amb un 6-7. El Montserrat va reaccionar, que a partir d’aquell moment es distanciava del seu rival: 10-7 al minut 19; 13-8 al 26 i amb un 15-10 s’arribava a la mitja part.

A la represa, Cócera va retallar la diferència a 15-11 al minut 4. Posteriorment els porters van aturar tres 7 metres: a Cócera, Santi Busquets i Josep Ma Rodríguez. S’arribava al 16-11 del minut 18. En Santi Busquets va augmentar la diferència al minut 21 per agafar un clar avantatge l’equip local.

Va destacar el gran partit que va fer en Martí Teixidor que va substituir, a poc per arribar al descans, en Miquel Espígol. En Santi Busquets va estar molt encertat als contraatacs que va prodigar. Molt bé en Jaume Casadevall, que va organitzar el joc del seu equip. Pel que fa als visitants cal senyalar la completa actuació de Cócera, el seu millor jugador.

Bon arbitratge del Srs Nadal i Pinna.

Resultats-4a-jornada-1975-76

Classificació-4a-jornada-1975-76

El Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat es va imposar, al Pavelló Municipal d’Esports de Girona, el Puerto Sagunto, equip que havia començat el campionat de lliga molt fort i que va ser presa fàcil de l’equip blau-i-blanc, que va reeixir una completa primera part. Els de Sarrià de Ter es situaven a la 5a posició, igualats en punts amb el GEiEG de Girona que va perdre la seva imbatibilitat en el seu desplaçament a la pista del Juventud alacantí.

Als altres partits van ser previsibles les victòries de l’Sporting Salesianos, el Canteras, el SEAT i el Palautordera en una jornada totalment casolana, ja que van guanyar tots sis equips que jugaven en la pista pròpia.

Àmplia derrota del Montserrat a València (26-13)

Diumenge, 19 d’octubre de 1975

El GDNS de Montserrat es desplaçava a València per enfrontar-se al Dominicos, equip que no havia guanyat, fins el moment, cap punt. Els jugadors que preparava Emili Rodríguez tenien possibilitats de treure alguna cosa positiva del viatge a terres llevantines.

Partits-3a-jornada-1975-76

Molta igualtat de forces a la primera meitat del partit. Els sarrianencs van dominar algunes fases per un o dos gols d’avantatge. Es va estar jugant molt bé a la defensa i es van estar controlant els atacs dels locals. Es va arribar al descans amb empat a 8 gols.

A la represa va canviar completament el panorama. El parcial de 18 a 5 que s’havia encaixat als últims 30 minuts posava de relleu que les coses no havien rodat tan bé per a l’equip del Montserrat. Algunes exclusions rigoroses que van xiular els àrbitres als minuts inicials del 2n temps van permetre al Dominicos de València avançar-se de 3 gols al marcador, propagant el desànim entre la formació sarrianenca, que va actuar molt per sota de les seves possibilitats.

Molt casolans, potser un pèl massa, els Srs. Carrión i Romero del col·legi murcià.

Alineació-3a-jornada-1975-7

Ningú podia suposar a la finalització dels primers 30 minuts que el Dominicos de València guanyés  per un resultat tan ampli el NS de Montserrat, que va anar a la pista llevantina com a imbatut. Als primers compassos de la segona meitat del partit, alguns fets imprevistos van fer factible que els valencians aconseguissin encarrilar definitivament un partit que no tenien guanyat ni de bon tros.

Resultats-3a-jornada-1975-7

Classificació-3a-j-1975-76

Després de la 3a jornada de la Lliga Nacional de 1a Divisió només 2 equips es mantenien imbatuts: els dos primers classificats, el Juventud Petrel d’Alacant i el GEiEG de Girona. El diumenge, tres equips van perdre la imbatibilitat: l’Sporting Salesianos al pavelló municipal d’esports de la Devesa de Girona, el Montserrat a València i el Puerto Sagunto, de forma sorprenent, a la seva pista davant el Palautordera. El Banesto de Madrid i el Crivillent ocupaven les últimes places de la classificació.

En el Montserrat-GEiEG, ni guanyadors ni vençuts (11-11)

Diumenge , 12 d’octubre de 1975

Ambient extraordinari era el que hi havia a la pista del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona a l’hora de començar el partit de la “màxima” provincial de la 1a Divisió Nacional que enfrontava el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat de Sarrià de Ter i el GEiEG de Girona.

Al final dels 60 dramàtics, emocionants i interessants minuts no hi havia hagut ni guanyadors ni vençuts: empat a 11 al marcador. Així doncs, després de la 2a jornada els dos equips representatius del balonmano provincial de la competició nacional figuraven com a imbatuts. Calia deixar clares dues premisses: el resultat d’empat a 11 semblava correcte ja que ni uns ni els altres havien fet mèrits per guanyar, com tampoc n’havien fet per perdre. Un altre fet significatiu havia estat que el bon joc havia brillat per la seva absència. Hi havia hagut nervis, s’havien perdut pilotes que en teoria no es perden però, era el partit de la “màxima” i era lògic que els nervis hi juguessin un paper predominant.

Quasi sempre el marcador indicava empat o un gol d’avantatge per part d’un o d’altre equip. Això va posar encara més incertesa en el resultat, circumstància que va tenir el seu reflex en el joc desplegat damunt la pista i la cridòria eixordadora de la graderia.

Abans d’entrar de ple en el desenvolupament del partit, cal dir que l’encontre va estar dirigit pels Sr. Urbano i Sr. De la Fuente, que van saber capejar bé el temporal. La seva actuació va ser bona. Només hi va haver dos “però”: van excloure en Jordi Duran per 5 minuts quan aquest no havia fet res per merèixer un càstig tan sever, com a màxim se l’hauria d’haver fet seure per un temps màxim de 2 minuts. El segon va ser exclusió d’en Jaume Casadevall. El “capi” blau-i-blanc va estar a la banqueta 2 minuts, quan potser n’hi hauria hagut d’estar 5. Tot i això, bona actuació dels col·legiats que no van influir en el resultat final.

El Montserrat va sortir inicialment amb Miquel Espígol a la porteria; Santi Busquets a l’extrem dret i Ramon Clotas a l’esquerre; al lateral dret, Josep Mitjà; a l’esquerre, en Pau Fornells; central, en Jaume Casadevall; i al pivot, Jordi Duran. Pel “Grup” ho feien: Galán, Agustí Pérez, Hernández, Zubillaga, Uwe Paul, Jou i Alabau.

sitios_de_gerona_los_1975-10-14_p_012 (1a Nacionalv1
L’equip del Montserrat en el pavelló de Sant Josep de Girona el dia del la “màxima” contra el GEiEG de Girona. Dalt d’esq. a dreta: Emili Rodríguez (ent), Miquel Espígol, Josep Ma Rodríguez, Batllori, Pau Fornells, Jaume Casadevall i Martí Teixidor. Baix d’esq. a dreta: Josep Mitjà, Ramon Clotas, Jordi Duran, Xicu Ginesta, Quim Rodríguez i Santi Busquets.

Al minut 4, Josep Mitjà marcava de penal. Al minut 5, un 7 metres senyalat contra el Montserrat es resolia amb Hernández estavellant la pilota al pal i posteriorment agafava el rebot per marcar. Aquells moments inicials havien estat una fase de tempteig amb molta uniformitat defensiva. Santi Busquets aconseguia el 2-1 al minut 9 i immediatament després, Hernández empatava i deixava el seu lloc a Biosca. Per al Montserrat, Josep Ma Rodríguez substituïa en Josep Mitjà. Al quart d’hora de joc en Santi Busquets desaprofitava un penal que li parava Galán. Jou, al minut 8, marcava de penal i situava per primera vegada els grupistes pel davant al marcador. Al minut 21 marcava en Josep Ma Rodríguez: 3-3. En Jaume Casadevall avançava altre cop els blau-i-blancs al marcador. Alabau i Biosca xocaven entre ells, de manera que aquest últim va haver-se de retirar de la pista per no tornar a reaparèixer. Era una baixa sensible, la d’en Biosca, ja que era una peça clau per neutralitzar els contraatacs del Montserrat que, tot sigui dit, no va fer ús en moltes ocasions de la seva “arma mortal”. En Santi Busquets i en Ramon Clotas no van estar gaire fins en aquest aspecte, tot i que tampoc se’ls va donar gaire de joc. Al minut 26, l’Agustí Pérez desaprofitava un penal. Ja a l’última fase de la primera part, Jordi Duran pel Montserrat i en Jou pel GEiEG situaven el 5-4 al minut 30, per retirar-se cap els vestidors.

L’emoció i la incertesa persistien en l’ambient. Sortida fulgurant del Montserrat a la segona part: en Josep Ma Rodríguez i en Josep Mitjà marcaven per situar el 7-4 al marcador al minut 3. Gol d’Hernández al minut 4. Al cap de poc es va produir un fort xoc entre l’Agustí Pérez i en Miquel Espígol. El capità “grupista” es retirava de la pista per no tornar-hi a entrar. Una altra baixa sensible per a l’equip d’Arné, que escurçava distàncies quan Jou transformava un penal: 7-6. L’emoció, com es podia suposar, era màxima. Al minut 9 altre cop Jou batia de penal en Miquel Espígol que, tot sigui dit, estava parant moltes pilotes de gol; de la mateixa manera que el porter visitant, Galán. Jaume Casadevall situava al minut 11 el 8-7. Jou tornava a igualar el marcador després de transformar un 7 metres claríssim contra el Montserrat. Els moments culminants van donar-se entre els minuts 13 i 14, quan dos penals favorables al blau-i-blancs podien haver decidit el partit però Galán, en unes esplèndides intervencions, va parar la pilota primer a en Josep Mitjà i després en Ramon Clotas. Al minut 10, Uwe Paul, l’alemany, marcava el seu primer gol situant els del “Grup” per davant: 8-9. En Josep Mitjà empatava des dels 7 metres quan faltaven 10 minuts per acabar el partit. S’assolia el clímax. Uwe Paul tornava a marcar a Espígol: 9-10, a 9 minuts pel final. Els àrbitres excloïen en Jordi Duran, segons molts injustament, i el Montserrat va haver de jugar 5 minuts amb un home menys. Paradoxalment els blau-i-blancs van remuntar el 9-10 advers i situaven l’11-10 al seu favor després dels gols de Ramon Clotas i Josep Mitjà de penal. En aquest període, Jou desaprofitava un 7 metres. S’arribava als últims 5 minuts. El GEiEG pressionava i aconseguia la igualada al minut 30 mitjançant un gol de Jou. Els àrbitres van allargar el partit 2 minuts més per culpa de les interrupcions que s’havien produït durant l’encontre però el marcador va seguir inalterable. No va haver-hi ni vencedors ni vençuts.

Alineació-3a-jornada-1975-76

A l’apartat de jugadors destacats al costat del Montserrat calia mencionar el porter Miquel Espígol, que va tenir una actuació extraordinària. Va estar també molt bé en Josep Ma Rodríguez i en Jordi Duran, combatiu com sempre. Els perillosos extrems sarrianencs, Ramon Clotas i Santi Busquets, no van brillar com era habitual ja que els del “Grup” van tapar els contraatacs.

Per part del GEiEG el millor, sens dubte, va ser el porter Galán. El van seguir en mèrits Jou, molt millorat respecte als últims partits, i Hernández.

Resultats-3a-jornada-1975-76Seguien imbatuts els dos equips gironins que competien a la Lliga Nacional de 1a Divisió, que havien guanyat els respectius partits de la jornada inaugural i el diumenge al matí empataven a onze gols al pavelló del Centre Parroquial de Sant Josep de Girona.

Classificació-3a-j-1975-76

Tres equips hi havia al capdamunt de la taula classificatòria amb 4 punts al seu caseller. L’Sporting Salesianos que va golejar a plaer el Crevillent d’Alacant; el Juventud Petrel, que també va superar amb claredat l’Hélios, i el Puerto Sagunto va guanyar per un contundent 11-20 el Dominicos de València a la capital del Túria. A continuació i a un sol punt hi havia el Montserrat i el GEiEG. El Canteras de Canàries va sumar els seus primers punts, sense gaires angoixes, contra el Banesto de Madrid que, segons havia fet fins el moment, era un dels candidats a ocupar els llocs de descens o promoció. El SEAT també havia aconseguit el seu primer triomf davant el Palautordera en un partit molt interessant.

Bon balanç després de la jornada del diumenge de l’equip sarrianenc, que en el seu retorn a la categoria nacional figurava com a imbatut i a més amb un positiu al seu caseller.