Una renovada III Lliga Catalana es posa en marxa.

Dimecres, 31 d’agost de 1983

El dijous, 1 de setembre de 1983, començava la 3a edició de la Lliga Catalana  que organitzava la Federació Catalana d’Handbol. Des que en Joan Casellas es va fer càrrec de la presidència de la FCH, una de les seves aspiracions principals va ser la de potenciar les competicions catalanes. D’aquí que la Lliga Catalana d’aquell any s’hagués remodelat totalment i se li donés una altra vitalitat.

Era del tot impensable que FC Barcelona i BM Granollers els pogués interessar participar des d’un principi a la competició com havien fet l’any anterior. Per això, la Comissió Tècnica de la FCH va decidir que aquests dos equips de la Divisió d’Honor entressin directament a semifinals. D’aquesta manera s’aconseguien dos objectius importants: donar cabuda als dos millors equips catalans i, per altra part, que no es veiessin involucrats en una competició que no els interessava gens, esportivament parlant.

El funcionament d’aquella edició va constar de dues fases; a la primera, dos grups de quatre equips cadascun, jugaven entre ells pel sistema de lligueta, tots contra tots a dues voltes. A la segona fase, els campions de cada grup, i previ sorteig, s’enfrontaven contra el FC Barcelona i el BM Granollers. D’aquella semifinal, a doble partit, va sortir els finalistes que si res canviava s’havia de jugar el diumenge 2 d’octubre al pavelló poliesportiu de Puig-reig, al Berguedà (Barcelona).

Els representants gironins a la Lliga Catalana van ser dos, la Unió Esportiva Sarrià de la 1a Divisió Nacional i el GEiEG de Girona, de la Divisió d’Honor.

Cal dir que a l’anterior edició el FC Barcelona havia estat el campió de la II Lliga Catalana i en la III també es perfilava com un dels grans favorits.

El calendari dels dos grups de la primera fase va ser el següent:

Grup A

Grup B

Anuncis

La UES comença els entrenaments de la pretemporada 1983/84.

Dijous, 18 d’agost de 1983

El vespre (20:30h) del dijous 18 d’agost els jugadors sèniors de la Unió Esportiva Sarrià van començar els entrenaments per preparar la temporada 1983/84. Els sarrianencs van fer la primera sessió a les instal·lacions de Sarrià de Dalt, ja que en aquelles dates s’estaven duent a terme remodelacions al pavelló de la UES.

Tots els jugadors sèniors de la UES se’ls va convocar, per primera vegada després de les vacances, per entrenar tres dies a la setmana i l’entrenador, Emilín Rodríguez, contemplava la possibilitat d’incrementar la freqüència dels entrenaments si era necessari.

Per ara, el que farem serà portar a terme el condicionament físic dels jugadors aquí mateix a Sarrià aprofitant que a pocs metres poden estar en contacte amb la natura per després, a partir del mes de setembre, començar amb els exercicis al pavelló per posar a punt l’equip tècnicament i tàcticament.

Fins el moment, no se sabia quins jugadors formarien part de la plantilla del primer equip, que militaria un any més a la categoria de la 1a Divisió Nacional i quins formarien part de l’equip de la 2a Divisió Nacional.

En principi no he decidit res. S’ha de tenir en compte que encara no he pogut parlar amb ells i serà després d’aquests dies, al llarg dels quals ho faré, quan prendré les decisions per a la composició definitiva de la plantilla.

Pel que feia referència a possibles fitxatges, l’entrenador no es mostrava gaire ambiciós:

La política del club és la de treure el màxim profit al planter i per això hem de comptar amb la gent que hi ha. De tota manera si es presenta algun jugador que per les circumstàncies que siguin li interessa de jugar amb el Sarrià, doncs benvingut sigui.

El que més preocupava a Emilín Rodríguez era el projecte de reestructuració de grups que s’havia de fer a final de temporada i en què cinc equips haurien de deixar la categoria.

És un problema perquè nosaltres comptem amb el planter i això ens pot crear problemes a l’hora de la permanència, però jo espero que amb esforç i una mica d’il·lusió aconseguirem un lloc que ens permeti de mantenir-nos.

Els canvis més destacables respecte a la temporada anterior havien estat que la UES estava buscant entrenador per a l’equip de 2a Nacional -després de la marxa de Pitu Sitges al GEiEG– i que es produïen canvis al grup humà del primer equip –com comentava l’entrenador.

D’entrada, hi ha 3 jugadors que marxen a fer la “mili”, motiu pel qual hauré de prescindir d’ells. Són en Joan Ramió, en Xavi Duran i en Toni Villar. Després segueixo sense tenir notícies d’en Vicenç Boada, al que he perdut, per dir-ho d’alguna manera, després de la seva lesió i era un element molt vàlid per l’equip. De totes maneres confio poder mantenir el mateix bloc i, a més, ja poder comptar plenament amb Fèlix Castellanos.

El primer compromís que es presentava als sarrianencs a la pretemporada era la Lliga Catalana que començava la setmana següent, el dijous 1 de setembre.

 

El Granollers, campió de la fase de sector juvenil i el Sarrià, 3r.

Diumenge, 28 de març de 1982.

El matí del diumenge acabava la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil que s’havia celebrat en el pavelló de la Unió Esportiva Sarrià al llarg de la setmana. I va acabar amb el triomf en la final del BM Granollers-Sant Dalmai sobre el Reus Deportiu per un marcador de 24 a 13, mentre que la UE Sarrià aconseguia el 3r lloc guanyant al Tres de Mayo per 26 a 22.

Des de les 9h del matí van haver-hi partits al pavelló de Sarrià, i es va començar amb la disputa del partit pel 7è i 8è lloc entre l’Atlètic Betxí de Castelló i el Torrelavega de Las Palmas. Va guanyar l’equip del Betxí per 19 a 16. El partit va ser tremendament disputat però fluix entre els dos cuers i fins la 2a part l’equip de Las Palmas  semblava que duia la iniciativa del partit. A la mitja part es va acabar amb el resultat de 8 a 9 favorable al Torrelavega. La reacció de l’Atlètic Betxí al 2n temps va decantar la balança a favor seu.

A continuació es va celebrar el partit pel 5è i 6è lloc, i va enfrontar els equips del Jaume I de València i l’Anaitasuna de Pamplona on van vèncer els valencians sense excessius problemes per 17 a 12. Al final del 1r període van acabar amb un just 7 a 6, però una 2a part gens adormida del Jaume I juntament amb els errors de precisió en atac dels navarresos va donar una merescuda victòria als valencians.

El partit pel 3r i 4t lloc, preliminar de la final, va jugar-lo la UE Sarrià contra l’equip tinerfeny del Tres de Mayo, i van vèncer els sarrianencs per un just 26 a 22. Aquest partit va ser terriblement emocionant, ja que l’avantatge que duia la UE Sarrià a la mitja part (15 a 10), es va veure seriosament amenaçat al 2n temps. De tota manera, el factor públic va ser determinant ja que en diferents fases de l’encontre, quan les forces s’estaven esgotant, esperonà els jugadors que preparava Mariano Pérez per conduir-los cap a la victòria definitiva.

Alineació-50a

Després vingué la gran final entre el BM Granollers-Sant Dalmai i el Reus Deportiu. El resultat final d’aquest partit va ser de 24 a 13 a favor dels vallesans, malgrat els minuts inicials de joc, amb un cert nerviosisme i excessiva confiança, que els podia haver traït. Un marcatge implacable al puntal basic del Reus va acabar de decantar el resultat a favor del Granollers. A la mitja part anaven 14 a 7.

Resultats-50b

La classificació final va quedar així:

Classificacio-50c

Al final dels partits es va procedir a l’acte d’entrega de premis i trofeus. Tots els equips i els àrbitres van ser obsequiats tant per la Federació de Girona com per la Unió Esportiva Sarrià, club amfitrió, rebent així mateix els premis aconseguits en aquesta fase de sector. En l’acte van assistir el governador civil de Girona Sr. Ramon Codina, el batlle de la ciutat de Girona Joaquim Nadal, el representant a Girona de la Direcció General de l’Esport de la Generalitat Miquel Callís, el president de la Federació de Girona Joan Casellas, el president de la Federació de Tarragona Jordi Grifoll i el president de la Unió Esportiva Sarrià Salvador Tixis, així com els representants de tots els equips participants jugadors i públic que va omplir el pavelló sarrianenc.

La UE Sarrià, sense possibilitats de jugar la final, guanya al Torrelavega de Las Palmas (17-10).

Dissabte, 27 de març de 1982.

Bon ambient el de dissabte a la tarda en el pavelló de la Unió Esportiva Sarrià i molta expectació per veure els diferents partits que estaven programats per la 3a jornada. En general, els enfrontaments van deixar satisfets a la concurrència, especialment a la majoria de públic de Sarrià de Ter, que va poder veure el seu equip classificar-se per disputar el partit pel 3r i 4t lloc , després de guanyar amb claredat al Torrelavega que, a l’hora de la veritat, va oposar poca resistència.

El partit de la UE Sarrià  era l’últim de la jornada, a les 20’30h. i ja sabien que no tenien res a fer per arribar a la final. Encara que en el 1r temps els sarrianencs no van ser molt millors que el seu contrincant, en el 2n temps el Torrelavega es va enfonsar davant un Sarrià amb molts més recursos. En la 1a meitat ambdós equips van jugar molt amb les defenses, perseverant en aquesta faceta i l’atac. Als 15 minuts el marcador assenyalava un pobre 1 a 2 que no deixava res clar sobre el resultat final. Quan el Sarrià va aconseguir una millor efectivitat en el llançament, va passar per davant en el marcador i va mostrar una major seguretat en el seu joc, davant un Torrelavega que per contra va deixar entreveure alguns senyals de capitulació.

En el 2n temps els sarrianencs van jugar millor que el seu rival, més motivats davant un equip que semblava que li mancaven els elements precisos per enfortir la seva barrera defensiva. Ni el fet d’intentar anul·lar els sarrianencs amb el marcatge individual d’alguns dels seus homes va tenir efecte i el Sarrià es va imposar clarament per un avantatge de 7 gols, jugant els últims minuts sense trobar una verdadera oposició.

El partit va ser arbitrat pels Srs. Posada i Cardona que van tenir una actuació acceptable.

Alineació-49a

Pel que fa als altres partits de la jornada, el primer, disputat a les 17h. de la tarda enfrontava al Reus Deportiu contra el Tres de Mayo que va ser molt igualat. Si al final van acabar 22 a 22, a la mitja part també registraven un altre empat, 12 a 12. Cal destacar que el Reus Deportiu guanyava de 2 gols al final del partit, però un excessiu nerviosisme va provocar que els canaris remuntessin fins a empatar, empat que no els va ser suficient.

El següent partit, l’Anaitasuna contra l’Atlètic Betxí, fou dominat des d’un bon començament pels de Navarra, que no van tenir problemes per imposar-se al seu rival. A la mitja part anaven 13 a 8.

El partit decisiu era el del BM Granollers-Sant DalmaiCN Jaume I. La lesió del porter valencià només començar el partit i un excessiu nerviosisme als compassos finals, donaren la victòria a un Granollers, que fou certament superior. A la mitja part anaven 12 a 10.

Resultats-49b

Classificació-49c

Confirmats els pronòstics, el BM Granollers-Sant Dalmai i el Reus Deportiu s’havien proclamat finalistes de la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil que s’estava celebrant al pavelló de la Unió Esportiva Sarrià i en la jornada final, jugarien a les 12’30h. del migdia del diumenge, per aconseguir el passi a la fase final.

Els nervis i la responsabilitat van trair el Sarrià enfront el Granollers (10-16).

Divendres, 26 de març de 1982.

No va poder ser i la UE Sarrià va perdre gairebé totes les esperances de superar la fase de sector de balonmano en categoria juvenil, en perdre davant del BM Granollers-Sant Dalmai per 10 a 16. A la mitja part el resultat era de 7 a 6 a favor dels vallesans.

Tot i que encara els hi quedés als sarrianencs la possibilitat que el Granollers perdés per més de 2 gols en la següent jornada contra el Jaume I de València, la veritat era que les coses s’havien posat molt negres per als sarrianencs, que van realitzar un partit on no van estar totalment a la seva alçada.

El resultat final del marcador 16 a 10, ja donava una idea de com havia anat el partit que va ser dominat per les defenses més que no pas pels atacs. Els de la UE Sarrià, sobretot, no s’hi van escarrassar gaire en provar el llançament exterior a porteria, retenint massa la pilota i sense arriscar gaire en atac.

El pavelló de la UES enregistrava per la nit una gran entrada i els espectadors, entre els que es trobava el seleccionador nacional sènior, Emilio Alonso, van aplaudir i animar durant tot el partit als sarrianencs, si bé al final, la gran majoria van reconèixer els mèrits del BM Granollers-Sant Dalmai, al qual van oferir una gran ovació.

Cal dir que el 1r temps va ser excel·lent per part dels sarrianencs que, malgrat que sempre van anar per darrere en el marcador, no van permetre en cap moment que el Granollers s’allunyés en el marcador de manera excessiva. Els àrbitres valencians es van mostrar molt enèrgics i van arribar en certs moments del partit a deixar als 2 equips amb només 4 jugadors en pista durant alguns minuts. En la 2a meitat, als 8 minuts la UE Sarrià empatava a 9 gols però, a partir d’aquest moment, els vallesans van tancar molt bé la seva defensa i els de la UES es van veure impossibilitats de poder penetrar en aquesta. Així doncs, els del Granollers van adquirir una ostensible renda, 9 a 13, en el minut 13. En el minut 15, 10 a 12 i en els últims 10 minuts els nervis no van deixar marcar ni un sol gol a l’equip sarrianenc, decantant el Granollers la victòria cap al seu favor.

Arbitraren els valencians, els Srs. Posada i Cardona, que van tenir una bona actuació, excloent a nombrosos jugadors d’ambdós equips al llarg de l’encontre.

Alineació-48a

Pel que fa als altres partits del Grup A, el Reus Deportiu va vèncer clarament a l’Atlètic Betxí per 17 a 27 i el següent partit dels reusencs contra el Tres de Mayo podria ser decisiu per decidir qui ocuparia la 1a plaça d’aquest grup. Els canaris  del Tres de Mayo empataven enfront de l’Anaitasuna, en un partit molt disputat en què els pamploniques van empatar quan faltaven 4 segons; 18 a 18.

En el Grup B, a més de l’esmentada derrota de la UE Sarrià, el Jaume I va guanyar al Torrelavega de Las Palmas per un contundent 24 a 11. Sorprenent resultat si es tenen en compte els problemes que va passar el Granollers per vèncer al Torrelavega en la jornada anterior.

Resultats-48b

Classificació-48c

La 3a i última jornada es presentava interessantíssima i decisiva en ambdós grups i les esperances dels sarrianencs estaven dipositades en la victòria del Jaume I de València al Granollers i el triomf de la UES sobre els canaris del Torrelavega.

La UE Sarrià comença amb bon peu la fase de sector juvenil (13-23).

Dijous, 25 de març de 1982.

No li van poder sortir millor les coses a l’equip sarrianenc en la jornada inaugural de la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil que va començar a Sarrià de Ter. L’equip de la UES es va imposar amb claredat al subcampió de València, el Colegio Nacional Jaume I. Aquest fet, indubtablement, va reforçar la moral de l’equip que ostentava el títol provincial de Girona, amb vistes al següent partit que havia de jugar contra el BM Granollers, el divendres 26 de març a les 20’30h del vespre.

Pel que fa als altres partits, els vallesans van tenir dificultats per derrotar al subcampió de Las Palmas, el Torrelavega. En l’altre grup, el B, triomfs previsibles dels Reus Deportiu i el Tres de Mayo sobre els representants de Navarra, l’Anaitasuna i Castelló, l’Atlètic Betxí, respectivament.

Un altre fet destacable va ser l’estrena del nou marcador electrònic que va fer de talismà en el primer partit dels de la UES en la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil de balonmano.

Extraordinària 1a part en defensa del campió de Girona. El fet que només encaixés 3 gols posava en relleu la fermesa de la seva línia defensiva. Molt bé, francament bé en aquest aspecte, circumstància que va donar possibilitat que els nois que entrenava Mariano Pérez obtinguessin una renda considerable gràcies a la qual, pràcticament, asseguraven el triomf (3 a 11).

En la represa, la UES una mica desorientada al començament, va tornar a pitjar l’accelerador i va continuar dominant. El parcial va ser de 10 a 12 favorable a l’equip de Sarrià de Ter que en cap moment va permetre que el seu oponent pogués inquietar-lo.

Suport total i absolut dels afeccionats i triomf indiscutible per als sarrianencs que havien començat amb molt bon peu.

Els àrbitres els Srs. Posadas i Cardona van estar correctes.

Els 2 equips van alinear els següents jugadors:

Alineació-47a

Als altres partits del Grup B, el BM Granollers-Sant Dalmai va guanyar sobre el Torrelavega, que es presentava com un gran equip. S’havia vist que els 4 equips del Grup B eren superiors als del Grup A, on ja hi havia 2 clars favorits: el Reus Deportiu i el Tres de Mayo.

En el Grup A, els del Reus Deportiu es desfeien dels pamploniques de l’Anaitasuna per 10 a 18, mentre que els de Castelló, de l’Atlètic Betxí, claudicaven clarament enfront del tinerfenys del Tres de Mayo per 16 a 28.

Resultats-47b

Classificació-47c

Comença a Sarrià de Ter la fase de sector juvenil.

Dijous, 25 de març de 1982.

A partir de les 17h. de la tarda del dijous 25 de març, el pavelló de Sarrià de Ter era l’escenari de la fase de sector del Campionat d’Espanya juvenil, competició on hi participaven 8 equips dividits en 2 grups. En el primer; el BM Granollers, campió de Barcelona; el Torrelavega de Lanzarote, subcampió de Las Palmas; el Col·legi Nacional Jaume I, subcampió de València; i la Unió Esportiva Sarrià, campió de Girona. En el segon grup; el subcampió de Navarra, l’Anaitasuna; el campió de Tarragona, el Reus; el campió de Castelló, l’Atlètic Betxí; i el campió de Tenerife, el Tres de Mayo.

El primer de cada un dels dos grups jugaria el diumenge a les 12’30h. la final, classificant-se per la fase decisiva del Campionat d’Espanya.

En la jornada inaugural hi havia programats els següents partits:

1a-jornada-fase-sector-juve

Els sarrianencs, jugaven el primer partit de la fase contra un rival qualificat com era el CN Jaume I de València, i sortien amb l’avantatge de que tindrien l’ambient al seu favor. De totes maneres, cal significar que en aquesta fase de sector competien equips molt qualificats, 3 d’ells filials d’equips que militaven a la Divisió d’Honor i no hi havia dubte que això augmentaria les dificultats de que el campió gironí estigués en la fase final del Campionat d’Espanya.

A les 15h. es reunien els delegats dels clubs participants per parlar de les últimes qüestions relacionades amb el desenvolupament d’aquesta fase de sector que organitzava la Federació de Girona. Cal assenyalar que els encarregats de dirigir els partits serien els Srs. Brustenga i Teixidor, de Girona, i els Srs. Posadas i Cardona de València.

Molt ambient, equips qualificats com per exemple, el BM Granollers, el Reus, que havia guanyat pocs dies abans en un partit amistós als sarrianencs, i el CN Jaume I de València, i el ferm propòsit de presenciar unes jornades balonmanístiques de gran categoria que conclourien el diumenge, a les 12’30h. amb la disputa de la gran final.

Començava la marxa darrera d’un títol nacional que va aconseguir per primera vegada en la temporada 1952/1953 la Cultural Española de Córdoba i que fins la present temporada ostentava el BM Granollers que se’l va adjudicar la temporada 1980/1981.