La UES comença els entrenaments de la pretemporada 1983/84.

Dijous, 18 d’agost de 1983

El vespre (20:30h) del dijous 18 d’agost els jugadors sèniors de la Unió Esportiva Sarrià van començar els entrenaments per preparar la temporada 1983/84. Els sarrianencs van fer la primera sessió a les instal·lacions de Sarrià de Dalt, ja que en aquelles dates s’estaven duent a terme remodelacions al pavelló de la UES.

Tots els jugadors sèniors de la UES se’ls va convocar, per primera vegada després de les vacances, per entrenar tres dies a la setmana i l’entrenador, Emilín Rodríguez, contemplava la possibilitat d’incrementar la freqüència dels entrenaments si era necessari.

Per ara, el que farem serà portar a terme el condicionament físic dels jugadors aquí mateix a Sarrià aprofitant que a pocs metres poden estar en contacte amb la natura per després, a partir del mes de setembre, començar amb els exercicis al pavelló per posar a punt l’equip tècnicament i tàcticament.

Fins el moment, no se sabia quins jugadors formarien part de la plantilla del primer equip, que militaria un any més a la categoria de la 1a Divisió Nacional i quins formarien part de l’equip de la 2a Divisió Nacional.

En principi no he decidit res. S’ha de tenir en compte que encara no he pogut parlar amb ells i serà després d’aquests dies, al llarg dels quals ho faré, quan prendré les decisions per a la composició definitiva de la plantilla.

Pel que feia referència a possibles fitxatges, l’entrenador no es mostrava gaire ambiciós:

La política del club és la de treure el màxim profit al planter i per això hem de comptar amb la gent que hi ha. De tota manera si es presenta algun jugador que per les circumstàncies que siguin li interessa de jugar amb el Sarrià, doncs benvingut sigui.

El que més preocupava a Emilín Rodríguez era el projecte de reestructuració de grups que s’havia de fer a final de temporada i en què cinc equips haurien de deixar la categoria.

És un problema perquè nosaltres comptem amb el planter i això ens pot crear problemes a l’hora de la permanència, però jo espero que amb esforç i una mica d’il·lusió aconseguirem un lloc que ens permeti de mantenir-nos.

Els canvis més destacables respecte a la temporada anterior havien estat que la UES estava buscant entrenador per a l’equip de 2a Nacional -després de la marxa de Pitu Sitges al GEiEG– i que es produïen canvis al grup humà del primer equip –com comentava l’entrenador.

D’entrada, hi ha 3 jugadors que marxen a fer la “mili”, motiu pel qual hauré de prescindir d’ells. Són en Joan Ramió, en Xavi Duran i en Toni Villar. Després segueixo sense tenir notícies d’en Vicenç Boada, al que he perdut, per dir-ho d’alguna manera, després de la seva lesió i era un element molt vàlid per l’equip. De totes maneres confio poder mantenir el mateix bloc i, a més, ja poder comptar plenament amb Fèlix Castellanos.

El primer compromís que es presentava als sarrianencs a la pretemporada era la Lliga Catalana que començava la setmana següent, el dijous 1 de setembre.

 

Monserrat-Malgrat al torneig “Festa Major de Sarrià de Ter”

Dissabte, 11 de setembre de 1976

Amb motiu de la Festa Major de Sarrià de Ter i organitzat pel GDNS Montserrat es van celebrar el dissabte, 11 de setembre de 1976, dos partits de balonmano en els qual es van enfrontar primerament, els juvenils del CB Malgrat contra els del Montserrat. A continuació van ser els equips sèniors d’ambdues entitats els qui disputessin sengles trofeus cedits per l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

La jornada balonmanística per raons d’ordre tècnic es va celebrar a les instal·lacions de l’ADC de Sarrià de Dalt, que van ser cedides desinteressadament per a l’ocasió.

Cómoda victoria del Montserrat sobre el Puerto Sagunto (20-13)

Diumenge, 26 d’octubre de 1975

El diumenge es va disputar la 4a jornada del campionat de Lliga de la 1a Divisió Nacional i el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat va rebre al Pavelló Municipal d’Esports de Girona el Puerto Sagunto, equip que a la jornada anterior havia perdut sorprenentment la imbatibilitat a la seva pista davant el Palautordera. Els blau-i-blancs que entrenava Emili Rodríguez sortien com a favorits d’aquella confrontació que començava a les 12.30h al recinte poliesportiu de La Devesa. L’enfrontament es presentava interessant ja que els visitants segur que oposarien una forta resistència a l’equip de Sarrià de Ter.

El partit va tenir dues fases totalment diferents: durant els primers 30 minuts tots dos equips van mostrar grans encerts ofensius. Després d’un període d’igualtat, els sarrianencs es desenganxaven clarament del seu rival els últims 10 minuts.

A la segona part va canviar la decoració, tant que el Puerto Sagunto va aconseguir el primer gol al minut 4 i el Montserrat no ho va fer fins el minut 18, és a dir, en tot aquell temps el marcador només es va moure en dues ocasions. Els deixebles d’Emili Rodríguez van assegurar les seves últimes accions per mantenir la còmoda diferència que reflectia el marcador. Els últims 10 minuts, una vigorosa ratxa realitzadora del Montserrat va permetre als sarrianencs aconseguir una sèrie de gols que van sentenciar per complet el partit.

El Montserrat va sortir inicialment amb en Miquel Espígol a la porteria; a la banda dreta, d’extrem, en Santi Busquets i de lateral en Josep Ma Rodríguez; a l’esquerra, en Ramon Clotas d’extrem i en Josep Mitjà de lateral; dirigint el joc de central, en Jaume Casadevall i de pivot, en Jordi Duran.

El Sarrià de Ter va començar el partit marcant i tot seguit l’empatava el Puerto Sagunto. Als 15 minuts els saguntins es col·locaven per davant amb un 6-7. El Montserrat va reaccionar, que a partir d’aquell moment es distanciava del seu rival: 10-7 al minut 19; 13-8 al 26 i amb un 15-10 s’arribava a la mitja part.

A la represa, Cócera va retallar la diferència a 15-11 al minut 4. Posteriorment els porters van aturar tres 7 metres: a Cócera, Santi Busquets i Josep Ma Rodríguez. S’arribava al 16-11 del minut 18. En Santi Busquets va augmentar la diferència al minut 21 per agafar un clar avantatge l’equip local.

Va destacar el gran partit que va fer en Martí Teixidor que va substituir, a poc per arribar al descans, en Miquel Espígol. En Santi Busquets va estar molt encertat als contraatacs que va prodigar. Molt bé en Jaume Casadevall, que va organitzar el joc del seu equip. Pel que fa als visitants cal senyalar la completa actuació de Cócera, el seu millor jugador.

Bon arbitratge del Srs Nadal i Pinna.

El Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat es va imposar, al Pavelló Municipal d’Esports de Girona, el Puerto Sagunto, equip que havia començat el campionat de lliga molt fort i que va ser presa fàcil de l’equip blau-i-blanc, que va reeixir una completa primera part. Els de Sarrià de Ter es situaven a la 5a posició, igualats en punts amb el GEiEG de Girona que va perdre la seva imbatibilitat en el seu desplaçament a la pista del Juventud alacantí.

Als altres partits van ser previsibles les victòries de l’Sporting Salesianos, el Canteras, el SEAT i el Palautordera en una jornada totalment casolana, ja que van guanyar tots sis equips que jugaven en la pista pròpia.

El GDNS Montserrat amb un peu i mig a la 1a Divisió Nacional

Dimecres, 10 de setembre de 1975

El diumenge 18 de maig, el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat s’havia acomiadat de la Fase d’Ascens a 1a Divisió Nacional amb una victòria. Els blau-i-blancs s’imposaven en el darrer partit a Alacant contra el Betis Florida, amb el qual s’havia classificat a la 2a posició del seu grup i havia estat superat tan sols pel SEAT de Barcelona. Els 2 últims anys s’havia imposat a representants barcelonins i d’altres províncies. Aquella vegada no va poder ser, i això havia estat conseqüència del “mal dia” que havia tingut la formació sarrianenca en la setmana anterior. De totes maneres, també van ser significatives les baixes que va tenir el Montserrat, circumstància que va fer minvar de forma ostensible el seu rendiment habitual.

A principis de juny el GDNS Montserrat presentava un recurs a la Federació Espanyola de Balonmano per haver designat el Claretianos (2n classificat del II Grup de 2a Divisió Nacional) per disputar la promoció d’ascens contra el CD Egia, ja que el JD Arrate (subcampió de 2a Divisió) no podia aspirar a l’ascens perquè comptava amb un equip a 1a.

El campió provincial de Girona es queixava que el Claretianos s’havia classificat 2n de grup, igual que el Montserrat que ho havia fet per darrere del SEAT. Doncs bé, els blau-i-blancs opinaven que tant dret tenien ells de jugar la promoció com el Claretianos i com els altres dos equips que havien obtingut la 2a posició en els altres grups de la penúltima fase de sector de 2a Divisió Nacional.

S’entenia que si l’Arrate no podia ascendir perquè tenia un equip a 1a Divisió havia d’abstenir-se de jugar la Fase Final a fi d’evitar complicacions. Si ho havia fet i havia guanyat, llavors la seva plaça no havia de ser automàticament per al 2n classificat del seu grup. Es creia que els quatre 2ns havien de disputar una competició entre ells per designar qui tenia dret a enfrontar-se a l’Egia. Era el que semblava més just encara que, pel que semblava, la Federació Espanyola opinava el contrari.

S’havia d’esperar si el recurs presentat pel Montserrat aconseguia o no els efectes desitjats.

A primers de setembre a Sarrià de Ter arribava la notícia que el Montserrat tenia moltíssimes possibilitats de jugar a la 1a Divisió Nacional. Resultava que s’havia retirat el Bofarull de Madrid i la Federació Espanyola s’havia dirigit a la Federació de Girona per saber si, els sarrianencs, els interessava cobrir la plaça. L’organisme que presidia el Sr. Joan Casellas va passar la comunicació al club de Sarrià de Ter, que va contestar afirmativament. Tot estava pendent del que digués el Comitè de Competició de la Federació Espanyola que molt probablement es coneixeria al cap de pocs dies.

S’ignorava però on havia de jugar l’equip blau-i-blanc, perquè era obligatori fer-ho en pista coberta, encara que la resposta afirmativa feia suposar lògicament que ja havien pensat en aquesta circumstància.

En resum, el balonmano provincial podia tornar a tenir dos equips a la 1a Divisió Nacional

El derbi se l’emporta el Montserrat tant en 1a categoria com juvenils

Diumenge, 17 de novembre de 1974

En la 8a jornada del campionat provincial de 1a categoria els partits previstos eren els següents:

Sport Lloret – CB Sater

GDNS Montserrat – ADC Sarrià de Dalt

El líder imbatut, Montserrat, rebia el Sarrià de Dalt. El pronòstic era favorable els blau-i-blancs, tot i la bona campanya que estaven desplegant els “paperers”.

Igualtat de forces en el partit entre l’Sport Lloret– Sater, a Lloret de Mar.

El Montserrat es va imposar en el derbi contra l’ADC, conservant així el liderat i la imbatibilitat.

El Sater va aconseguir una brillant victòria a Lloret de Mar.

En juvenils:

FD Cassanenc – CB Sater

GDNS Montserrat – ADC Sarrià de Dalt

Interessant partit el que havien de protagonitzar a Sarrià de Ter, el Montserrat i el Sarrià de Dalt, dos equips molt ben situats a la taula classificatòria (1r i 4t respectivament) i que optaven amb possibilitats d’aconseguir el títol de Lliga.

El Cassanenc havia de guanyar sense dificultats el Sater a la seva pista.

El partit més interessant de la jornada que enfrontava a Sarrià de Ter a dos aspirants pels primers llocs de la classificació, el Montserrat i el Sarrià de Dalt, no va defraudar. Els blau-i-blancs es van imposar per 20 a 15, mantinguent-se imbatuts, a l’igual que el CB Blanes, que també havia guanyat el seu encontre.

El Sater va perdre clarament contra el Cassanenc i seguia en la part baixa de la classificació amb només 2 punts en el seu caseller.

Interessants partits a la 7a jornada del Campionat Provincial

Diumenge, 10 de novembre de 1974

El diumenge es disputaven la 7a jornada del Campionats Provincials, competició a la qual intervenien 12 equips sèniors i uns altres 12 de juvenils.

Els partits marcats per als equips sarrianencs per a la 1a Categoria sènior eren:

ADC Sarrià de Dalt – Sport Lloret

GEiEG B – GDNS Montserrat

CB Sater – CN Figueres

El líder, l’NS Montserrat, s’enfrontava al GEiEG B.  Els blau-i-blancs de Sarrià de Ter sortien com a favorits d’aquest aparellament.

El Sarrià de Dalt, de manera lògica, havia de guanyar a l’Sport Lloret.

El Sater podia oferir una seriosa resistència al CN Figueres que, fins i tot, el podia guanyar.

A les instal·lacions poliesportives de l’Agrupació Esportiva i Cultural, els de l’ADC guanyaven clarament el Lloret, fet que provocava que sumessin 2 nous punts que els situava provisionalment a la 3a posició de la taula classificatòria. Els davanters locals van estar força desencertats a la primera part tot i que, a la segona van canviar la dinàmica i els de Sarrià de Dalt es van acabar imposant, al final dels 60 minuts, per un rotund 19 a 5.

La victòria del Montserrat contra el GEiEG B amb què els blau-i-blancs es mantenien imbatuts a la competició va ser previsible.

El Sater va perdre a Sarrià de Ter contra el CN Figueres. Aquest resultat no entrava dins d’allò que es considerés probable ja que els locals havien guanyat 3 partits i només 2 dels figuerencs. Però ja se sap que en esport moltes vegades les matemàtiques fallen i en aquesta ocasió havia ocorregut.

Els partits de la jornada dominical en juvenils eren:

ADC Sarrià de Dalt – FD Cassanenc

GEiEG – GDNS Montserrat

CB Sater – OJE Figueres

Sortia com a favorit el Montserrat contra el GEiEG de Girona.

Es podia presenciar un bon partit entre el Sarrià de Dalt i el Cassanenc, en què el pronòstic era favorable als locals.

El Sater tenia més números de guanyar davant l’OJE Figueres, sempre i quan els figuerencs es presentessin a jugar.

El Sarrià de Dalt i el Cassanenc van protagonitzar un excel·lent partit que va acabar amb victòria local. S’hi van poder presenciar molts gols i, tot i que els locals van anar sempre per davant al marcador, van cometre moltes errades defensives, que van provocar que els visitants realitzessin 16 gols. Al final, el resultat va somriure als de Sarrià de Dalt per 22 a 16.

Un dels líders, el Montserrat, guanyava clarament el GEiEG.

Pel que fa a l’OJE Figueres, que aquesta vegada sí que es va presentar a jugar el partit programat, va guanyar a Sarrià de Ter al Sater.

Un interessant Bordils – Montserrat a la 5a jornada del Campionat provincial de 1a Categoria.

Diumenge, 27 d’octubre de 1974

El diumenge es disputaven la 5a jornada corresponent al Campionat provincial de 1a Categoria i juvenils.

Els partits per la matinal del diumenge en sèniors eren:

GEiEG – ADC Sarrià de Dalt

CB Bordils – GDNS Montserrat

CB Sater – CB Blanes

L’enfrontament més interessant de la jornada enfrontava a Bordils el líder imbatut Bordils i el Montserrat, que tenia jugat un partit menys que els bordilencs. El partit es presentava molt renyit, tot i que el pronòstic era favorable als de Sarrià de Ter.

El GEiEG, a la seva pista, podia guanyar el Sarrià de Dalt.

Finalment, el Sater rebia la visita del Blanes a Sarrià de Ter. Els visitants volien aconseguir dos nous positius.

El Montserrat, com ja es preveia, va guanyar a Bordils va truncar així la ratxa victoriosa dels bordilenMcs, candidats a la consecució del subcampionat.

Els de Sarrià de Dalt van guanyar el GEiEG i se situaven en una excel·lent posició a la taula classificatòria.

La sorpresa de la jornada, la va donar el Sater que guanyava a la seva pista el Blanes per 12 a 10. D’aquesta manera els blanencs perdien la imbatibilitat que havien anat mantenint fins aquesta jornada així com la possibilitat d’aconseguir els dos positius.

En categoria juvenils els sarrianencs tenien els següents partits:

GEiEG – ADC Sarrià de Dalt

CB Bordils – GDNS Montserrat

CB Sater – CB Blanes

El Montserrat viatjava a Bordils, igual que els sèniors, on podia aconseguir els dos punts.

El Sater rebia a la pista de Sarrià de Ter el Blanes. Els visitants volien aconseguir els dos punts que els podien ser molts valuosos.

El Sarrià de Dalt podia guanyar el GEiEG, que només havia aconseguit un empat i ocupava la penúltima posició de la classificació.

GEiEG-Bell-Lloc, el Montserrat i el Blanes continuaven amb la ratxa de victòries, tot i que els sarrianencs van tenir molts problemes a Bordils on només els van poder derrotar per la mínima.

El Sarrià de Dalt va vèncer per 7 gols el GEiEG confirmant els pronòstics.

Pel que fa al Sater, va perdre rotundament contra el Blanes.